El magistrat titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, continua la seva persecució contra Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina de Carles Puigdemont. De fet, el persegueix fins i tot per la seva activitat anterior, la d’abans de treballar per al president a l’exili., quan Alay era el Comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. Així es desprèn de la darrera providència dictada pel jutge en el cas Estela, les diligències prèvies 111/16, és a dir, la causa mare o paraigua de la qual penja l’operació Volhov, que investiga les subvencions de la Diputació de Barcelona a entitats de cooperació internacional. La insistència a saber la vida professional d’Alay contrasta amb les darreres decisions del jutge, que ha arxivat tres de les set peces separades de la causa, sense que se n’especifiqui cap motiu concret.
En concret, el passat 19 de novembre les diferents parts implicades en l’operació Estela i el ministeri fiscal van rebre una providència del jutge del 3 de novembre, a la qual ha tingut accés El Món, on traslladava a les parts un informe de tots els “viatges i despeses de Josep Lluís Alay durant el temps que pertanyia a la Diputació de Barcelona, entre el 2015 al 2018”. A més, el magistrat ha inclòs una “indicació de quins tècnics van intervenir en cada expedient” per revisar els objectius, els costos i les funcions dutes a terme. És a dir, el jutge busca embolicar Alay en un altre procediment com el que ha fet servir per processar-lo el jutjat d’instrucció 28 de Barcelona, per un viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia –per assistir a la consulta d’independència, el novembre del 2018– i el pagament del peatge de la C-16 per anar a visitar els presos polítics a Lledoners. Un cas pel qual li demanen tres anys de presó i 17 anys d’inhabilitació per malversació i prevaricació.
Aquesta nova decisió mostra l’obsessió del jutge amb Alay, per a qui també té una peça separada a l’Operació Volhov. Una instrucció que neix arran de les escoltes de l’operació Estela sobre el finançament del Procés, l’exili, el Tsunami Democràtic i, fins i tot, una esperpèntica col·laboració russa en cas que la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 s’hagués fet efectiva. De fet, el passat 11 de maig el jutge va emetre una nova providència en una de les nou peces separades del cas Estela –la corresponent a la Fundació Catmon i Igman que relaciona amb l’antiga Convergència– amb una requisitòria de documentació, tot i que s’investiga des del 2016. En concret, el magistrat va reclamar “que s’aporti l’expedient administratiu de nomenament d’Alay, les funcions per les quals se’l va contractar, les funcions que va desenvolupar, el nivell de responsabilitat i grau d’autoritat, i si tenia reconegudes les capacitats per autoritzar o no pagaments, i de contractar i/o assignar tècnics”. Una resolució a contra rellotge abans que se li acabés el termini d’instrucció.
A l’octubre, el jutge va fer un pas més enllà i va demanar el balanç comptable dels seus viatges i qui els va autoritzar, sense que tampoc n’hagi fet constar els motius. A més, va decretar la condició d’investigat per a Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de Tordera i, del 2015 al 2019, diputat delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació així com portaveu del grup de CiU. Segons una interlocutòria del jutge del 5 d’octubre, Garcia Cañizares formava part de la comissió encarregada de “realitzar l’avaluació de totes i cadascuna de les propostes de subvencions o contractes menors a l’oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació”. D’aquí que el declari com a investigat tant per les “subvencions presumptament irregulars” que haurien rebut les organitzacions de cooperació com per l’activitat d’Alay en els seus viatges.
La insistència del jutge de trobar alguna escletxa en la feina d’Alay topa frontalment amb les altres decisions sobre el cas que ha pres els darrers dies. D’entrada, Aguirre ha arxivat tres de les nou peces separades: la de la Plataforma Educativa i Utopia, la d’Ecosde i Strategic i Konsector. De fet, les tres peticions d’arxiu van ser formulades per l’acusació particular de la mateixa Diputació de Barcelona. L’argument és que “els projectes subvencionats es van portar a terme, malgrat que en algun d’ells, no es van completar els objectius”. En aquest sentit, el jutge conclou que no hi ha indicis de “conducta delictiva” i per tant, és “innecessari” seguir la instrucció. Fonts de les defenses i de les acusacions expliquen a El Món que no acaben d’entendre “per què el jutge arxiva aquestes tres peces i no la resta perquè la instrucció duta a terme fins ara porta a les mateixes conclusions”. Això és, projectes que es van dur a terme tot i que en alguns no es van poder acabar o bé no van tenir el resultat esperat o calculat.
A més, les mateixes fonts remarquen que sobre les tres peces arxivades a petició de la Diputació, la mateixa institució havia emès un “informe tècnic” –a petició del jutge– per apreciar si hi havia delicte, un informe que va ser força discutit. De fet, algunes defenses van qualificar-lo de “manipulació i tergiversació”. “Ves per on, ara, sense que ni tan sols hagin declarat els principals investigats ni hagi hagut cap canvi aparent, afirmen que no hi ha indicis de delicte i el fiscal no s’oposa al sobreseïment”, apunten les mateixes fonts. Després de tot l’embolic, i una operació d’escorcoll amb més de 500 agents, el jutge ha acceptat sense gaires explicacions la petició d’arxiu de les tres causes. La resta de parts han demanat l’arxiu i el sobreseïment de tota la causa per “analogia amb el raonament” de les tres peces arxivades.
Curiosament, aquesta complicitat del jutge Aguirre amb les peticions de la Diputació coincideix amb una maniobra processal de la mateixa institució. En concret, el passat 4 de novembre el lletrat de la Diputació va presentar dos escrits per tal que desimputessin l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, en dues de les peces separades en les quals està incriminat i per les quals va ser detingut. La petició es va fer arribar dilluns d’aquesta setmana, dia 22 de novembre. Fonts pròximes al cas detallen que estan al cas sobre què en pensa el ministeri fiscal sobre desimputar Esteve, tot i que si es manté la causa oberta, com a màxim responsable considera que hauria de continuar com a investigat.
