Montserrat Vinyets (Sant Celoni, 1977) és una prestigiosa advocada que ara també és diputada de la CUP. Com a parlamentària per la circumscripció de Girona ha impulsat una moció al Parlament de Catalunya que reclama la creació d’una ponència redactora conjunta per aprovar una llei de referèndum d’autodeterminació que se celebri abans d’acabar la legislatura. El text, que defensa la unilateralitat del Parlament, busca posar a prova ERC, Junts, els Comuns i el PSC-PSOE sobre la possibilitat d’un referèndum pactat. No és casualitat que el debat parlamentari de la moció arribi aquest dijous, en plena negociació del pacte d’investidura de Madrid. De moment, el referèndum apareix de nou a l’escenari polític, però impulsat pel grup independentista que està fora de les negociacions d’investidura.
Ressituar el referèndum enmig de l’agenda política seria l’objectiu de la proposta de resolució?
Exacte.
Com s’explica això quan una bona part del sobiranisme insisteix que el referèndum ja s’ha fet?
És una proposta per trobar una sortida al que ens trobem ara i és que la paraula autodeterminació ha deixat d’estar a l’agenda política. Ens agradaria equivocar-nos, i que l’autodeterminació estigués a les negociacions de Madrid. Però sembla que tot està centrat a l’amnistia, i per a nosaltres, l’amnistia sense autodeterminació no serveix. Entenem que la idea d’amnistia és molt forta, però que ha d’anar lligada a l’autodeterminació.
Per tant, de referèndum.
El referèndum és de consens en un ampli espai de la població. És una via a explotar. Tenim l’informe de l’acord de claredat que ha encarregat el president Pere Aragonès i el fet que la via del referèndum és la via més utilitzada per canalitzar l’autodeterminació. En clau propositiva, recollim el guant de l’informe sobre la proposta d’Acord de Claredat, ja que el mateix text avisa que els representants polítics són els que han d’establir la via. Entenem que l’autodeterminació s’ha de tractar des del Parlament de Catalunya, que no pot quedar als despatxos de partit i ni molt menys pot ser una cosa a tractar a Madrid. No podem permetre passar més temps sense entomar l’autodeterminació, des del 2017 no s’ha fet cap proposta més enllà de declaracions institucionals que no han tocat os.
I com proposen fer-ho?
Una via per començar a treballar i tractar les experiències que revisa l’informe de Claredat i la nostra experiència del 2015 al 2017, que seria una ponència redactora conjunta que implica no partir d’un text preconcebut. Per tant, encetem el meló, posem-nos-hi, el referèndum és de consens, l’informe de Claredat afirma que la majoria de conflictes s’han resolt a través d’un referèndum… posem la carn a la graella. Nosaltres, amb tot el respecte, no ens creiem la via del referèndum pactat, ni creiem que el PSOE sigui cap canvi de res, i que ERC està en aquest marc. Fem aquesta prova per comprovar si hi ha voluntat d’avançar i veure com es posicionen socialistes i comuns.
És a dir, la moció seria una ITV de la voluntat política de pactar o celebrar un referèndum?
Exacte, no podem continuar fent declaracions institucionals o ideant taules de partits, però hem de tenir elements objectius que ens serveixin per testar si hi ha possibilitat d’aquesta via de referèndum pactat.
Un text també per fer passar un test als partits independentistes
No només cal fer lleis, sinó que cal implementar-les. No és una etapa més del processisme sinó que és fer una llei per ser aprovada i celebrar el referèndum i materialitzar els resultats amb totes les conseqüències. Aquesta moció serà un test al govern d’Espanya, però també per als partits independentistes.
La proposta es vota dijous. Els altres partits els han dit alguna cosa?
Sabem que ERC i Junts presentaran esmenes, perquè no veuen gaire clara ni la forma ni el moment que es presenta aquesta moció. Esperem aquestes esmenes per negociar-les.
És evident que la proposta arriba en un moment polític delicat, i més quan la negociació d’investidura sembla més centrada en l’amnistia i Rodalies que en l’autodeterminació.
No és casualitat que la moció arribi en aquest moment i teníem ganes d’incidir en el debat i posar l’autodeterminació com una cosa central. A més, aquesta negociació s’ha centrat en l’amnistia i no se’ns ha convidat a participar-hi, tot i que la CUP va tenir una posició molt central en l’amnistia, vam signar la proposta de llei en l’anterior legislatura espanyola, vam escriure un llibre i vam posar un marc teòric i polític sobre la taula i ha estat objecte de defensa com a qüestió troncal del país. A més, hi ha aquesta discussió entre grans partits que veiem que no actuen de manera conjunta en una qüestió tan central com és la llei d’amnistia. Per tant, vam considerar que s’havia de posar l’autodeterminació sobre la taula i en el lloc que ha d’estar, al Parlament, on recau la sobirania popular i hi ha els representants polítics. L’autodeterminació s’ha de tractar ja i on toca, el Parlament de Catalunya, per això posem l’eina sobre la taula com és una comissió redactora.
Veig que hi posen terminis, també.
La realització del referèndum abans que acabi l’actual legislativa. I, per altra banda, el primer trimestre del 2024 per tal de buscar la col·laboració internacional, amb la petició d’adreçar-se a les Nacions Unides, a la Comissió Europea i al Consell d’Europa per reclamar amb urgència una resolució democràtica del conflicte. Cal posar terminis.
Es desvinculen del que vol dir la Moncloa?
I tant. També busquem la resposta de si realment hi ha un Tribunal Constitucional més progressista. Quina serà la posició dels tribunals quan els partits unionistes impugnin la constitució d’alguna ponència? Tenim la sensació que el règim del 78 continua vigent i continua replegant-se amb la unitat d’Espanya. Comprovarem que davant les demandes d’autodeterminació el règim del 78 actuarà com sempre.
Aquest text destil·la recuperar la unilateralitat
Sí. De fet, el punt segon diu que cal actuar amb sobirania més enllà dels límits constitucionals i estatutaris. Es tracta de no partir de l’autocensura.
