“Estem als carrers”. L’independentisme torna a sortir al carrer aquest Onze de Setembre en una Diada que el conjunt d’entitats independentistes ha articulat amb cinc manifestacions en diferents punts del territori. Enguany, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha unit forces amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, el CIEMEN, la Intersindical i els CDR per organitzar una jornada “descentralitzada”, amb mobilitzacions a Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Tarragona que porten per lema “tornem als carrers. Independència”: “És senyal que volem la unitat com a eina de treball per a l’independentisme”, ha asseverat el president de l’ANC, Lluís Llach, en una atenció a mitjans. En cada una de les protestes es reivindica una problemàtica concreta que colpeja la societat catalana, com les mancances en habitatge o “l’espoli fiscal” que exerceix el govern espanyol. Tot i que els clams són diversos, l’objectiu és compartit: la independència de Catalunya. En total, segons les xifres de les policies locals de les ciutats en què s’han produït les manifestacions, la Diada d’enguany ha aplegat prop de 70.000 persones arreu del territori, una xifra lleugerament inferior als 115.000 que la Guàrdia Urbana va registrar l’any passat -on la protesta es va concentrar, només, a la capital catalana.
A Barcelona, els manifestants han començat a concentrar-se a l’estació de França per donar el tret de sortida a la convocatòria de la capital catalana, que ha arrencat oficialment a les 16.15 hores i que ha acabat a l’Arc de Triomf. Una manifestació multitudinària -que ha aplegat unes 60.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana- en la qual s’ha denunciat el mal estat en què es troba l’habitatge a Catalunya i reivindicar la independència de Catalunya com el camí a seguir per combatre les males condicions i els preus sobredimensionats que colpegen a la societat catalana, especialment a Barcelona. Darrere la primera capçalera que presideix Llach, on no s’hi ha convidat dirigents polítics, també hi ha pancartes contra el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, però també contra l’expresident Pere Aragonès i la seva formació, la qual ha convertit el líder socialista en el nou cap de l’executiu català gràcies a un acord d’investidura a canvi d’un nou model de finançament per Catalunya, el qual alguns manifestants han anomenat “el pacte de la vergonya” en les seves pancartes: “Qui avala el 155 no es mereix ser el nostre president”.

Tot i que en la primera línia de la protesta no hi ha format part cap dirigent polític, sí que s’hi han adherit en un segon pla figures com l’exalcalde barceloní, Xavier Trias, el president del Parlament, Josep Rull, o l’exdiputat cupaire David Fernández, el qual s’ha situat en una de les diverses paradetes de l’Assemblea per reflexionar sobre les mancances en habitatge. Mentre avança la manifestació, a l’Arc de Triomf, on l’ANC ha establert l’escenari principal de l’acte on es duran a terme els diversos parlaments i la lectura del tradicional manifest, ja s’han aplegat centenars de persones per rebre la columna principal. Entre crits d'”independència”, alguna xiulada contra ERC i, fins i tot, càntics de “puta Espanya”, les diferents entitats ha pujat a l’escenari d’Arc de Triomf per llegir el seu manifest conjunt.
L’independentisme “torna al carrer” contra “l’espoli fiscal”
Un discurs enfocat a posar sobre la taula l'”espoli fiscal” -la principal reclamació de la Diada- que exerceix el govern espanyol sobre la població catalana. Ha estat precisament aquest “espoli” el qual ha centrat part del manifest conjunt que han llegit els principals representants de les entitats organitzadores de la jornada: “Vivim anys mancats per la repressió que encara continua, pels continus atacs a la nostra llengua, però a més la nostra societat es veu afectada per una desigualtat social cada vegada més profunda”, ha etzibat David Minoves, president del CIEMEN.
Aquest manifest conjunt, però, que no només ha llançat dards contra l’Estat espanyol, sinó que també ha criticat les “picabaralles caïnites” que s’han produït darrerament entre l’independentisme polític, especialment entre els republicans i els juntaires. En aquest sentit, i recordant el primer d’octubre de 2017, han fet una crida a “recuperar la unió” per continuar lluitant per aconseguir la independència: “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!“, exclamen els representants de l’independentisme civil, que critiquen la línia discursiva que ha adoptat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, envers Catalunya: “Prou de llepar-nos les ferides”.

Una Diada “descentralitzada”
Enguany, l’independentisme social ha optat per articular la Diada de manera “descentralitzada” per conduir la lluita cap a la independència des de cinc punts del país. A Girona, la mobilització, que ha aplegat unes 6.500 persones, segons la policia local, ha portat com a principal reivindicació aconseguir una “sanitat de qualitat”, un dels reclams històrics del sector que denuncia les mancances salarials i les males condicions laborals -tant d’horaris com de recursos- amb què es troben: “Ja no sortim amb un lliri, sortim amb un cactus, que s’adonin que si s’apropen punxem“, ha reblat Meritxell Yanes, l’actiu que s’ha encarregat de presentar l’acte d’aquesta Diada. Seguint la tònica del manifest conjunt, l’independentisme gironí també ha fet una crida a “refer” la unitat per tornar a “sumar, de recosir, de tornar a teixir complicitats, d’agafar força i fer un embat a l’Estat espanyol per aconseguir la independència”.
A Lleida, seguint la tònica de la capital catalana, la mobilització ha aplegat prop de 3.000 persones, segons les xifres de la policia local, però 8.000 segons els organitzadors. La principal reivindicació que ha centrat la protesta ha estat la defensa de la pagesia i el sector primari, un dels col·lectius que s’ha posat en peu de guerra en els darrers mesos. En aquest sentit, els parlaments han recordat la importància del sector per a Catalunya i han reivindicat la necessitat de continuar apostant pel gremi, que fa anys que es batalla la supervivència per la disminució dels preus i la manca de relleu generacional: “Només amb la independència els pagesos podran rebre més ajudes per a sobreviure”, han asseverat.

A Tarragona, on s’han aplegat prop de 3.000 persones segons la policia local -4.000 segons els organitzadors-, la reivindicació principal de la manifestació ha estat l'”espoli fiscal” del govern espanyol en matèria d’infraestructures, especialment les escasses inversions en Rodalies, que tot i el traspàs de governança acordat entre ERC i el PSOE -i el qual haurà de continuar desplegant el nou Govern monocolor de Catalunya- continua sent un servei força deficient. La manera de combatre aquest “espoli”: la independència. En aquesta línia, la reivindicació del transport públic que ha centrat la protesta a Tarragona arriba poques setmanes abans que comencin els talls a Rodalies per les obres del corredor mediterrani, que afectarà el dia a dia dels veïns del Camp de Tarragona fins a principis del mes de març de l’any vinent.
Per últim, a les Terres de l’Ebre la manifestació ha reivindicat la independència com l’única via per combatre l'”espoli de l’aigua [en referència a la proposta de transvasar aigua del riu Ebre en altres punts del territori, com ara la capital catalana, per combatre la sequera]” i el “desequilibri” dels recursos que l’administració destina en funció del territori: “Un espoli de recursos naturals, de recursos econòmics i recursos humans. Tenim una via per evitar-ho, la via de la independència”, ha asseverat Josep Sunyé, líder històric d’Unió de Pagesos, que s’ha compromès a treballar per la “democratització de l’aigua”. El sindicalista també ha carregat contra les inversions “minses” que destina el govern espanyol en les infraestructures de gestió dels recursos hídrics.
