A Toni Comín li van agafar les presses el passat 26 de novembre, un mes després que es lliurés l’auditoria del Consell de la República, per tal de reclamar rectificacions en l’informe que detectava irregularitats en la seva gestió i en la disposició dels fons que provenien de les donacions. “En cas de no rebre aquest nou informe, incorporant la rectificació reclamada, dins del termini previst, em reservo el dret d’exercir les accions legals pertinents per protegir el meu dret a l’honor”, avisava sense recança Comín en el Burofax Premium Online remès el passat 26 de novembre, i al qual ha tingut accés El Món.
L’amenaça només ha tingut un efecte: una mera “esmena tècnica” sobre la quantitat dels diners del fons de donacions dels quals podia disposar Comín en concepte d’ajuda a l’exili, sense quantificar la nova quantitat. Però en cap cas l’auditor ha rectificat ni una coma sobre les despeses de 15.530,35 euros que entenia que excedien del concepte de suport als polítics exiliats. Tant és així que l’auditor com la Junta Gestora han signat un comunicat conjunt on fan palès aquest canvi però remarquen que es manté el veritable problema, que és que les despeses no estaven prou justificades. El text, a més, acusa Comín d’haver posat en “perill la viabilitat econòmica de l’entitat” amb les disposicions de diners que va fer per pagar multes de trànsit, cotxes de lloguer o impostos del lloguer dels seus immobles a Lovaina.
“Una falsedat (potser involuntària)”
La primera rectificació que exigeix Comín és sobre la quantitat de la qual podia disposar procedent de les donacions fetes per molts ciutadans al Consell de la República, atès el conveni del 3 d’octubre de 2023 del Consell amb les entitats que li donaven cobertura legal, com CatGlobal i CatCip. Segons els càlculs de l’auditor, cadascun dels tres exiliats -Comín, Carles Puigdemont i Lluís Puig-, ateses les donacions, podien disposar cadascun de 6.338,10 euros, en base una divisió entre tres del terç de les donacions que rebien. Comín havia rebut 10.608 euros, una quantitat que excedia, a parer de l’auditor el límit.
Ara bé, en el burofax Comín assenyalava que arran d’un altre article del mateix conveni, “atès que en el moment de la signatura la xifra que entrava pel botó de Donacions de la web del Consell era de 18.000 euros mensuals”, aproximadament, aplicant el càlcul establert en el conveni li corresponien “24.000 euros”. Per tant, Comín reclamava a l’auditor que digués que podia gastar més diners.
“Per aquesta raó, requereixo que la rectificació sigui explícita a l’hora de reconèixer: a) que la xifra de 6.338 euros de la qual es parla a l’informe és errònia i b) que la quantitat de 10.608 euros no excedeix el que em correspon del fons Defensaexili.org i que, per tant, quan l’Informe fa aquesta afirmació incorre en una falsedat (potser involuntària)”, conclou Comín.
Sobre els 15.530,35 euros gastats
La següent rectificació que exigeix Comín és sobre el qualificatiu de “despesa injustificada” de 15.530,35 euros. Comín, notòriament indignat, carrega contra el que considera una valoració “subjectiva” de l’auditor i assegura que si són injustificats els costos de representació que van suposar aquests 15.530,35 euros també ho són els de la “resta del govern [del Consell]”.
“Es tracta de despeses que han estat justificades de manera reiterada i exhaustiva -i en diverses ocasions, per escrit-“, remarca Comín. Però això, sí, fa un aclariment força sui generis: “No s’ha de confondre el fet que estiguin justificades o no amb el fet que al Consell d’Administració de CatGlobal (o al comptable, que parla d’acord amb la informació que li donen des de Cat Global, li sembli millor o pitjor aquesta justificació”. “Es pot dir amb tota la rotunditat que aquestes despeses respecten de manera inequívoca els criteris establerts pel govern del Consell (en el cas de les despeses imputades al Consell) i els criteris establerts pel govern a l’exili (en el cas de la part de les despeses imputades a defensaexili.org)”, addueix.
Uns criteris que va fixar “qui tenia legitimitat per fer-ho”. Per això, considera que seria “reprovable èticament i, a més, de dubtosa legalitat”, canviar els criteris quan ho decideixin els membres del Consell d’Administració de Cat Global. Segons Comín, els administradors de la societat “no poden canviar els criteris de manera unilateral”. “Així, els membres del CA de Cat Global s’han de limitar a comprovar si quan s’efectua una despesa respon o no als criteris fixats. Aquest és el cas de les despeses assenyalades”, afegeix en el burofax.
L’auditor no pot opinar, segons Comín
La missiva continua enfilant el to contra l’antic gerent del consell, del qual no escriu ni el nom, –és Sergi Miquel– i contra els criteris de l’auditor. “Les afirmacions de l’informe pericial que ‘aquestes despeses no semblen estar justificades dins del marc de la defensa de l’exili, atès que estan destinades a un càrrec electe que ja disposa d’ingressos propis’ i que es tracta de ‘viatges susceptibles de ser considerats de caràcter personal’ són una extralimitació injustificada de les funcions de l’auditor”, carrega Comín.
En el mateix sentit, interpreta que a l’auditor “no li correspon valorar si aquestes despeses estan o no justificades en el marc de la defensa de l’exili –que és una apreciació del tot subjectiva– sinó que, en tot cas, s’hauria de limitar a valorar si aquestes despeses compleixen amb els requisits que el Govern del Consell va establir pel que fa a les despeses de representació del Govern”. I tanca advertint de les accions legals pel “dany reputacional” patit, perquè segons Comín les afirmacions de l’auditor són “subjectives i injustificades” i “contradiuen obertament les explicacions de les quals disposàveu” per això demana una rectificació en 15 dies. Una rectificació que no s’ha produït, ja que l’auditor, amb el suport de la Junta Gestora que dirigeix el Consell de la República mentre no es produeixin les eleccions, mantenen que aquestes despeses no estaven justificades.
