El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, serà investit de nou president del govern espanyol, amb tota probabilitat, la setmana vinent. Però li quedarà una legislatura on haurà de fer front a la pressió i el discurs d’una dreta revoltada i a l’espasa de Dàmocles que té l’independentisme a les mans, si els socialistes no compleixen els acords subscrits en els acords signats, per una banda, amb Esquerra i per l’altra, amb Junts. A més de la negociació prevista durant tota la legislatura per afrontar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, també haurà de fer front a negociacions convencionals –per exemple per aprovar els pressupostos– amb ERC i Junts i amb altres formacions independentistes o almenys sobiranistes, com ara el BNG, Bildu i el PNB, que previsiblement li donaran suport en el ple d’investidura.
Els pactes d’investidura, com s’ha vist amb les protestes que s’han succeït els darrers dies davant la seu del PSOE a Ferraz, i que s’han repetit aquest dimecres a la nit després de fer-se públic l’acord de Brussel·les, han generat un ambient de revolta en la dreta i l’extrema dreta, que ha sortit al carrer a protestar contra l’amnistia que el PSOE ha negociat amb els independentistes. Unes manifestacions, que han comptat amb el suport de Vox, però que també han estat impulsades pels discursos i actes de personalitats properes al PP com l’expresident espanyol, José María Aznar, amb la crida que va fer demanant que “qui pugui fer alguna cosa, que la faci”, i l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que el dissabte es va manifestar davant la seu del PSOE.
Aquestes manifestacions han estat acompanyades de declaracions molt agressives per part de dirigents del PP. Sense anar més lluny, hores després de conèixer-se l’acord entre Junts i PSOE, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha acusat Sánchez de colar “una dictadura per la porta enrere”. “Grans dictadors es colen a través dels parlaments”, ha sentenciat. També ha sigut molt hostil la secretària general del PP, Cuca Gamarra, que considera que l’acord suposa “deslegitimar” la democràcia i és una “infàmia política, jurídica i moral”.
Feijóo equipara el pacte entre PSOE i Junts al 23-F i ETA
“Estem davant d’un desafiament a la democràcia espanyola que requereix la reacció dels demòcrates espanyols, sense distinció d’ideologia”, ha proclamat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. I ha anat encara més lluny quan ha assegurat que les anteriors amenaces a la democràcia espanyola han sigut, segons ell, “el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, el terrorisme d’ETA i el cop de l’independentisme català el 2017”. Per a ell, el pitjor és que aquesta vegada “el desafiament als valors de la Constitució és protagonitzat per un candidat a la presidència del govern”.
Vox ha arribat a dir aquests dies, per exemple, que els agents de la Policia Nacional han de negar-se a complir “ordres il·legals”, en referència al que consideren càrregues injustificades contra els manifestants que han assetjat la seu del PSOE. Però després del pacte entre els socialistes i el partit de Puigdemont, s’ha mostrat encara més contundent a través del seu líder Santiago Abascal, que ha augurat que l’Estat espanyol viurà “un període negre a la seva història” i ha fet una crida a una “resistència civil que serà llarga, pacífica i ferma” i que “només té un final: o el dictador al banc dels acusats o els que ens oposem a aquest cop a la presó”.
Una negociació permanent amb l’independentisme
A banda de fer front a la deslegitimació dels pactes que persegueix la dreta i també a la pressió dels jutges, amb posicionaments contraris a l’amnistia de la ‘lawfare’, el PSOE haurà de fer front a la negociació permanent que fixen els pactes assolits amb ERC i Junts. El document signat amb la formació de Puigdemont inclou un mecanisme de verificació “internacional”, que es reunirà abans d’acabar el mes de novembre i del qual ja s’han decidit els seus integrants, tot i que no n’han transcendit els noms, i un compromís d’estabilitat per a Sánchez condicionat al compliment dels pactes. “Sense acords, i sense el compliment, la legislatura no té cap recorregut”, ha avisat el president a l’exili en la declaració que ha fet a Brussel·les per deixar clar que “l”a cambio de nada’ ha anat a la paperera de la història”.
D’altra banda, Esquerra va incloure en el pacte la creació d’un espai de negociació entre els dos partits, que comptarà amb un “mecanisme que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i realitzar seguiment” de tot el procés de negociació i dels acords als quals s’arribi. Aquest “verificador” de “prestigi reconegut” serà representant d’alguna entitat internacional de reconeixement mundial. A banda d’aquest seguiment constant de l’evolució dels acords amb les dues formacions independentistes, l’executiu que presidirà Pedro Sánchez també necessitarà la majoria de la investidura per exemple per aprovar els pressupostos de l’Estat, i en aquesta majoria hi haurà ERC i Junts, però també el BNG i, previsiblement, Bildu i el PNB.
La capacitat de l’independentisme de pressionar
El PSOE i Pedro Sánchez han guanyat temps amb els acords que han tancat, però si vol estar quatre anys a la Moncloa, per no perdre la majoria construïda haurà de fer durant quatre anys concessions als independentistes, que tindran més o menys força depenent de l’estratègia que facin servir per assolir les fites que s’han marcat. A hores d’ara sembla bastant difícil, per no dir impossible, que ERC i Junts pugui pactar una estratègia conjunta malgrat la crida a “coordinar estratègies” que ha fet aquest mateix dimecres la portaveu d’ERC, Raquel Sans.
Puigdemont no ha transmès la idea que sigui una opció que estigui sobre la taula. En la seva intervenció ha criticat l’estratègia dels republicans a Madrid durant els últims quatre anys perquè Pedro Sánchez “va arrencar amb l’estabilitat garantida a la butxaca” i, a més, ha criticat alguns acords com el traspàs “integral” de Rodalies perquè, segons ell, és un traspàs “que es queda a mitges”. Fa quatre anys era Junts per Catalunya qui reclamava als republicans unitat d’acció a Madrid, però ara s’ha girat la truita i són els d’Oriol Junqueras els que la demanen.
