Hi ha dies que duren anys i que queden en la memòria, i l’1 d’octubre del 2017 n’és un per moltes coses. Els nervis de la nit anterior que van viure les persones que es van quedar custodiant les escoles, l’arribada de les urnes a primera hora del matí, els cops de porra dels policies espanyols per intentar frenar la votació o la incertesa sobre com s’aplicaria el resultat van ser alguns dels moments que van marcar una jornada de conseqüències inabastables que encara perduren: des de la declaració d’independència al Parlament a la suspensió de l’autonomia a través del 155, l’arribada de la presó i l’exili, els indults i la repressió. Els efectes de la judicialització del Procés encara duren ara, però sis anys després l’independentisme veu al seu abast l’amnistia. Un punt de partida, tal com reclamen Esquerra Republicana i Junts a Pedro Sánchez, per poder tornar a votar i en un referèndum que permeti substituir aquell mandat que tant ha dividit les formacions independentistes i, en conseqüència, ha acabat desmobilitzant part del carrer i de l’electorat.
Què queda del mandat de l’1-O en el sisè aniversari? I d’aquella efervescència que es va viure als carrers d’arreu de Catalunya en una jornada històrica? Experts consultats per El Món coincideixen que l’1-O va marcar un abans i un després i que passarà a la “posteritat” com una “demostració de força col·lectiva”, “un acte de desobediència de primer nivell” i el dia que es va constatar que hi havia una majoria social a favor de la independència. Però també ressalten que les lectures que van fer els partits independentistes del resultat ha perjudicat el moviment, que, segons els analistes, s’ha “adormit”, “desmobilitzat” i també “emprenyat” al llarg d’aquests sis anys.
El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon destaca que “bona part del conflicte” que hi ha entre els partits independentistes deriva de les “diferents interpretacions” que s’han fet de l’1-O, ja que uns li donen “una legitimitat diferent” que d’altres i, d’altra banda, la ciutadania, que s’havia mobilitzat per uns objectius, “no ha vist complertes les seves expectatives per manca de canvis tangibles i reals” i això ha generat “desconnexió” i “insatisfacció”. “Molt electorat està cansat de les lluites entre els partits”, ressalta.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas deixa clar que els partits independentistes han fet “una mala lectura de l’1-O” que, segons ell, és, “fins i tot, censurable des d’un punt de vista de les fites socials que es van anar aconseguint per l’1-O”. “És una trista desgràcia que facin aquesta interpretació i que després de l’1-O no hagin sabut gestionar” el que es va aconseguir.
També es mostra molt crític el jurista i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, perquè creu que “la mala lectura del mandat ha desmobilitzat” el moviment. “Hi ha gent que l’ha desmobilitzat, l’ha emprenyat, a altra gent que l’ha decebut, però en general l’ha desmobilitzat bastant”. Tanmateix, assenyala que també ha servit per “endurir” un sector del moviment perquè “hi segueix havent un nucli de gent que reivindica que l’1-O és un mandat polític vigent per fer-lo efectiu”.
Costa subratlla que “en l’àmbit social queda tot un independentisme mobilitzat que reivindica l’1-O, però en l’àmbit polític hi ha molt poca substància”. En aquest sentit, Matas considera que els dirigents sobiranistes haurien d’haver esperonat la ciutadania i no “plegar veles i provocar un estat de somnolència col·lectiu, que és el que han volgut fer durant aquests anys molts dels líders dels partits independentistes”. “És un error gravíssim”, sentencia.
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Guinjoan també afirma que les “discrepàncies o la mala lectura del mandat ha perjudicat molt el moviment” perquè, al final, l’independentisme s’ha trobat en “un carreró sense sortida” i “això genera frustració”. “Hi ha errors propis de l’independentisme, com ara prometre una cosa que no valia la pena prometre perquè en aquell moment hi ha il·lusió, però després genera frustració”, insisteix.
Un aniversari enmig de les negociacions per l’amnistia
El sisè aniversari de l’1-O està marcat per les negociacions que mantenen Esquerra Republicana i Junts per Catalunya per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. En aquest àmbit, Rodon creu que és difícil preveure si l’1-O es diluirà si es pacta l’amnistia i no s’acorda el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Sobre aquest punt, l’expert de la UPF es decanta per subratllar que “l’1-O i tot el que ha passat en aquests 6 anys ha provocat que les forces independentistes, amb formes i retòriques diferents, intentin ser més clars i més durs en les negociacions” i “demanen que es compleixin les seves condicions abans de donar els seus vots”.
D’altra banda, Matas adverteix que “si s’aconsegueix l’amnistia però no s’assoleix res més” en les negociacions quedarà “poca cosa” de l’1-O. Ell espera que això no passi perquè, segons apunta, l’1-O “ha marcat un abans i un després a Catalunya i fora de Catalunya” perquè va ser “un moviment de canvi profund”. En aquest sentit, defensa que el “canvi profund” s’hauria de veure “reflectit” en la negociació si és que “realment” els partits independentistes “volen negociar el dret a l’autodeterminació i un referèndum perquè el poble de Catalunya decideixi el seu futur”.
