Els pagesos són el centre de la manifestació d’entitats independentistes de Lleida aquesta Diada. Amb un recorregut de poc menys d’un quilòmetre, al voltant de 8.000 persones -3.000 segons la Guàrdia Urbana- han començat a caminar a les 16:15 h de la tarda per reivindicar la figura de la pagesia dins d’una estructura d’Estat. La mobilització, organitzada per l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), ha comptat amb els discursos de figures conegudes en les reivindicacions dels drets dels pagesos i treballadors del camp com són Miquel Torres, pagès i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent i Gemma Bertran, pagesa i emprenedora.
Aquest 11-S, les protestes catalanes independentistes -sota el lema Tornem als carrers– s’han repartit en cinc ciutats estratègiques diferents. L’ANC amb el suport d’Òmnium, Associació de Municipis per la Independència (AMI), Consell de la República, Intersindical, CIEMEN i els CDR Catalunya, ha descentralitzat la protesta amb l’objectiu de representar, en cadascuna, una de les “conseqüències de l’espoli fiscal”. A Lleida s’ha fet ressò de la pressió que pateixen els pagesos, agricultors i treballadors del camp. En aquest sentit, els parlaments han recordat la importància del sector per a Catalunya i han reivindicat la necessitat de continuar apostant pel gremi, que fa anys que es batalla la supervivència per la disminució dels preus i la manca de relleu generacional: “Només amb la independència els pagesos podran rebre més ajudes per a sobreviure”, han asseverat.
La pagesia com a estructura d’Estat
El febrer del 2024 va estar marcat per les reivindicacions de la pagesia. Unint-se a les marxes lentes de tractors, el 7 de febrer, centenars de tractors procedents de Lleida i les Terres de l’Ebre van arribar a Barcelona on van fer nit a gran via. Les diferents queixes, entre elles la manca d’ajudes, l’augment innecessari de la burocràcia i la poca regulació dels productes importats de l’exterior, van aconseguir fer-se un lloc al Parlament, on Revolta Pagesa -l’organització que va abandera el moviment- va poder exposar les preocupacions de la pagesia en un ple monogràfic. Tot i que la situació encara penja d’un fil i la supervivència dels pagesos com a sector està en dubte, la mobilització va aconseguir fer-se un lloc a la política catalana, des d’on finalment, van escoltar els seus reclams.
Les reivindicacions independentistes de Lleida d’aquesta Diada van molt lligades a aquelles manifestacions de principi d’any. De fet, l’objectiu d’aconseguir que la pagesia es percebi com una estructura essencial d’un estat independent no és res més que la traducció de la necessitat d’invertir, cuidar i conservar l’ànima dels agricultors. En línia amb el que han exposat en els parlaments de la protesta a la capital de la demarcació, els agricultors esdevenen una peça clau per al posicionament a l’exterior, sobretot en termes d’exportacions. A més, també són un pivot clau per l’autosuficiència, és a dir, la capacitat que pot tenir el poble de consumir productes de quilòmetre zero.
Òscar Oreig a l’acte institucional
Més enllà de la manifestació de les organitzacions independentistes, Lleida també ha comptat amb l’acte institucional anual de la Diada, on ha participat el recentment nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig. El conseller ha defensat que cal “fer país des de Lleida” les comarques de Ponent i el Pirineu. També ha demanat un compromís pel món rural i els seus diferents “sectors i famílies” amb voluntat de sentir-se’n orgullosos per contribuir a fer un país cohesionat socialment i territorialment. Aquest esdeveniment s’ha celebrat amb espectacles d’art en la Seu Vella. Al conseller Ordeig, l’han acompanyat l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Els assistents han seguit la commemoració en l’exterior de La Seu Vella, amb una ofrena floral i el cant de l’Himne Nacional de Catalunya enfront del monòlit de memòria dels “lleidatans defensors de les llibertats de Catalunya”, segons ha explicat la Delegació del Govern a Lleida. Per tancar la celebració, l’acte ha gaudit de l’actuació del Coral Maristes Montserrat i amb un espectacle de dansa contemporània a l’interior de la nau central la Seu Vella.
