Que el pessimisme no ens faci traïdors. Aquesta podria ser una idea base de la jornada del think tank d’ERC, la Fundació Josep Irla, que ha organitzat aquest dijous en el marc de la 57a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana celebra a Prada (Conflent). Una idea expressada per un dels joves acadèmics amb un amplíssim coneixement sobre nacionalismes, Daniel Cetrà, investigador Ramón y Cajal en ciència política a la Universitat de Barcelona, que ha exposat la seva tesi Autodeterminació no violenta en un món endurit.
Cetrà, amb una capacitat de síntesi extraordinària ha desgranat la situació generada després del Primer d’octubre i els canvis en el mapa polític mundial. És a dir, el dret a “l’autodeterminació externa” -separar-se d’un Estat- en un entorn marcat pel “reforç dels Estats” i per la “reestatalització” d’organitzacions com la Unió Europea que “no és una aliada, però és necessària”. Un panorama que deixa a les nacions sense estat, com Catalunya, en una posició “pessimista” però, que malgrat tot, encara hi ha escletxes per on es podria articular una estratègia per intentar un “èxit sostingut” per exercir del dret a l’autodeterminació.
Cetrà ha assenyalat, i és de les poques veus acadèmiques i en un marc polític molt concret que ha gosat fer-ho, i és que ha defensat que la millor opció després del referèndum del Primer d’Octubre hauria estat “convocar eleccions el 4 d’octubre”, sumar més “legitimitat interna” i possiblement estats com Suïssa o Bèlgica que van apuntar el seu paper mediador s’haurien agafat al carro. “L’Estat i la comunitat internacional i el Govern sabia que la carta de la declaració d’independència per negociar era falsa, no era realista, per això, Madrid va anar arraconant les opcions i desgastant el Govern, perquè sabien que la carta de la DUI no era real”, ha sentenciat. Tota una declaració.
Dues condicions i cinc impactes
Cetrà ha volgut respondre la pregunta quin impacte té en nacions sense estat l’enduriment de les relacions internacionals que es mostren avui dia. Per a l’investigador, cal tenir presents dos motius. Per una banda, és que per exercir l’autodeterminació és imprescindible la comunitat internacional que completa el triangle juntament amb la unitat secessionista i l’estat central. I, per altra banda, que el disseny internacional està fet pels estats, i aquests deixen clar que la secessió només es justifica en casos finals, per exemple, en cas de genocidi.
A aquestes dues condicions comporten un “impacte negatiu” per cinc motius. En primer lloc, perquè finalitza el “món postsobirà”. En segon terme, perquè es reforça la sobirania clàssica. En tercer lloc, per la pèrdua de palanques internacionals per a causes nacionals. Com a quarta conseqüència l’auge de la dreta estatalista,i tanca el cercle, la criminalització més gran i repressió legal de la dissidència.
“Cal sostenir un projecte nacional sense recórrer la violència”
En aquest context, Cetrà sosté que cal “redissenyar l’estratègia no violenta per passar de l’èxit tàctic -com l’1-O– a l’èxit polític. Per això, planteja sis possibles camins. En aquest sentit, proposa “lideratges clars i disciplina no violenta”, reorientar la internacionalització amb el reconeixement de la influència útil com ha fet Taiwan, amb paradiplomàcia selectiva i el rol de la diàspora com un efecte multiplicador de la demanda catalana.
També inclou “reenfocar la narrativa i les coalicions transversals” tenint present que no es disposa del relat de la “secessió correctiva”, és a dir, per casos de greuge humanitari i aprofundir en els drets polítics i més qualitat de govern. Així mateix, addueix “ampliar coalicions més enllà dels nuclis independentistes per augmentar el volum i legitimitat. I, en darrer terme, crear una “nova legitimitat”, això és, substituir el relat del “poble contra l’Estat” pel de “més democràcia contra autoritarisme”.
