L’advocat Quim Gonter ha sol·licitat al Departament de Presidència de la Generalitat conèixer el nombre total de persones que van votar en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, més enllà dels 2.286.217 vots en paper comptabilitzats en els resultats que va oferir el govern d’aleshores en el mateix moment. Concretament, la petició, a la qual ha tingut accés El Món, demana “conèixer el nombre total de votants registrats pel sistema del cens universal del Referèndum de l’1 d’octubre, després de descartar els vots duplicats”. “És de sentit comú”, defensa Gonter en conversa amb aquest diari sobre la seva petició, perquè vuit anys després de la celebració del Primer d’Octubre encara no es coneixen “les dades totals de participació registrades electrònicament”.
Per a l’advocat, aquesta situació és “una anomalia democràtica bestial” i es pregunta “com es volia aplicar un resultat que no ha estat publicat oficialment de forma completa”. “Em sembla bastant fort”, subratlla. Amb tot, deixa clar que el que vol saber és la participació total de la jornada i conèixer, per exemple, si “es va superar o no el 50% del cens”, una dada que, segons defensa, és “molt rellevant des del punt de vista dels estàndards d’una votació”. En aquest sentit, deixa clar que és “impossible” saber què és el que va votar la gent que no s’ha comptabilitzat a les dades ofertes per la Generalitat. “No podrem saber què van votar aquelles paperetes que van ser confiscades” per la Policia Nacional o la Guàrdia Civil durant la jornada de votació, on el registre de participació es feia en temps real mitjançant identificació amb DNI i verificació informàtica, amb detecció i bloqueig de duplicats.
Gonter explica en la petició de sol·licitud d’accés a la informació pública com funcionava el sistema centralitzat per registrar els votants i exposa que, segons testimonis coincidents de voluntaris, tècnics i periodistes que van tenir contacte amb la informació generada per aquest sistema, “el registre central del cens universal va superar els tres milions de votants registrats“. “Aquesta xifra no s’ha publicat mai oficialment, però va circular en espais vinculats a la gestió de dades del referèndum –inclosa la central tècnica provisional allotjada a Mediapro– i també en àmbits periodístics i polítics, atès que ser publicada en diversos mitjans i en rodes de premsa”, afegeix.
Absència de dades sobre vots registrats i no comptabilitzats
L’advocat deixa clar que les dades oficials publicades després del referèndum es van limitar a informar sobre els 2,3 milions de paperetes comptabilitzades en urna, però “no va aclarir ni quantificar els vots registrats pel cens universal que no van poder ser comptats perquè les urnes havien estat confiscades”. D’altra banda, explica que s’ha difós la dada de 770.000 persones potencialment afectades pel tancament de col·legis, però deixa clar que aquesta és només una dada “relacionada amb censos físics” i no de participació real registrada electrònicament. “Aquesta xifra tampoc distingeix les persones que finalment van votar en un altre col·legi —fet que va ser habitual—, cosa que impedeix utilitzar-la com a dada fiable de participació no computada”, conclou.
Així, deixa clar que en cap moment s’ha publicat de forma oficial “cap versió agregada o anonimitzada que permeti conèixer el nombre real de votants totals, el nombre de vots duplicats descartats ni els vots registrats però no computats en urna”. “Aquesta absència de publicació no només impedeix la verificació factual d’un procés polític de gran rellevància, sinó que, paradoxalment, pot vulnerar la protecció de dades personals”, adverteix l’advocat, i, a més, puntualitza que les persones que van facilitar les seves dades personals, tenen dret a saber què se n’ha fet.
Tota la informació que es demana a la Generalitat
L’advocat deixa clar tota la informació que demana en la seva petició, que consta de cinc punts. El primer d’ells és saber “el nombre total de votants registrats pel sistema del cens universal de l’1 d’octubre, després de descartar els vots duplicats”. També sol·licita informació sobre l’existència d’un registre agregat o anonimitzat amb aquestes dades. I en cas afirmatiu, demana còpia o accés. A més, vol saber si encara existeix alguna base de dades, registre tècnic, còpia de servidor, informe que contingui la llista o recompte de DNI registrats com a votants, el registre de duplicats descartats o els vots registrats però no comptabilitzats en urna.
Si la Generalitat no disposa d’aquesta informació, l’advocat demana que es remeti la seva petició a l’autoritat o departament competent, tal com estableix la normativa vigent. I, finalment, i en el cas que aquesta informació hagi estat destruïda, bloquejada, custodiada judicialment o no es pot facilitar, sol·licita conèixer la causa que ho ha motivat, l’autoritat responsable i la data de la decisió. Amb tot, Quim Gonter admet a aquest diari que no té gaires esperances que la Generalitat li contesti, com ja li va passar amb una petició similar enviada l’any 2020. “El que passa és que si no ho tenen, també m’agradaria que diguessin, per això ho demano expressament, per què no ho tenen”, conclou.
