Nova resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que pot afectar de ple el procés de les ordres de detenció europea que afecten a l’exili català. Es tracta d’una resolució sobre dues ordres de detenció emeses per la Justícia polonesa a dos dels seus nacionals residents a Holanda. La justícia holandesa no ho va veure clar i va plantejar una qüestió prejudicial sobre si es podia denegar una detenció si es tenen serioses sospites que els arrestats no tindrien un procés imparcial. La Cúria europea és clara: si hi ha “raons sèries i fundades” de la imparcialitat es poden denegar. En aquest sentit, emfatitza que cal tenir present “les declaracions públiques” de persones que “poguessin tenir una incidència en el procés”. Dos motius que van ser utilitzats per Bèlgica per denegar en lliurament del conseller Lluís Puig que reclamava el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
La resolució, amb número C-562/21 PPU i C-563/21 PPUque avui s’ha fet pública explica que el jutge holandès mostrava els dubtes d’executar l’ordre de detenció en el benentès que “des de 2017 hi ha a Polònia deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el dret fonamental a un procés equitatiu i, en particular, el dret a un tribunal establert prèviament per la llei, deficiències que deriven, entre d’altres, del fet que els jutges polonesos són nomenats a proposta del Krajowa Rada Sądownictwa (Consell Nacional del Poder Judicial de Polònia o KRS)“. Un dels arguments al·legats per la defensa internacional del president Carles Puigdemont, dirigida per Gonzalo Boye.
Els magistrats europeus asseguren en la seva resolució que es pot denegar una euroordre quan el jutge que l’ha d’executar quan “comprovi que en les circumstàncies particulars de l’assumpte hi ha raons serioses i fundades per creure que el dret fonamental de la persona afectada a un procés equitatiu davant d’un tribunal independent i imparcial, establert prèviament per la llei, ha estat vulnerat o, en cas de lliurament, corre el risc de ser vulnerat”.
De fet, la sentència anima a l’afectat a aportar “elements concrets que facin pensar que les deficiències sistèmiques o generalitzades del sistema jurisdiccional han tingut una incidència concreta en l’enjudiciament de la seva causa o, en cas de lliurament, poden tenir aquesta incidència”. Uns indicis o proves que fins i tot, poden ser completats per l’autoritat judicial d’emissió.
En aquest marc, la cúria europea alerta que “l’autoritat judicial d’execució ha de tenir en compte els elements relatius a la composició de l’òrgan jurisdiccional que va conèixer de la causa penal o qualsevol altra circumstància que sigui pertinent per apreciar la independència i la imparcialitat d’aquest òrgan”. A més, destaca que “ha de tenir en compte elements referits a la situació personal de la persona afectada, a la naturalesa del delicte pel qual se la persegueix, al context fàctic en què s’inscriu l’euroordre i a qualsevol altra circumstància pertinent per apreciar la independència i imparcialitat de l’òrgan jurisdiccional al qual previsiblement correspon conèixer de la causa contra aquesta persona”. És en aquest punt, que els magistrats europeus subratllent que aquests “elements poden referir-se a declaracions realitzades per les autoritats públiques que poguessin tenir alguna incidència en el cas concret”. De fet, va ser un dels motius pels que es va desestimar l’execució de l’euroordre al conseller de Cultura Lluís Puig.
