Gabriel Rufián és un home penedit. Ho ha deixat clar aquest diumenge en una llarga entrevista –gairebé dues hores, una edició extra en dues parts del programa– a Lo de Évole, a La Sexta. Una de les coses de les quals està penedit és, per exemple, d’haver-li tingut mania a Évole. Un sentiment que han expressat que va ser mutu, de la mateixa manera que ara s’agraden. Així ha començat la conversa, precisament, amb aquestes confessions, tots dos ficats en un amagatall per observar ocells al delta de l’Ebre, la zona on estiueja Rufián –en un poble “lleig, que no s’ofengui ningú” que es diu la Torre de l’Espanyol.
El portaveu d’ERC al Congrés també lamenta l’època en què li queia malament Xavier Domènech –exdiputat dels comuns. Li passava amb ell el mateix que amb Évole: que sentia que havien de ser “dels seus” i no ho eren. Ara això és aigua passada. De la mateixa manera que ho és la seva etapa treballant a la quarta planta d’El Corte Inglés i barallant-se amb els companys per les comissions. Una època dura que anys després el va portar a voler venjar-se de la seva antiga cap i presentar-se-li quan ja era un polític conegut per dir-li: “I ara, qui és el zero a l’esquerra?”. D’això també se’n penedeix. I d’un tuit que va escriure la nit abans de la mort de Carme Chacón, que malgrat que “no era sobre ella”, pensa que potser li va donar malestar “quan ja es trobava malament”. Moltes vegades hi pensa, diu.
I lamenta haver tingut la “ingenuïtat” de “creure’s el full de ruta” de l’independentisme que, segons ell, va ser el que el va portar a pronunciar al Congrés una frase que s’ha hagut d’empassar tantes vegades, aquella en què va anunciar que ell només seria a la cambra baixa espanyola 18 mesos, perquè després Catalunya seria independent. I, com ja se sabia per l’avançament que la cadena televisiva havia fet per promocionar el programa d’aquest diumenge, el més gran penediment és per haver “repartit carnets de puresa”, un dels principals errors, segons ell, de l’independentisme. “Obviant tota la maquinària que ha tingut en contra [de l’Estat], l’error ha sigut no cuidar aquells i aquelles que parlaven per als de fora [de l’independentisme], repartir carnets de puresa, jo hi he participat, me’n penedeixo”, ha respost quan Évole li ha preguntat per què al moviment li ha anat malament els darrers anys. “Dèiem que es pegava amb la Constitució al cap de la gent, però nosaltres hem pegat amb l’estelada al cap de la gent, no hem entès que era més important el perquè que el com”, ha afegit. Per al diputat, falten més perfils com el seu: “Hi ha milers de persones en aquest país com jo. No soc extraordinari, jo no hauria de ser el Floquet de Neu d’Esquerra Republicana ni gairebé l’independentisme gairebé”.
Els abrics de pell “il·legal” de Marta Ferrusola
La conversa Évole-Rufián, dos homes “de l’extraradi de Barcelona amb família que havia arribat de fora” –en cap moment han fet servir la paraula “xarnego”–, ha tingut molts moments de crítica dura i directa a “la dreta catalana”, Convergència i Junts. Començant, fins i tot, per un episodi sobre Marta Ferrusola, de la qual el diputat d’ERC ha dit que encarregava botigues per a les quals els seus pares –que treballaven en tallers de pelleteria– “abrics de pells que no eren legals”. No ha sabut especificar quines eren les pells il·legals, i ha admès que “ella potser no sabia que eren il·legals”. Aquí ho ha deixat. També ha rebut Artur Mas, del qual, entre Évole i Rufián han dit que va passar de ser escridassat pel carrer per les retallades a ser aclamat per la consulta del 9-N. I a partir d’aquí ha anat pujant en una espiral d’expressar sense embuts les hostilitats amb Junts.
“Hi ha una part de l’independentisme que jo no vull representar, que va cap a Salem [la cacera de bruixes]. Sobretot l’òrbita de Junts, que va cap allà. Per exemple, que em critiquin que jo parli en castellà al Congrés, gent que abans em demanava que anés al seu poble o al seu barri a parlar d’independentisme en castellà per intentar interpel·lar tothom, això forma part de la regressió, del segrest mental i mediàtic de Junts que fa que cada vegada siguem menys, encara que molt convençuts, i jo, com diu Bildu, vull majories extenses i no intenses”, ha etzibat.
