Catalunya “és un país que no es rendeix”. Aquest ha estat el missatge que ha llançat aquest dijous Òmnium Cultural en l’acte polític de la Diada, o el que n’ha quedat. Perquè el xàfec que ha caigut a Barcelona durant unes hores aquest migdia, a més d’obligar a fer a correcuita i sota la pluja les últimes ofrenes florals al monument a Rafael Casanova també ha fet impossible que l’entitat complís el seu programa. El tradicional discurs del president de l’entitat a l’escenari d’Arc de Triomf, amb actuacions musicals i precedit d’una lectura prèvia del manifest de cada any, que es fa de manera coral, ha quedat reduït a la intervenció de Xavier Antich, aixoplugat a l’escenari, envoltat de la seva junta directiva i amb la premsa com a únics espectadors. Al que havia de ser la platea, la vorera central del passeig Lluís Companys, les cadires s’havien recollit i no hi quedava ningú, convertida en un petit torren de l’aigua que no paraven de descarregar els núvols que, durant una hora, s’havia estat esperant que s’endugués el vent.
Casualitat o no, Antich ha fet servir enmig d’aquest xàfec d’estiu una metàfora marinera per parlar de Catalunya, la que “no es rendeix”. “En temps de naufragi, toca que la societat civil torni a ser un port des d’on treballar pel futur de la nació, per la llibertat del país i per la plena restitució dels drets nacionals i socials de Catalunya i els Països Catalans”, ha dit. I ha concretat que la seva recepta és “la democràcia per abordar la resolució dels conflictes” i una aposta “pel reconeixement del pluralisme polític del moviment catalanista, sobiranista i independentista, i per la diversitat”.
Les circumstàncies en què feia el discurs li han permès encaixar especialment bé les frases més èpiques, com ara: “Som un poble tossut i perseverant, i per això encara som aquí”. Per aquesta raó, segons Antich, l’objectiu de l’independentisme ha de ser ara “recuperar l’hegemonia política i treballar per reconstruir l’hegemonia social”. Aquesta és la via que proposa per reclamar “plenitud de la sobirania política com un estat d’Europa”. Un plantejament que el porta a demanar la construcció de “majories democràtiques al voltant dels grans consensos” per no caure en la “minorització”. Això significa, per a Òmnium, tenir present que Catalunya és un país “sociològicament divers” i que “la immigració és un fenomen estructural des de fa més d’un segle“. “I ben orgullosos que n’estem”, ha afegit. Seguint aquest argument, Antich ha reclamat “fomentar la cohesió social per incrementar el sentiment de pertinença, per sumar noves adhesions als valors de la catalanitat”. Com a part d’aquest objectiu ha esmentat la defensa la llengua com a eina de “cohesió social”, un incís especialment rellevant l’endemà de la sentència del TSJC que ha anul·lat bona part dels articles del decret del govern Aragonès que intentava blindar el català a l’escola.
I tot plegat s’hauria de fer sense “negligir la responsabilitat històrica” de defensar la civilitat davant dels “còctels explosius que amenacen amb l’erosió dels sistemes democràtics i amb la destrucció dels vincles comunitaris”. Moment en el qual ha recordat la “barbàrie cruel i insuportable diària de Gaza, d’Ucraïna i de molts altres llocs del planeta”.
Manifest signat per l’independentisme civil
Malgrat que no s’ha pogut llegir a causa del xàfec, Òmnium ha distribuït igualment el manifest que aixopluga aquesta Diada 2025, signat per una quarantena de personalitats històriques i recents de l’independentisme, entre les quals hi ha Màrius Serra, Ada Parellada, Quico Pi de la Serra, Irene Rigau, Carme Forcadell, Jordi Cuminal, Xavier Vendrell, Isona Passola, Jordi Sànchez, Joan-Lluís Lluís, Blanca Serra, Magda Oranich, Marcel Mauri, Jordi Arcarons, Mònica Sabata, Rita Marzoa, Marcel Vivet, August Gil Matamala i Ignasi Termes.
El text alerta que avui més que mai i de manera urgent, l’independentisme necessita tornar a dotar-se d’autoestima, valentia i orgull, i recuperar la determinació”. Per als signants, és temps de “construcció nacional i de tornar a plantar cara a la incertesa, a la por i a l’odi que s’escampa arreu, també malauradament a casa nostra”. “Alguns ens voldrien fer creure que tot s’ha acabat. Però continuem sent multitud i, malgrat ni haver aconseguit encara el nostre objectiu, el moviment independentista té raons, té organitzacions, té suport, té salut i, sobretot, ha de tornar a tenir autoestima”, sentencia el manifest.
