Ofensiva legislativa de Junts al Congrés per esmenar la reforma de la llei mordassa pactada pel PSOE, ERC i Sumar. El grup que lidera Míriam Nogueras ha registrat 17 esmenes signades pel diputat i professor de dret, Josep Pagès. Per cert, Pagès és un expert en dret de reunió i manifestació d’aquí la intencionalitat de les esmenes.
Entre els postulats principals dels juntaires hi ha el de garantir la retirada de les bales de goma, respectar les competències de la Generalitat en seguretat pública i ordre públic així com el seu rol d’autoritat governativa i, per altra banda, regular els arxius i les bases de dades que recullen les actuacions policials. La demanda de la reforma de la llei mordassa s’arrossega des que el govern del PP de Mariano Rajoy, amb Jorge Fernández Díaz de ministre de l’Interior, la va aprovar el 2015.
Registres, bales i protegir les manifestacions
Bàsicament, les reformes que reclama Junts passen sobretot per fer efectiu el mandat del Parlament de Catalunya, per tal que no s’utilitzin les bales de goma en operatius d’ordre públic. Una proposta per dues vies. Per una banda, la prohibició directa amb el límit del 31 de desembre del 2025 per tal que sigui efectiva la seva prohibició total. De tota manera, Junts preveu que el nou model sigui “d’actuació gradual i mixt” que garanteixi que en qualsevol cas la “disponibilitat d‟eines robustes que permetin un ventall d‟opcions tàctiques diferenciades”.
Per altra banda, Junts volen aclarir que l’autoritat governativa en comunitats autonomies amb plenes competències en seguretat tinguin la darrera paraula en les intervencions. De fet, l’esmena es dirigeix a protegir, a Catalunya, l’autoritat del director general de la Policia a Catalunya, qui ordena les intervencions més agressives en qualsevol aldarull públic. Ara com ara, una escletxa normativa permet a què cossos i forces de seguretat de l’Estat actuïn directament sense que hi hagi una obligació prèvia d’advertència, com es va viure el 20 de setembre o el Primer d’Octubre de 2017.
Així mateix, els juntaires carreguen els neulers sobre la “regulació dels registres documentals de les activitats per part de la policia”. Un fet que pels de Carles Puigdemont “comporta una afectació directa de drets fonamentals, una intromissió al dret fonamental a la intimitat de les persones, la regulació de les quals mitjançant reglament governamental basat en una habilitació legal en blanc no es cohonesta amb un sistema respectuós en matèria drets i llibertats públiques que no es poden derivar amb limitacions a la regulació reglamentària.”
En el mateix sentit, els juntaires també presenten quatre esmenes per intentar reduir el risc de revenja contra organitzadors de manifestacions, protestes o mobilitzacions. Consideren que l’actual regulació suposa una “criminalització de l’actuació dels organitzadors de manifestacions i concentracions amb el conegut chilling effect o efecte descoratjador”. Pels juntaires la llei posa en risc la llibertat d’expressió i de manifestació perquè desincentiva un dret principal d’un estat de dret.
