El president de la Generalitat, Pere Aragonès, torna aquest dilluns al Senat espanyol enmig d’una ofensiva total de la dreta espanyola contra l’amnistia. Sis mesos després de la seva darrera intervenció a la Cambra Alta, també en el si d’una Comissió General de les Comunitats Autònomes, Aragonès farà de contrapunt a una presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso que capitaneja la càrrega dels Populars. En la mateixa sessió, els presidents territorials del PP aprovaran el bescantat informe que titlla la llei de “cop mortal” per a l’estat de dret, amb vots particulars tant de Junts i ERC com del PSOE.
Ara fa sis mesos, l’octubre del 2023, Aragonès ja va defensar l’amnistia davant un Senat de majoria absoluta popular en el marc de les negociacions per a la investidura del president espanyol Pedro Sánchez. Llavors, però, va abandonar l’hemicicle després de la seva intervenció. En aquesta ocasió, a menys d’una vintena de dies d’encetar la campanya electoral del 12-M, el cap de l’executiu català es quedarà la Cambra per atiar el conflicte amb la dreta. “Volien que fos un monòleg i no serà així”, explicava en una recent entrevista a la cadena Ser Catalunya.
Val a dir que la d’Aragonès serà l’única intervenció d’un representant d’institucions territorials fora del control del PP. Ayuso liderarà un contingent format per alguns dels noms clau del PP fora de Madrid: hi intervindran també el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; el cap de l’executiu murcià, Fernando López Miras; o el president castellà-lleonès, Alfonso Fernández Mañueco. Cap dels presidents socialistes hi assistirà, així com tampoc ho farà el lehendakari Íñigo Urkullu, a menys de dues setmanes dels comicis al País Basc.
El “cop mortal”, garantit
Si bé és cert que la presència d’Aragonès trenca el monòlit conservador que els d’Alberto Núñez Feijóo volien presentar al Senat, les intervencions dels presidents territorials no suposaran cap canvi pel que fa a l’informe jurídic contrari a l’amnistia. El document, que serà revelat durant la mateixa Comissió, titlla la norma d'”el pitjor atemptat contra la seguretat jurídica que s’ha produït a Espanya des del 1978″, un “cop mortal contra l’Estat constitucional i autonòmic”. La diatriba espanyolista s’aprovarà al mateix temps que es tomba la mateixa llei d’amnistia al senat, un escull dels populars que només servirà per retardar la seva entrada en vigor un cop el Congrés hi doni el seu sí definitiu al maig.
La postura de la dreta es trobarà, però, amb els vots particulars d’independentistes i socialistes. En el seu posicionament de part, Esquerra defensa que l’amnistia “no afecta l’Estat autonòmic”, en tant que no suposa una intromissió del govern espanyol en “cap competència” de les administracions territorials. Més dura és la resposta de Junts, que titlla l’informe d'”acte de manipulació partidista”. L’amnistia, per a la formació, “s’ajusta a la Constitució espanyola, que atorga a l’Estat la competència exclusiva sobre matèries penals”; fet que encaixa amb el tancament de “persecucions polítiques injustificades” com les que pateixen els encausats i exiliats de l’independentisme.
Ús “partidista” del Senat
Per la seva banda, els socialistes també s’oposaran a la majoria conservadora amb un vot particular que no només defensa l’amnistia, sinó que serveix per retreure un ús “partidista” de les institucions per part del PP. Segons el posicionament del PSOE, la negativa popular entra en “flagrant contradicció” amb tràmits anteriors, com ara el de la LOMCE o la llei de l’habitatge, que sí que tenien efectes sobre les competències dels governs territorials. A ulls del partit del govern espanyol, l’amnistia serveix per “tornar al debat parlamentari les divisions que segueixen tensant les costures de la societat”.
