Negre sobre blanc. De fet, un power point. Aquest va ser l’instrument amb què l’exdirector general del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis, Manel Pardo, va admetre el desgavell comptable i pressupostari que hi havia en la facturació del manteniment preventiu i correctiu dels vehicles de Bombers en els darrers anys.
Aquest document, al qual ha tingut accés El Món, i que ja s’ha incorporat a la causa que investiga el Jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona, mostra i justifica que hi hagués traspàs de despeses d’un any a un altre amb l’excusa que el pressupost estava mal dimensionat. Un argument que, segons fonts de la instrucció, no acaba de quadrar perquè es repetia al llarg dels anys i es podia haver arreglat amb una nova adjudicació redimensionada.
De fet, el document gira la vista des del 2017 però aporta números concrets des del 2019, mes a mes. Així, per exemple, i seguint el gràfic del document, l’any 2019 del mes de maig al mes de setembre, tot i que Iturri va dur a terme les reparacions no es van facturar. Això sí, havent un pressupost previst de 250.000 euros al mes per aquestes revisions preventives i correctives dels vehicles. I amb xifres, que la instructora del cas no acaba de veure clares.
En concret, el maig de 2019 es van fer reparacions per valor de 250.780 euros, en canvi no es va facturar, i es va deixar l’import com a deute pendent. El mes següent es van registrar reparacions per valor de 280.219 euros i, el deute, s’enfilava a 530.999 euros. En total, el mes de setembre de 2019 el deute acumulat era de 1.277.337 euros i no es comença a eixugar fins el mes d’octubre que Iturri comença a facturar tant la despesa corresponent aquell mes com la part del deute acumulat. En definitiva s’arriba a desembre de 2019 que amb un pressupost d’un milió i mig d’euros, s’han efectuat reparacions per valor de 2.097.092 euros, dels que se n’han facturat 1.351.350 i queden pendents en deute 745.743 euros.
El 2020 els números encara són més escandalosos. El mes de gener, amb un pressupost de 229.166 euros, es fa feina per valor de 252.860 euros, se’n facturen 602.136 euros i queden en deute 406.467 euros. Una tònica similar que es repeteix en tots els mesos de l’any, amb facturació diferent a la feina feta, i dos mesos sense facturació. Al cap de l’any, amb un pressupost de 2.749.992 euros, es fa feina per 3.483.625, se’n facturen 2.640.311 euros i resten de deute 1.589.080 euros.
Pel que fa al 2021, només referencien tres mesos, però les xifres són concloents. El gener de 2021, amb un pressupost de 229.166 euros, es repara per valor de 199.145 i no es factura res. El deute s’enfila a 1.698.204 euros. El mes següent, amb el mateix pressupost, es fa feina per import de 248.266 euros i, en canvi, es factura per valor de 1.585.063 euros, i queda pendent un deute de 361.408 euros. El mes de març es fa feina per 217.606 euros, se’n facturen 360.613 i queden al remanent de deute 218.400 euros.
Amb aquests números, el mateix document s’autojustifica. “El deute s’acumula: si en un any hem de gastar 12X i només tinc contracte per 10 mesos, l’any següent necessitem 14X i no 12X“, explica l’informe. “Això és degut”, continua, ” a què s’ha de revisar la flota pendent dels dos mesos de l’any anterior”. Un problema doncs que venia de lluny i del que no se’n donen explicacions fins que no s’obre la informació reservada. De fet, la mateixa direcció tècnica del cos proposa una solució i és que “el dimensionat econòmic del contracte s’ha de fer per flota a revisar i no per temps de vigència del contracte”. Les rareses comptables, doncs, les coneixien.
