“Allà on no hi ha pa no hi ha pau”, sentencia la dita. Potser és un dels motius de la divisió que sembla que embussi l’acció de l’ANC, unes finances ofegades. Així ho admeten els membres de la Tresoreria i Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa en els informes i balanços que han presentat al Secretariat Nacional per ser validats en l’Assemblea General Ordinària de l’entitat, que se celebrarà del 25 al 30 de juny de manera telemàtica. Uns números que no són, ni de bon tros, per tirar coets. Ans al contrari, preocupen l’actual Secretariat, immers ara en una batalla sense quarter entre oficialistes i crítics per la reforma dels estatuts.
L’informe, al qual ha tingut accés El Món, admet que el 2024 va ser un “any difícil, marcat per la davallada d’ingressos en les quotes de socis, principal font d’ingressos de l’entitat”. Ara bé, la patacada no és d’ara, tal com subratllen en el document. En concret, el buidatge de la caixa va començar l’any 2020, amb una caiguda del 2,6% que es va incrementar al 7,4% el 2021, i que l’any 2022, va ser del 4,7%. Un acumulat enorme, però que encara “s’ha accentuat en els darrers dos anys”.
En aquest sentit, els gestors econòmics de la gran plataforma independentista constaten pèrdues en la recaptació global del 13,8% l’any 2023. Negre sobre blanc, van deixar d’ingressar un import de 284.000 euros. El 2024, la pèrdua va ser del 12,2%. És a dir, un descens de 217.000 euros. Són faves comptades. La pèrdua de quotes en els darrers cinc anys ha suposat un descens dels ingressos de 840.000 euros. Unes xifres que van en paral·lel al desengany que viu el moviment independentista. “El context econòmic i de desencís social ha produït una disminució dels ingressos per quotes de socis”, admeten els membres de la comissió en el document que es presentarà a l’assemblea general. L’ANC va tancar l’any a 31 de desembre amb uns fons propis de 2.908.249,72 euros.
Frenar la davallada de socis i poques samarretes
Tot i aquestes xifres, els comptables de l’Assemblea remarquen que des de l’entrada del nou mandat, amb el Secretariat presidit per Lluís Llach, el juny de 2024, s’ha aconseguit “frenar un xic” la davallada de socis al corrent de pagament. Ara bé, entenen que les xifres no són per repicar campanes. L’informe concreta que el 2023 la caiguda en el nombre de socis va ser del 12,8%, l’exercici 2024 ha estat del 9,9% anual. Si es compta per semestre, la caiguda va ser del 6,6% de gener a maig i del 2,4% de juny a setembre.
L’auditoria comptable també entra en el paquet d’altres ingressos de l’entitat, a banda de les quotes de socis. Principalment, la venda de marxandatge, que suposa la segona font d’ingressos de l’ANC. Precisament, dins d’aquesta font d’ingressos sobresurt la venda de les famoses samarretes de la Diada, que durant les manifestacions anteriors al referèndum del Primer d’Octubre eren supervendes i omplien el calaix de l’ANC amb molta generositat. Enguany, per la Diada la venda de samarretes va ser “menor a l’anterior”. En conjunt, els ingressos de l’activitat “comercial” de l’ANC s’ha reduït respecte a l’any 2023 en un total de 92.000 euros. L’informe també emfatitza la disminució dels llegats i herències, en concret, el 2024 s’han ingressat 55.000 euros menys que en 2023. També es fa notar la reducció en el balanç de les donacions -que s’inclou també en el d’herències i llegats- que passa de 335.751 euros el 2023 a 222.255 euros el 2024.
Mirar cap a les despeses
Davant el descens dels ingressos, els gestors de l’entitat s’han hagut d’escarrassar a passar la tisora en el capítol de despeses. De fet, han aconseguit esporgar 84.000 euros de la despesa en comparació a la de l’any 2023, tot i afegir-s’hi una inflació del 3%. Per altra banda, l’informe remarca l’estalvi de 42.000 euros en el cost d’organització de la Diada de l’últim any, que es va fer descentralitzada, amb un estalvi en moviment de busos de 47.000 euros i una menor despesa en el capítol d’aprovisionaments de 35.000 euros. “Aquesta reducció s’ha aconseguit malgrat afrontar una major despesa en contenciosos jurídics que s’enfila a 27.000 euros, o els 27.000 euros del conveni amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO)”, assenyalen.
Segons el balanç de l’entitat, el resultat d’aquesta contenció de despesa ha permès tancar l’exercici 2024 amb un resultat d’explotació abans d’impostos de 29.000 d’euros de dèficit, una xifra que admeten que igualment queda “molt lluny dels 269.000 euros de superàvit de l’exercici de 2023.” “La caiguda d’ingressos per quotes en relació amb el 2023, de 217.000 euros, un menor benefici per l’activitat comercial de 57.000 euros, una despesa més gran d’advocats i procuradors, o el conveni amb l’UNPO, expliquen el diferencial de resultat de l’any 2024 respecte del 2023″, expliquen els gestors. Aquest diferencial en el resultat d’explotació de 2024, de 299.000 menys que el 2023. Tenint en compte que l’ANC va canviar de dirigents ara fa aproximadament un any, per saber quin és el balanç corresponent al darrer tram del mandat de Dolors Feliu i quin coincideix amb els primers mesos de Llís Llach, cal mirar els números del 2024 per semestres: 193.000 euros de caiguda venen del primer semestre, i 105.000, del segon. La contenció de la despesa també ha impedit fer cap mena “d’inversió rellevant”. A més, el document precisa que s’ha incrementat mínimament la despesa laboral, que manté una nòmina de 20 treballadors, amb una despesa de 727.310 euros entre sous i seguretat social.
Pla de finançament
La magra situació financera ha obligat el secretariat a plantejar una estratègia de recapitalització de l’entitat. Els gestors asseguren que aquesta “política econòmica garanteix la solvència actual i futura de l’entitat i conseqüentment, la seva independència econòmica, social i política, preservant-la de qualsevol intent que no respongui a la voluntat dels seus socis i sòcies”. Per això, el projecte financer es dirigeix a la “contenció” i “optimització” de les despeses. “Els recursos generats per l’entitat han de servir per finançar les campanyes i les accions encaminades a assolir la independència del nostre país”, asseguren.
Per això, proposen “continuar treballant en la campanya de recuperació de socis engegada en el quart trimestre de l’any, en el nou pla de comunicació que ha d’enfortir la imatge i la projecció dels valors i objectius de l’Assemblea, i en la recerca de noves vies de finançament específiques, que permetin que l’Assemblea continuï essent el referent del moviment independentista”. Ara bé, no n’especifiquen cap.
