Una quarantena d’exmembres del Secretariat Nacional de l’ANC han signat un manifest per reclamar a la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, un canvi de rumb i alerten que la llista cívica que defensa el nucli dur de la direcció, tal com està plantejada actualment, podria tenir conseqüències nefastes per al futur de l’entitat. Segons ha avançat el NacióDigital i ha pogut confirmar El Món, el manifest avisa que centrar l’energia de l’ANC en la política institucional “pot fer més mal que bé tant a l’entitat com al moviment per la independència”.
El text està signat pels exvicepresidents Agustí Alcoberro –número dos de Jordi Sánchez– i Josep Cruanyes –mà dreta d’Elisenda Paluzie– i per exmembres del Secretariat Nacional com Carles Castellanos, Blanca Serra, Elisenda Romeu o Josep Pinyol. En el manifest, els signants defensen que apostar per la llista cívica que l’ANC va aprovar en el seu full de ruta després de les eleccions del maig del 2022 “no pot esdevenir en cap cas un quart partit dins d’un sistema subordinat a l’enemic i tancat en el cercle viciós dels professionals de la política”.

Segons corrent crític amb l’ANC i la direcció de Dolors Feliu
La publicació del manifest arriba l’endemà que els crítics amb la direcció de Feliu, agrupats al voltant del col·lectiu Indesinenter, carreguessin contra el Comitè Permanent de l’entitat i reclamessin un replantejament de l‘estratègia de l’ANC per fer-la més “forta” i amb “capacitat en el moment del nou embat de paralitzar el país no un dia, sinó durant setmanes”. Després de setmanes de crisi interna per la llista cívica, 13 membres de l’actual Secretariat Nacional van dimitir per protestar contra la manera de fer de Feliu i reclamen un “debat intens entre les bases” per definir com ha de ser aquesta llista cívica.
Un plantejament similar al que fan els exsecretaris que han signat el manifest, que aposten per encetar un “nou procés de lluita que superi els límits de la fase anterior” i reforçar l’ANC perquè torni a la primera línia del moviment independentista de base amb “objectius propis”. Tot i reconèixer que el projecte de llista cívica té avantatges evidents –com forjar nous lideratges en l’independentisme o donar un alternativa a aquells que encara veuen l’1-O com una data fundacional del moviment– també alerten que la política té uns límits molt clars, com ha demostrat la deriva dels partits majoritaris, i que l’entitat no tindria el control d’una llista que hauria finançat i impulsat.
“Cal evitar caure de ple en les pràctiques que tant critiquem i que tant de mal ens han fet i ens estan fent”, insisteixen. Impulsar una llista cívica consumiria molts recursos i energia de l’entitat per acabar apostant “cap a un possibilisme enormement volàtil” que té moltes possibilitats de fracturar encara més el moviment independentista i desgastar l’ANC. En el seu disseny actual, la llista cívica implica “la fi dels propòsits fundacionals de l’entitat, la negació de la pràctica democràtica i la desorientació d’un moviment que necessita més claredat que mai”.