Costa va més enllà i critica que els partits independentistes “han enterrat l’1-O i han passat pàgina” del referèndum perquè “el més evident és que l’amnistia és la superació de l’1 d’octubre” i “negociar alguna cosa per substituir l’1-O vol dir que no tens en el teu programa fer-lo efectiu”. “Aquest discurs que es fa de tornar a la política allò que no hauria d’haver sortit mai de la política es tradueix en l’abandonament de l’1-O perquè és l’exercici unilateral de la sobirania”, exposa, i conclou que “tornar a la taula de negociació i a la política són eufemismes per renunciar a prendre decisions”.
Una “momentum” recuperable
Malgrat aquest panorama, Matas considera que l’extraordinària mobilització al carrer que es va viure fa sis anys i en els dies posteriors al Primer d’Octubre és “recuperable” perquè “aquest substrat ha quedat” i n’està convençut que “pot rebrotar”. Tot i això, l’expert de la UB assenyala que “s’haurien de donar algunes condicions, com ara que els partits independentistes reconsiderin la mala gestió que han fet de l’1-O i que, per tant, recuperin l’essència d’aquell moviment”. Guinjoan també opina el mateix i afegeix que “els moviments polítics passen per alts i baixos i els moviments socials no poden estar vint anys en una espiral de mobilització constant” perquè “la gent es cansa”.
D’altra banda, l’expert de la UOC veu “molt difícil” ara mateix una gran mobilització al carrer perquè s’està negociant amb uns partits que estan “disposat a parlar d’amnistia i, com a mínim, de trens, finançament i llengua” i creu que la mobilització podria tornar si hi ha un “factor que genera xoc” com, per exemple, un govern de PP i Vox. “Si hi ha un govern de PP i Vox que t’aplica un 155, que et restringeix encara més el català i t’envaeix competències a l’escola, la gent reacciona”, subratlla”.
Costa, per la seva part, exposa que “és recuperable en la mesura que el conflicte amb l’Estat es torni a produir” i, en aquest sentit, posa de relleu que no és possible només amb l’acció de l’activisme del carrer i que requereix d’una certa coordinació amb les institucions perquè, segons ell, la mobilització del Primer d’Octubre “és la conseqüència d’una confrontació política-democràtica que no es recupera d’un dia per l’altre” pero, en definitiva, considera “l’únic camí a la independència”.
El mandat del Primer d’Octubre, exclòs discurs polític
Costa insisteix que el resultat del referèndum de l’1 d’Octubre havia de ser la declaració d’independència i, en aquest sentit, lamenta que hagi desaparegut del discurs polític perquè “en la praxi política dels partits amb representació al Parlament l’1-O és un record que es fa servir però no té cap translació pràctica”.
Sense anar més lluny, Costa remarca que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els partits polítics independentistes no han fet “cap referència” al mandat de l’1-O ni en les seves intervencions ni tampoc en les seves propostes de resolució en el debat de política general al Parlament. “Ningú defensa la vigència de la declaració d’independència”, lamenta l’exvicepresident primer del Parlament, que recorda que Junts portava en el programa s’havia de ratificar la vigència de la declaració i preparar la seva activació i el seu desplegament.
Jordi Matas, per la seva banda, fa referència a l’acord entre Junts i ERC per fer president Pere Aragonès i destaca que és “un document inspirat en l’essència de l’1-O” perquè el primer punt incloïa una estratègia “per fer la República Catalana” i donar resposta al 52% dels vots independentistes aconseguits en les eleccions del 14 de febrer del 2021, però lamenta que “l’evolució ha estat molt dolenta”. “En l’origen de l’actual legislatura això ho trobem, però després no s’ha fet res i s’ha trencat la majoria del 52% a favor de la independència”, reblaa .
Sis anys de “misèries” de l’Estat espanyol
Toni Rodon considera que “l’1-O va ser la confirmació per a molt electorat independentista que amb les institucions espanyoles no s’hi pot confiar”, però per a Jordi Matas va ser “el torcebraç que es va fer a l’eEstat espanyol” i que ha fet aflorar “totes les misèries de l’Estat, totes les clavegueres, els poders corruptes i podrits”. En aquest sentit considera que “ha sortit tanta porqueria que des d’un punt d’higiene democràtiva va anar molt bé” perquè “ha demostrat que no es pot confiar en les institucions espanyoles i que tenen un dèficit democràtic de campionat”. L’expert de la UPF considera que partits polítics, mitjans de comunicació, poders econòmics, monarquia i el poder judicial formen part d’una trama d’un enorme dèficit democràtic posada al servei de la unitat de l’Estat i de perseguir la dissidència política i no respectar el prluralisme polític”. I, des de la UOC, Marc Guinjoan, conclou que “va ser el dia que vam saber que Espanya no anava de broma” i que estava “disposada a fer el que sigui per defensar la seva unitat”.
