El dia que Josep Costa va avisar, en una entrevista a El Món, que pensava “fer valer” els seus vots –els 3.105 que va rebre en les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC, només superats pels 3.268 de Lluís Llach– per al “debat d’idees”, no era simple retòrica. L’advocat i exvicepresident del Parlament no es rendeix fàcilment. Que ho preguntin al TSJC, que va veure com desmuntava el judici contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent. Costa va dinamitar el procediment fins al punt que van acabar tots absolts. Però no en va tenir prou i va presentar un recurs al Tribunal Suprem per demanar que es depuressin les responsabilitats dels magistrats que s’havien entestat a jutjar-lo, per violació dels seus drets com a diputat. Fins i tot ha demanat que no l’amnistiïn, perquè l’amnistia, que invalidaria el recurs de la Fiscalia contra l’absolució, també desactivaria el seu recurs contra els jutges.
Aquest és Josep Costa. No deixa anar mai la seva presa. I, des de l’estiu passat, és la veu més sonora de l’oposició a l’equip de Lluís Llach en la direcció de l’ANC. Va presentar-se al càrrec de coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, rivalitzant amb el candidat llachista, Josep Pinyol. Va perdre la votació per 26 vots a 31, però aquella escaramussa indicava quin seria el seu camí, en quin àmbit faria oposició. I ara ha arribat el moment. Amb el debat sobre el nou full de ruta de l’Assemblea, comença la batalla.
Una proposta de full de ruta del seu millor enemic
A Costa li sembla que el text proposat per la direcció, redactat per Josep Pinyol, renuncia a la unilateralitat i sucumbeix a la idea de reivindicar el dret a l’autodeterminació, per exemple amb la presentació de demandes al Congrés. És la lectura que fa d’un text que proposa impulsar una “legislatura anàloga a la del 2012”. Segons el seu punt de vista, el referèndum ja es va fer, l’u d’octubre del 2017, i ara es tracta de trobar la manera d’implementar la declaració d’independència del 27-O. I creu que l’ANC no pot acceptar ni proposar cap altra cosa.
Amb aquest missatge ha començat la seva campanya contra un full de ruta que està en període d’esmenes fins al dia 30, quan el Secretariat Nacional el debatrà i votarà. Després, la versió del text que quedi aprovada pels secretaris se sotmetrà a una assemblea general extraordinària telemàtica, entre el 15 i el 19 de gener, i s’hi farà la votació definitiva, la dels associats.
Sant Cugat, primer escenari de la lluita de Josep Costa per influir en el full de ruta
Una xerrada organitzada aquesta setmana per la territorial de l’Assemblea a Sant Cugat del Vallès ha sigut el primer escenari en què s’ha pronunciat Costa. Hi haurà, probablement, altres actes. Però, de moment, dijous passat una setantena de persones omplien la sala d’actes de la Casa de Cultura santcugatenca. Sense entrar en la crítica oberta de l’esborrany de full de ruta, va aprofitar el col·loqui amb Carles Heredia –periodista i represaliat– per subratllar les idees força que defensa. “Està molt clar el que crec que ha de dir el full de ruta. Amb el que digui de diferent, no hi estic d’acord, per això com a secretari nacional hi he fet esmenes”, va admetre. Per a Costa, “cal preservar la defensa de la unilateralitat, aquesta és la identitat de l’ANC, l’objectiu per al qual va néixer, i no pas l’autodeterminació”.
En altres moments de la xerrada, va ser encara més contundent. “Els que diuen que la independència no és possible, encara continuen eixamplant la base i no podem permetre que ho facin a ca nostra. A l’ANC hi ha gent que diu que la independència no és possible, em sap greu haver-ho descobert, perquè no m’ho creia, però és així”, va alertar. I, malgrat que l’acte era organitzat per una territorial de la mateixa Assemblea, ningú es va ofendre. I encara hi va haver aplaudiments, quan va deixar anar: “Cal preservar el valor de l’1-O. No ens podem deixar dir que no va servir de res, que va fracassar i que ara cal buscar altres vies. Seria un error pensar que hem de canviar l’estratègia i mantenir els lideratges, quan el que hem de fer és mantenir l’estratègia i canviar els lideratges”.
“La independència es fa sense el permís d’Espanya”
Com que “institucionalment, amb un president espanyolista a la Generalitat, ja no es pot recular més”, ara el seu temor és la reculada en l’àmbit de les idees i de les estratègies. “La independència es fa sense el permís d’Espanya o no es fa. Ara el vent ens bufa en contra, però el motor ha d’estar greixat, funcionant, en marxa, encara que estigui al ralentí, preparat per arrencar quan es donin les circumstàncies”, va dir per esperonar els assistents. “Som molts o pocs? Depèn. Potser no som tants com en alguns moments, però, per al que hem de fer som prou. A Arenys de Munt van muntar la consulta 12 persones, i mireu l’efecte que va tenir”, va recordar contra el mantra de la desmobilització.
I, per si quedava algun dubte, va voler marcar les distàncies amb la direcció de l’ANC desmarcant-se d’Òmnium i, específicament, del seu president, Xavier Antich. No suporta la metàfora d’Antich contra la nostàlgia de l’1-O, aquella que diu que continuar parlant del referèndum del 2017 és com seguir pensant en “el polvo dels 18 anys quan se’n tenen 70″. Des del punt de vista de Costa, “no se li podia acudir una manera més desagradable de deslegitimar l’1-O”. Òmnium és, precisament, l’entitat independentista amb què Llach està refent ponts, per això l’ANC hi va compartir l’organització de la manifestació de la Diada, “al preu de no esmentar l’1-O en el manifest”. “A vegades la unitat és un fre. Jo vull ser a la taula amb els que volen fer, no amb els que volen no fer”, va sentenciar. I això només és el principi. No s’estarà quiet.
