Finalment, i després de suspendre de l’ordre del dia en anteriors ocasions, ja s’ha deliberat el recurs d’empara que va presentar l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, contra el processament dels membres sobiranistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. El Tribunal ha decidit desestimar el recurs, però això sí, amb divisió. Segons ha pogut saber El Món, tres magistrats signen dos vots particulars. Un que dissenteix de la decisió i els altres que si bé fan costat als seus companys, difereixen en l’argumentació jurídica.
Així el Tribunal ha decidit “inadmetre les queixes relatives a les vulneracions dels drets fonamentals al jutge imparcial (art. 24.1 CE) i al jutge predeterminat per la llei (art. 24.1 CE) que al·legava Costa en el seu recurs. De la mateixa manera que desestima el recurs d’empara per vulneració del dret fonamental de participació i representació polítiques (art. 23.1 i 2 CE), i dret a les llibertats ideològiques (art. 16 CE), d’expressió [art. 20.1.a) CE] i reunió (art. 21 CE). En el mateix sac, també desestima les queixes relatives al dret a una resolució judicial motivada (art. 24. 1 CE), dret a la tutela judicial efectiva en relació amb el dret a la igualtat en aplicació de la llei (art. 24.1 CE a
relació amb l’art. 14 CE).
Ara bé, la decisió no ha estat per unanimitat i explica la dilació en el temps de la decisió. De fet, el magistrat Ramon Sáez Valcárcel ha anunciat un vot particular, i els magistrats progressistes José Antonio Xiol Ríos i Luisa Balaguer han anunciat un vot particular concurrent, això és, que coincideixen en la desestimació, però no en l’argumentació jurídica que utilitzen els seus companys de toga.
El recurs tenia com a objectiu fer suspendre cautelarment la declaració de l’antiga Mesa de la cambra catalana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al recurs, Costa recusava a més tots els magistrats del TC d’aleshores, perquè els mancava la “imparcialitat objectiva” necessària i considerava, per tant, il·legal que l’àrbitre constitucional el denunciés per desobediència. Alhora, Costa demanava que mentre el TC resolia les recusacions el TSJC havia d’aturar la causa, perquè en cas contrari li vulneraria la inviolabilitat parlamentària.
82 
6 
