Detenir el president Carles Puigdemont és una operació que els Mossos d’Esquadra fa temps que preparen o preveuen. De fet, una comunicació a totes les unitats, signada pel comissari en cap del cos, Eduard Sallent, just després de l’aprovació de l’amnistia, advertia als uniformats que havien d’avisar a la Prefectura si albiraven la possibilitat de detenir algun dels exiliats del Procés. En resum, que qualsevol detenció dels aleshores exiliats havia de passar pel sedàs de la Prefectura, és a dir, per l’estat major dels Mossos d’Esquadra.
Si fa o no fa, com va passar davant la virtual detenció de Carles Puigdemont després de la DUI del 2017 o quan el president Quim Torra festejava amb la possibilitat de desobeir les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De tota manera, l’ordre de detenció emesa pel jutge instructor del Tribunal Suprem en la causa del Procés, Pablo Llarena, ja inclou la participació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat en la recerca i captura del líder de Junts. Tot i que fonts policials al més alt nivell neguen que hagin monitorat i vigilat Puigdemont des de fa setmanes, l’entorn del president a l’exili no se’n refia. I els responsables del dispositiu de seguretat tampoc no saben quina informació tenen la resta de cossos i forces de seguretat de l’Estat, ni quin grau de participació té en tot plegat el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
A més, membres de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, que dirigeix l’intendent Carmen Hernández, excap de la Brigada Mòbil, van intentar contactar amb Junts per Catalunya per “pactar” el que anomenen “detenció tècnica”, un fet que va ser descartat pel pinyol de Puigdemont i, sobretot, pel seu equip legal de defensa.
El retorn imminent de Carles Puigdemont ha activat tots els ressorts policials i judicials. Un exageradíssim desplegament policial al parc de la Ciutadella, que mai s’havia posat en marxa ni per capturar un possible jihadista o narcotraficant, té la missió d’evitar que el president exiliat arribi al Parlament. Un refugi judicial que permet entorpir la detenció d’un diputat perquè el protocol de seguretat permet al president de la cambra, actualment Josep Rull, de Junts, una àmplia autonomia per negar l’arrest d’un parlamentari dins de la seu de la institució. De fet, aquest és un dels elements importants en l’estratègia del retorn.
Com i quan poden arrestar el president a l’exili en el seu retorn
Com indiquen les entitats de la biosfera independentista així com la mateixa formació de Puigdemont, se li ha preparat un acte de benvinguda al passeig Lluís Companys, a tocar del Parlament. S’ha convocat a les nou del matí, amb la intenció de portar a terme una rebuda institucional al president que fa set anys roman a l’exili malgrat els ingents esforços de l’Estat espanyol d’extradir-lo cap a Espanya per ser empresonat i jutjat. Un objectiu que empaiten malgrat les reformes legals dutes a terme, com ara la derogació del delicte de sedició, pel qual estava imputat, o de la malversació, que els magistrats del Tribunal Suprem van considerar que s’havia de continuar aplicant, o fins i tot, la llei d’amnistia, que ha suposat la tercera interpretació del delicte de malversació, el delicte excusa per insistir en la seva detenció.
“Esperem que pugui arribar al Parlament”, asseguren fonts del president en conversa amb El Món. Unes reflexions que han obert tota mena d’especulacions, com ara, que Puigdemont ja és a Catalunya o bé que temen que l’arrestin de camí cap a Barcelona, els dues opcions extremes. Sia com sia, Puigdemont pot trobar-se aquest dijous en dues situacions: que no sigui arrestat i se li permeti participar en el ple d’investidura i sigui detingut després, o bé que sigui arrestat abans de la sessió parlamentària. Aquí entraria en joc la tàctica pensada pel seu equip legal amb l’assessoria del que es coneix com el “búnquer”, un grup de juristes al marge de l’estructura oficial o oficialista i sense remuneració que fan “anàlisi d’escenaris”.
Llarena ja no pot ordenar l’arrest: li tocaria al TSJC
En principi, hi ha dues raons de pes per recórrer la detenció. En primer terme, la immunitat com a membre del Parlament de Catalunya. És a dir, que no pot ser detingut si no és en consideració de la comissió d’un delicte flagrant, que no seria el cas. A més, l’ordre de detenció estaria signada per un jutge a qui no li correspon. En concret, és la tesi que sempre ha defensat el seu advocat en cap, Gonzalo Boye, segons la qual li correspondria, com a diputat del Parlament, que la causa fos vista en la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En segon lloc, l’aplicació de la llei d’amnistia, que ha quedat en suspens, tant en el seu cas com en el cas dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, perquè el jutge instructor creu que no li és aplicable i ha remès una extravagant “qüestió d’inconstitucionalitat” amb una interlocutòria on sense jutjar-los els acusa de “colpistes”.
El Tribunal Constitucional, clau: ‘habeas corpus’ per detenció il·legal
Precisament, el Tribunal Constitucional pot esdevenir la clau de volta de tot plegat en els pròxims dies. Un dels camins de la defensa de Puigdemont si el president és arrestat és presentar un habeas corpus, un procediment sumaríssim contra detencions il·legals. Això és, que el jutge de guàrdia del lloc on ha estat detingut, hauria de discernir sobre la legalitat o no de la detenció, en un màxim de 24 hores. Si el jutge de guàrdia desestima el recurs, queda oberta la via del Tribunal Constitucional, que hauria de pronunciar-se de manera preferent sobre l’assumpte per ser una causa amb pres. Un recurs d’empara que obriria la porta a un aval exprés de la llei de l’oblit penal per a independentistes.
En aquesta línia, cal recordar la configuració de la sala de vacances de la magistratura constitucional. És a dir, el “retén de guàrdia” per a casos d’extrema urgència, com seria el de Puigdemont. Tant la sala del primer al 15 d’agost com la del 16 al 31 d’agost són de clara majoria progressista. Una composició que podria afavorir la llibertat de Puigdemont en pocs dies. Una estructura pensada tenint present que si Puigdemont és detingut té tots els números per ser traslladat a Madrid per comparèixer davant el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, que tot apunta que en decretaria l’empresonament, com va fer amb tots els membres del Govern de l’octubre de 2017. Aquí s’obriria una batalla, com en el cas dels ERO d’Andalusia, entre el poder judicial i el Constitucional, amb un detall molt remarcable: a l’octubre caduca el mandat de Manuel Marchena com a president de la sala penal. Un mandat que ja no és renovable.
