L’ANC ha presentat amb tota mena de detalls la Llista Cívica, que es configurarà com una agrupació d’electors si recull els avals necessaris que ronden l’1% del cens, un projecte que està pendent de rebre l’aval dels associats en la consulta que se celebrarà de forma telemàtica, entre l’1 i el 14 de març, amb la pregunta: “Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament, per tal de fer efectiva la independència?”. L’objectiu de l’entitat és convertir les pròximes eleccions al Parlament en un nou “plebiscit” i aconseguir la mobilització del votant independentista perquè, segons ha detallat la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, l’“abandonament de l’abstencionisme”, ja que en les eleccions espanyoles del 23-J va caure per sota del milió de suports des del 2017. En aques sentit, la dirigent independentista ha fet una crida a les formacions independentistes perquè es replantegin els objectius: “ens agradaria que tothom plantegés les pròximes eleccions com plebiscitàries i una ocasió per fer la independència”.
En una roda de premsa aquest dimecres a la seu nacional, l’entitat també ha presentat el full de ruta a seguir i els escenaris que es pot trobar després de les eleccions en el cas que sigui “determinant” per confeccionar una majoria independentista a favor de la declaració d’independència o si, per contra, hi ha una situació de bloqueig. En el primer cas, que considera l'”escenari òptim”, proposa configurar una majoria sobiranista per “activar la DUI i desenvolupar un acord nacional que permeti fer-la efectiva i sostenir-la en el temps”.
Per contra, si hi ha un bloqueig per part de la resta de partits independentistes a l’activació de la declaració d’independència, l’entitat afirma que “bloquejarà l’inici de la legislatura autonòmica, i si cal, s’anirà a la repetició electoral”. Així mateix, exposa que si no és possible el bloqueig perquè altres actors “dits independentistes” pacten amb altres formacions com el PSC, es procedirà a la “denúncia implacable de l’autonomisme i la decadència que comporta” i els diputats electes que puguin sorgir de les eleccions participaran “de manera intermitent en el Parlament per aprofitar els altaveus dels debats parlamentaris més destacats”. “En cap cas es participarà de la gestió autonomista”, sentencia.
Denúncia de la “decadència autonòmica”
La llista se centrarà a denunciar la “decadència autonòmica” que centra en quatre eixos fonamentals: el pilar del benestar i progrés, l’educació, la voluntat de ser “un sol poble” i la llengua. Per exemple, el primer punt se centrarà a denunciar l'”espoli fiscal” perquè, segons diu l’entitat, “ens situa a la cua de l’estat espanyol en qualitat de vida, impossibilitat de fer front als problemes del país” com la sequera o infraestructures. Pel que fa a la llengua, subratlla que “no hi ha futur per al català sense estat propi” i recorda que l’ús social entre els joves es “redueix dramàticament fins als nivells de llengua residuals”.
Codi ètic i elecció de candidats
Les persones que es vulguin presentar per optar a ser candidats de la Llista Cívica que impulsa l’ANC hauran de signar un codi ètic que, entre altres punts, inclou “un compromís amb la declaració d’independència” perquè “volem representants compromesos” amb els objectius de l’entitat. Així mateix, l’entitat detalla a la web que ha posat en marca com funcionarà el procés per confeccionar la llista si els associats de l’entitat avalen la candidatura. En aquest sentit, l’actual secretariat nacional de l’entitat subratlla que “cap membre de l’actual secretariat i del pròxim, que s’haurà d’escollir el maig del 2024, no poden formar part de la llista cívica”. Tampoc hi poden participar persones amb càrrecs orgànics als partits o a les institucions, que no els hagin abandonat amb un marge de cinc mesos.