Els republicans, assenyalats com a “traïdors”
Així i tot, Rufián encara ha evitat mossegar alguns dels esquers que li ha llançat Évole. Per exemple, si la tensió entre ERC i Junts ve del fet que Oriol Junqueras anés a la presó mentre Carles Puigdemont marxava a Waterloo. “Jo vaig viure com Marta Rovira va haver de marxar un diumenge, deixant la família i la seva ciutat perquè si no anava a la presó de manera injusta. Per tant, mai entraré en aquest joc”, ha replicat per parar una mica els peus al periodista. Però de seguida ha reprès el fi: “Una altra cosa és l’atac mediàtic, d’un poder digital que Junts ha entès molt bé, contra els que van anar a la presó, contra Junqueras, contra Joan Tardà. Jo els acuso d’estar darrere d’aquelles campanyes que ens van qualificar de traïdors a la pàtria només per haver entès que calia que en fóssim més”. “Bildu fa exactament el mateix que ERC i a ells els va bé, amb els millors resultats electorals de la seva història. Però al País Basc poses ETB i no sents ningú dient traïdor a Arnaldo Otegi, i a TV3 se’ns ha dit traïdors en tertúlies”, ha continuat.
Però tot té un límit i fins i tot Rufián els mesura. Per això ha volgut deixar clar que voldria una Catalunya independent “encara que governés Junts [com li havia preguntat el seu interlocutor], si és el que decideix la gent”. I ha volgut fer veure que frustrava un altre titular buscat per Évole quan ha esquivat respondre a la pregunta sobre quant temps fa que no parla amb Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés. “Salseo!”, ha respost rient. Que era una manera de contestar sense dir res. “És que és igual. Contestaria, però seria un titular absurd. És igual si ens avenim o no”, s’ha fet pregar. I immediatament ha tornat a disparar: “Jo només demano a la dreta catalana que entengui que som diversos i que a vegades també perden, i que nosaltres no som els criats de ningú. La dreta catalana es creu que Catalunya és seva i creu que et pot desnonar de les institucions”.
Com a autocrítica, només ha assenyalat una certa innocència del seu partit: “ERC no som un partit de poder, i quan un partit no entén que has de tenir poder, en el nostre cas per canviar les coses, tenim un problema. Hi ha partits que ho entenen molt més”. Un comentar que ha lligat amb un lament: “Com és possible que l’independentisme no entengui que ha de tenir creadors de contingut que expliquin el que volem? Com és possible que no se’ns entengui? És com si en un restaurant hi ha uns cuiners de l’hòstia i després els cuiners escupen al plat. Això ERC no ho entén”.
Una mosca anomenada Junts?
El teva-meva Évole-Rufián s’ha acabat matant una mosca després d’una pregunta que el diputat republicà també ha fet veure que evitava respondre. “T’imagines com a cap de llista d’ERC per presidir la Generalitat?”. “No sé com dir això sense semblar idiota”, ha començat. Aleshores ha fet servir el comodí de públic: “Sí que em sorprèn que cada dia més gent em diu que tant de bo que em presenti”. Com no podia ser d’altra manera, ha acabat assegurant que creu que ell no serviria per a aquesta funció. “De moment treballo perquè Oriol Junqueres sigui candidat. Tot i que hi ha coses que em motiven de fer política a Catalunya [sobre el terreny, i no des de Madrid], per exemple enfrontar-me a Sílvia Orriols. Tinc clares sobre el que s’hauria de fer, però igual demà estic en un quiosc, no ho sé”, ha conclòs.
I ha deixat que Évole cacés la mosca que havia estat empipant-los tot el rodatge. “Mata-la! Després de quatre hores, l’esquerra eficient”, ha exclamat el diputat en una mena d’autoparòdia. “La puta mosca!”, ha respost rient el periodista. “Junts”, ha afegit Rufián. “Has dit Junts?”, ha preguntat Évole falsament escandalitzat. “No, que va!”. “Ah, m’ho havia semblat”. Riures. Final.
