Ha jugat en camp amic i s’ha fet notar. I en un context còmode, aquesta tarda, el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha pronunciat una conferència sobre Pompeu Fabra a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada (el Conflent). Puigdemont ha estat rebut dempeus per l’auditori ple com un ou al Liceu Charles Renouvier que esperaven feia estona als voltants de l’edifici. Acompanyat de Jordi Turull, secretari general de Junts, i un bon gruix de col·laboradors, i de noms de pes de Junts com Josep Pagès, Judit Toronjo, Albert Batet, o Eduard Pujol. Un espai on ha defensat la llengua, l’assoliment de les competències d’immigració i la negociació per aconseguir l’oficialitat del català a Europa.
Puigdemont ha glossat la figura de Pompeu Fabra, i ha situat de nou la llengua com la “clau de volta de la nació”. Una premissa que li ha servit per bastir un discurs on ha centrat la pilota contra “l’Espanya que fa més trampes que lleis” aprofitant la negociació per oficialitzar el català a la Unió Europea. Un fet que, a parer de Puigdemont, seria “més important” que no pas poder parlar en català al Congrés de Diputats.
En aquest marc, ha avisat que la represa del curs polític a Catalunya i Espanya es presenta “intensa” i ha situat l’oficialitat del català com un dels pactes que cal complir tot i l’ofensiva de la dreta espanyola en l’àmbit de les institucions europees. “A la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps”, ha advertit. Ara bé, Puigdemont s’ha negat a “especular” sobre “què passaria” si no s’aconsegueix l’oficialitat europea i ha evitat delimitar cap termini. Per altra banda, ha proposat portar a terme una “litigació estratègica” en defensa del català, denunciant totes les actuacions denunciables contra l’ús del català.
Entendre “cafè amb llet” per tenir permís de residència
El president a l’exili ha elevat als altars del santoral de la nació a Fabra per la seva aposta per l’afany normalitzador i modernitzador de la llengua catalana. Una feina que amb les “eines actuals són insuficients”. De fet, ha exposat tres raons que expliquen la regressió del català. Per una banda, anys de repressió i persecució. També ha afegit una legislació que aboca al “monolingüisme”. Així mateix, “la immigració, la incapacitat econòmica i la nul·la disposició de l’Estat” per destinar recursos a ajudar a integrar gent en una “societat estranya, aliena i sovint, hostil”.
D’aquí que hagi reclamat les competències en immigració per no defugir el debat de com gestionar-la des del Parlament. En aquest sentit, ha col·locat la llengua com una de les condicions de la gestió immigratòria, recordant que l’actual llei ja preveu el coneixement de les llengües cooficials de la comunitat on es resideix. En tot cas, ha defensat que “cap funcionari” pot renovar la documentació si una persona no entén “cafè amb llet o mal de panxa”. D’aquí que hagin criticat amb duresa que “s’expulsa de la catalanitat” a molts immigrants que serien el relleu generacional de la llengua i “se’ls envia als braços de l’espanyolisme”.
“La minifaldilla”
Un dels altres punts de la conferència de Puigdemont ha estat atacar la “fal·làcia del català són simpàtiques o no”. “És de primer de manipulació intentar convèncer que la regressió no és per la persecució, sinó culpar la víctima”. “No entenc les ànimes càndides que consideren el retrocés del català arriba perquè els abusos contra la nostra llengua és perquè portem minifaldilla i anem provocant”, ha sentenciat.
“La catalanofòbia és estructural en bona part de la societat espanyola, i és un elefant a l’habitació de la societat espanyola, però el problema hi és”, ha emfatitzat. Per això ha demanat a les forces polítiques catalanes passar a l’ofensiva i no deixar entrar l’agenda desnacionalitzadora del Govern de Salvador Illa, i l’atac de Vox i PP. En definitiva, Puigdemont ha demanat atacar “l’Espanya del PP, Podemos, PSOE, del rei, de Marchena, i la que ens diu no ens cal la independència perquè ja podem viure bé com a espanyols, però ens ofeguen econòmicament, no ens deixen viure en la nostra llengua i després ens tracten d’insolidaris”. També ha posat sobre la taula la sentència, previsible, del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a l’escola, de la qual preveu una escassa resistència del Govern i amb un conseller del ram, Xavier Vila, emetent una “protesta enèrgica”.
