La possibilitat que en les pròximes eleccions al Parlament es presentin fins a cinc llistes independentistes, si projectes com la llista cívica de l’ANC o el de Jordi Graupera i Clara Ponsatí tiren endavant, pot portar a la fragmentació del vot i que aquestes llistes petites generin vot perdut si totes les candidatures no obtenen representació a la cambra catalana. Aquesta és la principal conclusió a la qual arriben els experts consultats per a aquest diari, malgrat que no hi ha unanimitat entre ells pel que fa a la possibilitat de perdre la majoria independentista a la cambra. El que sí que comparteixen tots és que és molt complicat que totes aquestes llistes petites puguin obtenir representació al Parlament.
“És impossible que entri més d’un partit nou al Parlament”, sentencia el jurista i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, i subratlla que “no hi ha hagut mai més de tres partits catalanistes al Parlament”. “Arribar a un escenari de cinc partits em sembla inversemblant”, conclou. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona Marc Guinjoan no creu que ni la llista cívica ni el projecte de Graupera i Ponsatí “tinguin possibilitats d’entrar al Parlament” i, en aquest sentit, recorda que el projecte d’Albano Dante, la coalició Front Republicà integrada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya, “es va quedar llunyíssim” d’entrar al Congrés l’any 2019, quan va recollir 113.807 vots. “Em sembla molt complicat que, amb tanta oferta, un d’aquests pugui traspassar la barrera electoral”, insisteix.
Un argument que comparteix el catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo, que deixa constància que encara cal definir el taulell de joc perquè queda molt per a les eleccions, que, si no canvien les coses, se celebraran el febrer de l’any que ve. Tot i això, opina que l'”incentiu” perquè sorgeixin aquestes llistes és que ERC i Junts estan “a matadegolla” i no hi ha un full de ruta independentista clar. “Mentre ERC i Junts estiguin en aquesta competició estúpida ens podem trobar amb un panorama molt fragmentat de l’independentisme que no va a favor perquè algunes d’aquestes llistes no sortiran i si en surt alguna, previsiblement ho farà amb poca representació”, alerta.
Tant Requejo com Guinjoan assenyalen que alguna d’aquestes propostes pot aconseguir representació per la circumscripció de Barcelona si arriba al 3% dels vots: depèn de la participació, però la barrera estaria al voltant dels 70.000 vots. Així mateix, subratllen que, en canvi, aquestes noves candidatures tenen molt més difícil aconseguir representació a Tarragona, Lleida i Girona. I adverteixen que si aquestes propostes “fracassen” hauran maximitzat “els vots llençats”. “Si no s’arriba a la representativitat mínima seran vots llençats, sobretot en les circumscripcions més petites, on es necessita un percentatge més alt per entrar”, conclou Requejo.
La majoria independentista està en risc?
Malgrat la fragmentació i l’àmplia oferta d’opcions independentistes que hi pot haver de cara a les pròximes eleccions, Josep Costa és del parer que la majoria independentista no està en risc. “La majoria independentista no es perdrà”, vaticina, i el seu dubte és si “serà operativa o no” perquè, segons ell, pot haver-hi algun partit que “travessi la frontera” i estableixi aliances amb “partits espanyolistes”. “Seria un autèntic xoc que no hi hagués 68 diputats d’obediència catalana”, conclou.
En canvi, Ferran Requejo i Marc Giunjoan sí que opinen que la majoria sobiranista està en risc. El primer considera que si no obtenen representació les candidatures petites sí que està en risc perquè voldrà dir que una part del vot independentista, que agafarà part de l’abstenció, “no servirà massa de res i això incentiva que hi hagi menys escons independentistes al Parlament”. El segons va una mica més enllà i ressalta que les enquestes ja mostren que la majoria independentista al Parlament “penja d’un fil”. “Jo crec que és molt factible, però no necessàriament per la fragmentació, sinó més aviat per la desactivació de l’independentisme”, conclou.
L’amenaça d’Aliança Catalana
Marc Guinjoan considera que uns dels perills que hi ha a les pròximes eleccions és el dubte de si la formació d’extrema dreta Aliança Catalana pot acabar entrant al Parlament. El politòleg subratlla que no ha aparegut mai a les enquestes, però es mostra molt crític amb el fet que disposa de “cambres de ressonància” als mitjans de comunicació i, en aquest sentit, recorda que fa uns dies El Mundo, segons ell, “de manera no casual”, entrevistava l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i li donava un gran espai a la portada. “És molt fort això, i hauria de fer pensar a aquesta gent i per què la dreta espanyolista que ens vol aniquilar està donant veu a portada a aquesta persona”, sentencia.
