L’independentisme s’acosta a la Diada d’enguany més dividit que mai i sense la majoria independentista al Parlament que ha gaudit el moviment durant més de deu anys. Arran del pacte entre Esquerra Republicana i PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, Junts per Catalunya i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han considerat trencada del tot la unitat estratègica independentista. De fet, l’entitat que presideix Lluís Llach ha escalfat la cita posant en marxa una web amb tota mena de detalls sobre la manifestació del pròxim 11 de setembre, que aquest any se celebrarà descentralitzada a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, i amb un contundent atac contra Esquerra Republicana pel pacte amb els socialistes. Les relacions entre l’entitat i la formació republicana fa temps que no passen pel seu millor moment, però mai fins ara l’ANC havia estat tan bel·ligerant en les seves crítiques: “Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament de l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut”. “ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya”, sentencia l’entitat en un comunicat. De fet, aquestes afirmacions arriben precedides de crítiques contínues per part de Llach, que ha arribat a posar en dubte que la formació republicana practiqui l’independentisme.
Aquesta fractura ve de lluny, de la Diada del 2022, quan la direcció d’Esquerra Republicana, i també els aleshores membres del Govern amb Pere Aragonès al capdavant, van declinar participar en la manifestació pel seu enfocament “excloent”, crític amb els ponts de diàleg establerts entre republicans i socialistes per trobar una solució al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. L’aleshores presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, va carregar durant el seu discurs contra els “falsos diàlegs” entre ERC i PSOE i va exigir “sinceritat, valentia i decisió” a les formacions independentistes. “Feu la independència o convoqueu eleccions!”, els va desafiar. L’any passat, en canvi, ERC va canviar de parer i sí que va assistir a la manifestació de la Diada, amb Pere Aragonès al capdavant. Tot i això, Feliu va insistir en el discurs pronunciat l’any anterior i va reclamar a les formacions independentistes que fossin “coherents amb l’objectiu que proclamen” i fessin “efectiva” la independència al Parlament o convoquessin eleccions. “Una DUI no serviria per a res si no va acompanyada d’un reconeixement internacional”, va replicar Pere Aragonès, en l’última Diada com a president de la Generalitat, mesos abans de convocar eleccions després que li tombessin els comptes al Parlament.
Enguany, Esquerra encara no s’ha posicionat sobre si assistirà o no a la manifestació de la Diada, però la situació entre l’entitat i el partit és tensa. Des de l’ANC no volen posar més llenya al foc i apunten que “sempre hi ha vies de contacte amb els partits, però no se’ls demana que confirmin assistència com a partits”. Tot i això, fonts oficials de l’entitat recorden que el comunicat de fa uns dies contra l’acord Esquerra-PSC no és el manifest de la Diada, que serà conjunt amb la resta d’entitats que organitzen els actes de la Diada i treballen amb la previsió que es faci públic el mateix 11 de setembre.
Una conseqüència de la competició per l’hegemonia de l’independentisme
Experts consultats per El Món consideren que s’ha arribat a aquesta situació a causa de la competició que han mantingut els últims anys Esquerra Republicana i Junts per Catalunya per l’hegemonia de l’independentisme i per la frustració que ha generat en l’independentisme el fet de no tenir resultats palpables, ni en l’objectiu nacional ni en promeses com ara el finançament, el traspàs integral de Rodalies o la transferència de les competències de gestió de la immigració a la Generalitat, entre altres. Així, els analistes creuen que és hora de refer projectes i de reinventar el moviment independentista, fixar-se en els objectius comuns i plantejar una estratègia a llarg termini amb “nous llenguatges” que puguin donar els seus fruits en el futur, amb la necessitat de fer coses dia rere dia. “L’independentisme hauria d’assajar altres fórmules del passat com construir un govern provisional com plantejava el Consell de la República”, apunten.
La rivalitat entre Junts i Esquerra i el paper de l’ANC en la pugna
L’escriptor i historiador Xavier Diez, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Girona i col·laborador d’El Món, alerta que “ni els partits ni les entitats han fet una anàlisi en profunditat del que ha passat” i creu que ara “tothom s’està deixant arrossegar molt per les emocions”. Això es produeix, segons ell, perquè el moviment independentista, que va néixer amb el principi del segle i que va arribar a la seva culminació el Primer d’Octubre, “ha fracassat en les seves estratègies constructives i les seves estratègies democràtiques i de mobilització pacífica”, que han topat amb els límits del règim del 78. “Estem en aquesta fase de desconcert, d’haver fet una cosa i encara no haver construït una altra, “els clarobscurs on apareixen els monstres de què parlava Gramsci”. Diez exposa que des d’aleshores l’independentisme no ha trobat encara el to que li permeti, més que mobilitzar, crear un moviment ampli, un moviment de masses amb un full de ruta clar i definit”. “Hi ha una mena de crisi global i després una crisi específica de gran decepció respecte a una classe política”, i ho exemplifica amb la intenció d’Oriol Junqueras de repetir com a president d’Esquerra. “És una situació molt complexa que hauria de portar a fer altres coses, i probablement no tan boniques ni tan coreografiades, i que siguin capaces de jugar brut, si cal, com fa l’Estat”. “El moviment s’ha de reinventar, però encara no ha trobat la manera”, conclou.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon exposa que tant Esquerra Republicana com Junts van fixar-se com a “prioritat” desgastar l’altre per tenir una “posició majoritària” perquè consideraven que així es podia eixamplar la base, però el temps ha demostrat que “han competit molt malament” i que no han obtingut els resultats esperats perquè les perspectives electorals després d’aquesta competició “cada cop són més baixes”. A més, subratlla que “no s’ha percebut que han governat bé, ni junts ni separats”. Rodon també apunta que l’Assemblea ha apostat per posar-se de part d’una de les parts, de Junts, amb qui comparteix crítiques contra Esquerra. El problema que hi veu no és que una associació prengui part, perquè és una estratègia que moltes entitats han adoptat al llarg de la història. Des del seu punt de vista, el que passa és que l’ANC va néixer com “una associació transversal” i aquest viratge ha acabat sent “negatiu” perquè “molta gent ho veu com una corretja de transmissió”. I, en aquest sentit, assenyala que cal tenir en compte que la independència “no és la màxima prioritat per a una part dels catalans”, que no vol dir que no siguin independentistes, però no se sent interpel·lada quan “llegeix el soroll” que pot generar l’ANC amb els seus posicionaments.
