Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) és un dels impulsors de la candidatura de Gonçal Oliveros i Anna Boza al Col·legi de l’Advocacia que se celebren aquest dijous, 3 de juny. Just el dia que fa 24 anys que Cuevillas va ser escollit degà de l’aleshores Col·legi d’Advocats de Barcelona. En aquesta conversa, explica què espera de les eleccions i quins són els dos models d’advocacia que s’hi proposen, la d’Oliveros i la de l’aspirant a la reelecció, Maria Eugènia Gay. Dues visions contraposades, dues visions del què ha de ser la professió d’un advocat.
Vostè va ser degà del Col·legi de Advocacia, què tenen d’especial aquestes eleccions?
A la meva època era el Col·legi d’Advocats i Advocades perquè era un col·legi. Dijous 3 de juny farà 24 anys vaig ser escollit degà! És una institució que representa un col·lectiu important, de gairebé 25.000 professionals. Però, a més, és una corporació amb un gran pes històric i de gran tradició a Barcelona i a Catalunya. Per exemple, el primer Congrés de Cultura Catalana es va celebrar a la seu del Col·legi o el paper que va tenir durant la transició política. Ha estat un col·legi que sempre ha tingut una veu molt potent en matèria de drets i llibertats de la ciutadania i així ha de ser.
Quin ha de ser el paper del col·legi, doncs?
Un col·legi professional ha de ser, en primer lloc, una institució de defensa corporativa de la professió. No m’espanta utilitzar el terme corporatiu. Si fóssim treballadors seríem un sindicat, si fóssim empresaris, una patronal, i ningú s’espantaria. Hi ha treballadors, hi ha autònoms i empresaris co·legiats i cal defensar la seva professió. Però a més de ser corporatiu i defensar la professió, ha de coincidir amb l’interès de la ciutadania. Per exemple, a la meva època, vam crear la CRAJ, la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia, que se’n reien molt, però ara ja és a tots els col·legis de l’estat. La meva teoria és que cada vegada que un advocat pateix un abús d’autoritat per part d’un jutge, funcionari o policia, la víctima no és només l’advocat sinó el seu client, és la seva defensa la que s’està ressentint. Des d’aquest punt de vista, és el col·legi el que ha de tenir aquesta veu potent amb la defensa dels drets i llibertats donant empara a un advocat quan és víctima d’un abús però també col·lectivament. Ho voldria comparar amb el Col·legi de Metges.
Què vol dir? En quin aspecte?
En els darrers mesos hem sentit molt la veu del Col·legi de Metges. El doctor Jaume Padròs ha estat una veu que ha opinat públicament sobre la pandèmia, quan enraonava, tots els polítics paraven l’orella. El Col·legi d’Advocats ha perdut malauradament aquest paper, ha deixat de ser una veu crítica. Els darrers temps, al nostre país, hi ha hagut una gran vulneració de drets fonamentals i el Col·legi de l’Advocacia ha estat molt callat. Ha estat un col·legi servil amb el poder, un col·legi mut, i crec que hi ha d’haver un col·legi que representi una advocacia compromesa amb els drets fonamentals.
Per exemple, el silenci amb els indults?
Dir coses és més incòmode que no dir-les.
Però el silenci té un valor polític…
Aquí hi ha un gran debat. Per part de la degana actual, Maria Eugènia Gay, es diu que el Col·legi ha de ser políticament neutral. Això ho comparteixo. El Col·legi ha de ser políticament neutral, d’acord, però Gay diu això com a excusa per posar-se sempre al costat dels poders. Una de les primeres actuacions que va tenir la degana va ser intentar fer una mena de taula de diàleg durant el període post Primer d’Octubre en ple debat polític sobre si hi haurien eleccions o una proclamació de la República, per acte seguit dir que l’aplicació del 155 era inevitable. Això no és neutralitat. És més còmode no dir res, no sigui que es molesti el poder. Quan jo era degà, el ministeri de Justícia era del PP, el departament de Justícia, d’Unió, i a l’Ajuntament de Barcelona hi havia el tripartit d’ERC, ICV i PSC, i me les tenia amb tots, perquè el degà és l’advocat de la professió i dels advocats. Quan ostentes aquest càrrec d’aquest caire hi has d’estar disposat. La degana actual només ha dit que “el 155 era inevitable” i ha recriminat amb un “aquesta no era la idea” al president del Parlament, Roger Torrent, que en un acte de Sant Raimon de Penyafort, i davant del ministre de Justícia, va aprofitar per denunciar que hi ha presos polítics. Del que ha passat al país no s’ha dit res, dels judicis, de la sentències, de les protestes, de les detencions o dels indults, res no hem sentit res del Col·legi. I les poques vegades que l’hem sentit ha estat amb un posicionament al costat del poder polític, judicial o policial i en contra dels drets i llibertats de la ciutadania.
Potser sí que hi ha hagut silenci, però altres han parlat per l’actual degana i des del faristol del Parlament, com el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa…
La degana actual representa el 155. Va fer manifestacions assegurant que el 155 era inevitable i està clarament posicionada en aquest sentit. Ha intentat fer una junta plural i que hi hagi gent de tot, però està clar que és un col·legi que en comptes de defensar els drets de la ciutadania o del dret a decidir –del qual és partidari el 80% de la població– s’ha posicionat amb les tesis més retrògrades, amb les tesis del 155. Per tant, no és estrany que demanin el vot per a ella Ciutadans, però tampoc m’estranyaria que el demanés PP, PSC o Vox.
Arribem al final amb tres candidatures
Bé, serien dues i quart. La de Vanessa Rodríguez no és una candidatura seriosa, fa molts anys que es presenta i sempre té 200 vots fidels. És testimonial. Per tant, les candidatures són dues. Per una banda, la continuista, que representa la majoria de despatxos que maneguen el Col·legi amb molts membres de la junta que repeteixen o companys dels que no repeteixen, amb una filla de degà de candidata i una altra filla de degà a la candidatura. I l’alternativa és la de Gonçal Oliveros i Anna Boza, que vol reconvertir el Col·legi.
I com ho faria?
Reconvertiria moltes coses. Jo, com a advocat compromès amb els drets i les llibertats, entenc que el Col·legi ha de tenir una veu des del punt de vista col·lectiu per prendre partit, per exemple, amb els indults, i per donar l’opinió fonamentada en rigor jurídic, no ja polític, tant en els grans debats del país tenyits de matisos jurídics com en la defensa individual quan un advocat és víctima d’un abús. Hem vist que el Col·legi tampoc ha defensat els interessos dels advocats ni ha adoptat cap mesura en temps de Covid, ni ha fet una defensa aferrissada de la ciutadania. I a més, ha de ser una institució que ha de defensar els col·legiats i els seus drets, el cas del torn d’ofici, miserablement pagat, tributa per IRPF i no em consta que el Col·legi hagi fet res, o amb l’IVA elevadíssim pels serveis jurídics, sense cap veu del Col·legi. Si tens un Col·legi alineat amb el poder deixa les funcions de defensa dels seus col·legiats.
Voldria el model del doctor Padrós?
El degà del Col·legi de Metges ha entrat en el debat públic, sobre vacunació o confinaments, i també ha defensat els metges i el sistema de Salut i ha fet quadrar consellers. Defensa els professionals de la salut i el sistema de salut. Per tant, el degà o degana del Col·legi dels advocats ha de defensar el sistema de justícia i els professionals que ens dediquem a defensar.
20 
