“Qui molt abraça, poc estreny”. Una dita que han fet arribar veus catalanes de Sumar i els socialistes, i també des d’ERC, als negociadors de Junts per Catalunya, que es troben reunits a Brussel·les, una vegada més, per intentar desencallar el pacte d’investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, per altra banda, sectors de Junts admeten que no entenen “les presses de Carles Puigdemont i el seu pinyol per arribar a un acord de manera imminent”. “Les presses les tenen ells, no nosaltres”, adverteixen en conversa amb El Món. “Potser que facin una mica de ioga abans de signar un pacte que no estigui ben aclarit”, ironitzava un dels noms de pes de la formació, que advertia del perill de prendre decisions precipitades.
De fet, el conclave d’aquest matí va tenir una primera part ahir a la tarda en una reunió entre Carles Puigdemont, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari dels juntaires, Albert Batet. Aquest matí s’hi ha afegit la presidenta de la formació, Laura Borràs, i la resta del Secretariat Permanent dels juntaires, el politburó de la formació, un òrgan que es va crear a l’inici de les actuals negociacions, força més reduït i restringit que l’executiva nacional.
Debat sobre si la ‘lawfare’ està coberta o no
La trobada ha de servir per aclarir l’entrebanc principal de la negociació: l’abast de la llei de l’amnistia, és la dir, el contingut material i casos concrets que pot incloure o afectar. Junts considera, ara per ara, indispensable que s’incloguin tots els casos entesos com a lawfare, és a dir, els sumaris oberts contra líders independentistes per debilitar la posició del moviment. En canvi, socialistes, republicans i Sumar creuen que la inclusió d’alguns d’aquests casos pot debilitar el que consideren la seguretat jurídica de la llei. Fonts republicanes asseguren que el text, tal com l’han deixat ells, ja cobreix la lawfare en els casos relacionats [directament] amb l’1-O o la independència. Però la lectura que en fa Junts és diferent: veuen forats en la proposició de llei. Els juntaires recorden que lawfare és la utilització dels tribunals per debilitar l’enemic, en aquest cas, l’independentisme. Així i tot, deixen clar que no es refereixen a Laura Borràs, ja que el seu cas consideren que s’ha de solucionar amb l’indult que va recomanar el mateix tribunal que la va condemnar.
Les possibles escletxes en la proposició de llei de l’amnistia
Poder establir el marc d’aquesta lawfare en la proposició de llei orgànica d’amnistia és el que més neguiteja els negociadors. De fet, Junts vol establir una clàusula a l’article primer de la llei, coneguda com a clàusula F, que, al seu entendre, faria prou per restringir el marc d’actuació dels jutges, magistrats i membres del Tribunal Constitucional en l’aplicació de la llei. En canvi, des d’ERC, PSOE i Sumar no ho veuen amb el mateix optimisme i temen que s’obrin escletxes per no passar el filtre de la magistratura constitucional o deixar camp als jutges per no aplicar o alentir el compliment de la llei.
Val a dir, que els socialistes al llarg dels darrers dies s’han adonat de la profunditat i la munió de casos susceptibles de ser amnistiats. En aquesta línia, els negociadors del PSOE admeten que no tenien prou mesurat l’abast de la repressió judicial i administrativa contra el Procés abans i després del Primer d’Octubre. En tot cas, el PSOE fa el ronsa a obrir la capsa de Pandora de la lawfare i, en tot cas, vol que, si s’obre, els casos estiguin ben delimitats.
Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, defensava aquest matí en una entrevista al Cafè d’Idees de RTVE a Catalunya que “no pot haver-hi un forat a la llei d’amnistia que deixi espai a la maniobra política de falses acusacions de terrorisme”. En aquest sentit, també afirmava que “tots els casos que contempla l’amnistia són lawfare“. Una manera prou sibil·lina de distingir-los dels casos de lawfare que s’han esmentat fins ara -segons quins casos de l’Operació Volhov, cas Josep Lluís Alay o Gonzalo Boye-. En el cas de Sumar, el seu portaveu i eurodiputat Ernest Urtasun recordava que la llei d’amnistia és “general” i no es pot adaptar a noms concrets. En tot cas, Urtasun es mostrava confiat que hi haurà acord les pròximes hores per poder registrar la llei i poder celebrar el debat d’investidura aquesta setmana.