La competència entre Junts i ERC és un problema per al moviment?
Toni Rodon és del parer que el moviment independentista no pot prescindir d’ERC per assolir la independència, i posa en dubte la cantarella que circula per la xarxa X sobre la possibilitat que Esquerra desaparegui. “Si demà hi hagués eleccions, ho passaria malament, però els partits amb tanta tradició i que tenen tants regidors, no desapareixen d’un dia per l’altre”, apunta, tot i admetre que la patacada “seria important” “La reflexió que farà el partit en el seu congrés extraordinari del 30 de novembre arriba tard, i necessitarà una renovació profunda”, admet, però insisteix que un partit no desapareix tan ràpidament. També opina que el problema no rau en el fet que Esquerra i Junts competeixin entre ells per un electorat concret, perquè en el fons sempre competiran, llevat que un dels dos desaparegui, sinó en “la manera com competeixen”, ja que “a vegades ha arribat a punts una mica surrealistes, i això és el que l’electorat no acaba d’entendre”. “I el que els fa mal a tots dos”, conclou.
En canvi, Xavier Diez creu que la independència “es pot fer” sense Esquerra Republicana i “s’ha de fer en contra seu”, a partir dels “comportaments dels últims anys” i, recentment, amb l’intent de detenció de Puigdemont, a qui, segons l’historiador, “van perseguir-lo amb més anhel que fins i tot el mateix Llarena”. “No van llegir exactament què és el que pensa la societat catalana, t’agradi o no Puigdemont”, conclou. Encara sobre la formació republicana, l’escriptor i historiador considera que mai ha estat un partit de masses i és “un partit de quadres”. És a dir, Junqueras i Rovira han controlat el partit perquè “la majoria dels militants tenen alguna mena de càrrec”. “La seva llegendària capacitat assembleària, que havia portat el partit a reconfigurar-se cada 7 o 8 anys, no s’ha activat i ara mateix és una closca buida que va perdent vots, pes i poder. Tot i això, deixa clar que “la independència s’ha de fer amb gent d’esquerres, de dretes, d’amunt i d’avall”, i, sobre aquest aspecte, assenyala que la tesi d’Agustí Colomines, un dels ideòlegs de Junts per Catalunya, és “reconvertir” el partit de Puigdemont en una mena de Partit Nacional Escocès. “Em sembla una opció bastant intel·ligent”, assegura, perquè aconseguiria fer un moviment “transversal”, representatiu de tota la societat.
Els passos a seguir per a l’independentisme: refer la unitat o deixar-la córrer?
Toni Rodon assenyala que els actors dins de l’independentisme s’ha de fixar en les coses que els uneixen. Per exemple, Esquerra i Junts haurien d’evitar tirar-se “els plats pel cap” amb aspectes amb els quals estant d’acord, com va passar amb l’amnistia, i fixar un “pla de mínims” perquè “tots dos, probablement, estan d’acord que la Generalitat gestioni la immigració, l’aeroport, bé, de fet, les clàssiques reivindicacions de la Catalunya contemporània recent”. Per això, veu necessari deixar de banda aquesta “picabaralla política” perquè “en el fons” “estan d’acord en moltes coses”. En canvi, Diez creu que “no necessàriament” cal recuperar la unitat i remarca que “en una situació de crisi important, de vegades és més important un lideratge sòlid i una determinació profunda per aprofitar les febleses de l’altre, tenir iniciativa i actuar”. “Com crees adaptes a la teva causa? Crees adaptes a la teva causa a partir de la confiança que pots guanyar. I com pots guanyar? Doncs, fent petites batalles i escaramusses amb les quals puguis humiliar o desafiar l’enemic i sortir-te’n amb la teva”, sentencia.
Per a Rodon, Esquerra Republicana té un paper “molt complicat” aquesta legislatura perquè, malgrat ser a l’oposició, ha facilitat el Govern d’Illa. “Junts sempre els pot recordar que per molta oposició que facin, Salvador Illa és president perquè ells van votar-lo. I això no ajuda, tampoc, a recosir el moviment”, subratlla, i defensa que les dues formacions apostin per fer una “feina de formiguetes” i pensar més a llarg termini, perquè “els problemes com els trens i el dèficit fiscal hi segueixen i l’electorat encara hi és”. I per recuperar aquest terreny perdut, les formacions independentistes haurien d’apostar, segons ell, per “buscar un nou llenguatge i intentar treballar un electorat de cara al futur per guanyar més endavant”. “Quina alternativa hi ha a la independència?”, es pregunta Xavier Diez, i deixa clar que el moviment “necessita fer coses cada dia i plantejar desafiaments perquè a la gent no se la convenç amb grans paraules”. En aquest sentit, defensa que el retorn de Puigdemont, que es va produir en un moment que l’independentisme “estava bastant mort”, va generar “molt de nerviosisme entre els seus opositors, molta ràbia, i, d’altra banda, una certa capacitat d’emoció entre els partidaris independentistes”.
