El Real Instituto Elcano, el gran think tank de l’Estat -amb un patronat presidit pel mateix rei espanyol Felip VI i format pels expresidents espanyols i els ministres de Defensa i Exteriors- considera que el procés sobiranista va propiciar els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost. Així ho indic en un extens informe titulat “Una anàlisi dels atemptats terroristes de Barcelona i Cabrils”, dels analistes Fernando Reinares i Carola García-Calvo, destaquen
“Rivalitats tradicionals i competència interorganitzativa expliquen part del problema, però considerem -tot i que la nostra opinió és compartida per la majoria, però no per tots els professionals policials entrevistats– que les tensions secessionistes en una Catalunya molt dividides i polaritzades -on l’executiu autonòmic controlat per partits independentistes ha adoptat postures desafiants cap al Govern central- han complicat la cooperació antiterrorista entre els Mossos i les agències policials d’àmbit estatal”, escriu l’informe.
I afegeix: “Aquestes baixes són especialment preocupants ja que des de juny de 2015 el nivell d’alerta terrorista a Espanya s’ha mantingut ininterrompudament en 4 de màxim de 5, el que significa ‘risc alt d’atemptats terroristes'”. “A més, Catalunya i Barcelona han estat els principals escenaris autonòmics i provincials, respectivament, de l’activitat yihadista en el conjunt d’Espanya des 2013”, recorda el centre geoestratègic que retreu al procés i a les rivalitats entre policies com a possibles causes que van facilitar els atemptats.
Crítiques als Mossos
Així mateix, el think tank de l’Estat normalitza els contactes de l’Imam de Ripoll amb el CNI i a més, també dóna crèdit a les informacions difoses que apuntaven que els Mossos tenien dades sobre un possible atemptat a Barcelona.
L’Elcano ecorda alguna de les informacions com la famosa “nota de la CIA” o el mail informal (o no oficial) d’un policia local belga demanant informació a un Mosso que coneixia d’un seminari sobre l’imam. “Un exemple de com hi ha intercanvis policials ben intencionats però defectuosos, en els àmbits nacional i internacional, que van impossibilitar a la pràctica que els Mossos i les agències estatals de seguretat introudiren a temps una investigació sobre Es Satty que podria haver previngut la formació de la cèl·lula de Ripoll, va tenir lloc el 8 de març de 2016”, remarca.
“Aquest dia, un oficial dels Mossos va respondre per correu electrònic a una pregunta que havia rebut d’un policia local a Vilvoorde sobre un radicalitzat individu anomenat Es Satty que havia arribat de Catalunya amb la pretensió d’obtenir un lloc com a imán en aquesta ciutat belga”, recorda. “L‘oficial dels Mossos va respondre que no hi havia informació per relacionar a Es Satty amb una militància islamista, però ho va fer sense que es consultés amb altres serveis”, critica l’informe.
“En realitat, CNP i GC havien investigat a Es Satty una dècada abans. El policia local belga va desatendre per la seva part l’obligació de comunicar el cas a la Policia Federal Belga, el que hauria permès el procediment formal entre les autoritats belgues i les espanyoles per a l’intercanvi d’informació antiterrorista”, sentencia després de retreure als Mossos que no cursessin la consulta a d’altres cossos policials.
