Les enquestes sovint s’equivoquen. Bé perquè han estat cuinades, bé perquè l’enquestat no sempre diu la veritat o la mostra no és prou representativa. El cas d’Andalusia és clar: cap sondeig no va preveure la irrupció en tromba de l’extrema dreta el passat 2 de desembre, en què VOX va obtenir 12 escons i 400.000 vots, la majoria dels quals havien estat ocults a ulls de les enquestes. Andalusia ha estat només el primer assalt, i VOX amenaça de reconquerir les terres infidels, especialment Catalunya. Abans, pretén fer el salt a les institucions espanyoles aprofitant la pressió que recau sobre el PSOE després d’haver perdut la Junta d’Andalusia després de 37 anys al poder. Amb el PP i Cs crescuts, però alhora pressionats per l’extrema dreta, i amb el conflicte català encara més enquistat per les previsibles sentències condemnatòries dels presos polítics i exiliats, a Madrid pot passat de tot quan Pedro Sánchez convoqui eleccions el 2019 o, a tot estirar, el primer trimestre del 2020. El mar on pescar vots de la dreta sembla haver-se convertit en un oceà, amb tres pescadors disposats a radicalitzar encara més el seu discurs per competir pel peix. I una esquerra institucional disposada a fer-li el joc a la dreta per no perdre pistonada.
El fenomen VOX, però, ja quedava recollit abans que 400.000 andalusos sortissin de la cova neofalangista. Segons el baròmetre del CIS de novembre, la formació d’extrema dreta que lidera l’exdirigent del PP basc Santiago Abascal podria arribar a tenir uns 750.000 vots a les properes eleccions espanyoles. Prou com per aconseguir representació al Congrés dels Diputats? Sobre el paper, la xifra no garanteix a priori cap escó, però la distribució territorial dels vots pot marcar la diferència. Així ho assegura Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política de la UAB i autor de l’assaig El terratrèmol silenciós. Relleu generacional i transformació del comportament electoral a Catalunya (Eumo, 2018). Fa algunes consideracions sobre el fenomen VOX i la seva possible irrupció al Congrés: “El votant de VOX s’amaga, a les enquestes no expressa que vota aquest partit. Per això a Andalusia les enquestes van fallar, i a això cal sumar-hi el fet que una part dels electors es va decantar en l’últim moment per VOX, perquè provenia de l’abstenció o estava indecís”, argumenta en declaracions a El Món.
El vot ocult, afegeix Bartomeus, ja es presentava i es presenta a Catalunya amb PP i Cs, un fet que li fa pensar que “segurament, aquests 750.000 es poden enfilar fins a superar el milió de vots, un llindar que faria molt més fàcil obtenir representació al Congrés”. I quins territoris podrien ser la porta d’entrada de VOX? No només cal tenir en compte aspectes sociològics com la immigració o les rendes baixes, on l’extrema dreta pot fer més populisme, o la major o menor sensibilitat als atacs a l’independentisme, sinó “en quines províncies es reparteixen més escons perquè són més poblades, i també allà on el vot del PP és més elevat”. Així, segons aquest expert en transferència de vot, a les circumscripcions de Madrid, València i La Corunya, “la mossegada de VOX al PP es pot traduir fàcilment en escons”. Això sí, el percentatge de participació seria clau en unes eleccions espanyoles. Si la participació és baixa, aleshores és més probable que els partits de dimensió menor obtinguin representació, perquè amb menys vots es pot aconseguir un escó, sempre, això sí, que se superi la barrera del 3% a la província en qüestió.
La representació de VOX a Catalunya es limita a 197 vots obtinguts a Lleida a les eleccions espanyoles del 2016, on també va presentar candidatura a Barcelona però no va obtenir ni un sol vot. A les municipals del 2015 va presentar llista a la capital del país, amb 1.505 vots, i a Sant Cugat del Vallès, amb 488. Però podria VOX aconseguir representació al Congrés provinent de Catalunya? Oriol Bartomeus és clar: “A la província de Barcelona hi ha un espai de penetració per a VOX enorme”. La raó és que es reparteixen 31 diputats, un gran pastís que dóna joc als petits. Però a més, afegeix, “a les darreres eleccions espanyoles del 26J Ciutadans va obtenir 4 escons (303.000) i el PP 4 més (357.000 vots), aquí és evident que hi ha un forat per rascar molts vots de la dreta. I a tot això sumem-hi els abstencionistes que pugui atraure VOX”. Per totes aquestes raons, “és molt més fàcil que VOX entri a Barcelona que no pas a Zamora, on només es reparteixen 3 diputats, tot i que sociològicament pugui semblar que tindria més implantació”, conclou.
El PP a Espanya, i Cs a Catalunya, el mar on pescarà VOX
Tenint en compte el programa de VOX i la seva posició en l’eix nacional, el votant d’aquest partit és “clarament de dretes, de manera que la major part del vot que recull i recollirà prové del PP i de l’abstenció en el cas d’Espanya”, analitza Bartomeus. Però a Catalunya hi ha matisos importants derivats de la implantació potent de Ciutadans. “Aquí Cs s’ha menjat l’espai del PP, que a hores d’ara és totalment residual, de manera que el més previsible és que VOX es nodreixi principalment de Ciutadans en unes eleccions catalanes. Simplement, VOX conqueriria aquell espai tradicionalment del PP que Cs s’ha menjat en les últimes eleccions. La diferència amb Madrid o la resta de l’Estat és que allà el PP ha blindat el seu espai davant de Cs, i per això ara patirà l’erosió de VOX molt més que el partit d’Albert Rivera”, conclou el professor de Ciència Política de la UAB.
Les europees, la gran campanada de l’extrema dreta?
Més enllà de les eleccions municipals i les autonòmiques en alguns territoris del maig del 2019, VOX també apostarà per les eleccions europees, que funcionen amb circumscripció única. Un vot d’Almeria valdrà el mateix que un de Girona en el recompte final. Prova d’aquesta particularitat del Parlament europeu és que hi arriben forces que tenen una implantació mínima a l’Estat. El 2015 UPyD, una formació sense representació a Madrid, va obtenir un milió de vots i quatre eurodiputats. Ciutadans, ja consolidada a Catalunya i amb enquestes molt potents per a les eleccions del desembre d’aquell mateix anys, només mig milió i dos escons. A la UE el joc és diferent. Però més enllà d’aquest avantatge de circumscripció única per a un partit que pot ser votat des de qualsevol racó de l’Estat, Bartomeus assenyala un factor que al seu entendre farà que “VOX doni la campanada”.
“El vot a les europees és gratis, és a dir, no s’escull ni un alcalde ni un govern, de manera que pots votar el partit dels teus amors i fer el hooligan, perquè no implica res en la teva vida diària. Hi haurà molta gent que votarà el PP a les municipals i autonòmiques i que a les europees votarà VOX. No s’atrevirà a votar l’extrema dreta a les municipals, conscient que pot acabar provocant una majoria d’esquerres de resultes d’haver dispersat el vot de la dreta”, reflexiona Oriol Bartomeus. I encara afegeix un altre factor, la coincidència en el calendari amb les municipals i autonòmiques en molts territoris també afavorirà VOX a la UE: “Molta gent anirà a votar el seu alcalde o president i es trobarà també una altra papereta, i votarà sense tenir gaire interès a l’Europarlament, per inèrcia. Molta gent que en condicions normals ni es plantejaria anar a votar a les europees, ara ho farà aprofitant les altres eleccions i votarà VOX. Per tant, atenció al resultat europeu perquè serà on VOX donarà la campanada”, avisa aquest expert.
