En dret, les paraules, els termes, tenen càrrega de profunditat. D’aquí que la terminologia que s’utilitza en les lleis i codis hagi de ser extremadament acurada, per restringir interpretacions massa lliures o personalíssimes que puguin fer els jutges. Precisament aquest és un dels esculls, gairebé el principal, que separa l’acord entre el PSOE i ERC de la possibilitat que s’hi afegeixi Junts per Catalunya per registrar de manera imminent una proposició de llei d’amnistia al Congrés i permetre la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, pacte que li permetria estar-se fins a quatre anys més a la Moncloa.
Segons ha pogut saber El Món, les darreres hores s’han aconseguit acostaments entre les parts, malgrat que déu-n’hi-do com estaven de tenses les converses aquest divendres al vespre. L’aproximació és tal que només “dues lletres” separen els juntaires de l’acord amb els socialistes. En concret, es tracta de la clàusula F de l’article primer de la proposició de llei orgànica d’amnistia, que determina quins delictes i a qui es pot aplicar la mesura de perdó. “Es tracta d’una preposició que canvia absolutament el sentit de la norma”, indiquen fonts dels negociadors. Tant és així que asseguren que, si no s’esmena aquest punt del redactat, quedarien fora de l’amnistia els que durant sis anys han estat víctimes de la lawfare o de la repressió contra les protestes al carrer.
La preposició que encalla l’acord per a la llei d’amnistia
Els textos que s’intercanvien entre negociadors inclouen aquesta clàusula F. Des del PSOE hi volen posar un “i per” i des de Junts volen substituir-lo per un “de”. La diferència en el redactat final canviaria de dalt a baix qui pot emparar l’amnistia en actes no directament relacionats ni amb el referèndum del Primer d’Octubre ni amb la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, sinó que han estat casos amb una “relació de causalitat indirecta” amb el Procés sobiranista i que s’han dut a terme per afeblir líders independentistes, moviments socials o professionals que s’han vist immersos en situacions de persecució política.
És aquesta clàusula la que està portant més maldecaps entre els negociadors. Per una banda, perquè Junts es vol assegurar que aquells que la justícia o la policia investiga per “assessorar, finançar o facilitar” accions de protesta estiguin protegits per l’amnistia. Per altra banda, perquè el PSOE desconeixia fins a quin nivell havia arribat la repressió judicial contra l’independentisme, que relacionava amb els casos més mediàtics com els del Tribunal de Comptes, el Tribunal Suprem, el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, el jutjat d’instrucció 18 i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb els casos dels integrants de les meses dels Parlaments que presidien Carme Forcadell o Roger Torrent, per exemple.
De l’escorta de Puigdemont a la Volhov
Els exemples que afectarien aquesta clàusula són diversos i molt orientats a la lawfare i els desordres públics. En primer terme, en el cas de l’exconseller d’Interior Miquel Buch i del sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Tots dos van ser condemnats a altes penes de presó i inhabilitació el passat setembre per un tribunal de l’Audiència de Barcelona que va considerar que s’havia comès malversació i prevaricació en la contractació d’Escolà com a càrrec de confiança de Buch. Els togats entenien que Escolà feia d’escorta del president a l’exili, Carles Puigdemont.
Aquesta clàusula també afectaria els investigats de la causa Volhov que dirigeix el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que empaita els suposats líders civils i empresarials del Procés sobiranista. Un cas on es troben imputats, en les diverses peces separades, els exconsellers Josep González-Cambray i Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari David Madí o el president de la Plataforma Proseleccions catalanes, Xavier Vinyals. En total, hi ha 33 investigats i una desena d’embolicats en la instrucció que per qüestions d’aforament o d’aturada de la instrucció poden ser imputats en qualsevol moment.
Tsunami Democràtic o Josep Lluís Alay
En aquest grup s’afegirien, segons fonts dels negociadors, els investigats en la causa del Tsunami Democràtic que, ara com ara, amb l’actual redactat, quedaria massa a criteri dels jutges si els empara o no l’amnistia. També cal tenir present el cas de Josep Lluís Alay, acusat i pendent de judici per malversació per un viatge a Nova Caledònia, durant la celebració del referèndum del país, com a representant de l’Oficina del president Puigdemont. Però aquesta clàusula, segons la interpretació dels negociadors, també afectaria casos de desordres públics en protestes durant diversos aniversaris del Primer d’Octubre o la desena de processats de l’Associació Catalana de Municipis –entre els que s’hi compten Miquel Buch i David Saldoni, actual mà dreta del secretari general de Junts, Jordi Turull–, per suposat finançament del Procés.
Així mateix, aquesta clàusula incorporaria seguretat jurídica a les diligències que encara estan sota comandament de l’Audiència Nacional –les 104/17, 99/2018 i les 85/2019– o les causes iniciades per les falses perquisicions de la policia patriòtica en l’Operació Catalunya. Aquí hi hauria una escletxa per al cas Pujol, pel que fa a les denúncies interposades per Javier de la Rosa o l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, fetes amb pagaments per part de la brigada política del ministeri de l’Interior.
Laura Borràs queda fora de l’amnistia: per a ella, demanen l’indult
En canvi, no es contempla ni es discuteix el cas de Laura Borràs que, per altra banda, es reconduiria exigint al govern del PSOE i Sumar la tramitació de l’indult parcial, tal com va proposar la mateixa sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència que la condemnava per prevaricació i falsedat documental durant la seva etapa de directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.
