L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat davant l’ONU la criminalització de l’independentisme, així com la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. Ho ha fet enviant un informe conjunt amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) del Regne d’Espanya, que tindrà lloc l’any 2025.
L’escrit critica la politització i manca sistemàtica d’independència del poder judicial espanyol, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat perquè, tot i l’aprovació de la llei d’amnistia el maig passat, els magistrats espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”. L’entitat remarca que tot i que la llei aprovada pel Congrés exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el Primer d’Octubre del 2017. Així mateix, s’ha traslladat que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”.
Malgrat el caràcter pacífic del moviment independentista català, les autoritats espanyoles han acusat falsament activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. L’informe parla de l’Operació Judes contra 12 activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019. El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna.
Abusos del dret a la intimitat amb eines d’espionatge il·legals
D’altra banda, la comunicació de l’ANC-UNPO també descriu els abusos al dret a la intimitat, amb l’ús d’eines d’espionatge il·legals contra el moviment independentista català, l’atac a institucions i representants electes catalans que vulnera el dret a la participació ciutadana, i els abusos al dret a la igualtat i la llibertat de discriminació, i el dret a la llengua i la cultura.
En referència a la llengua, l’informe subratlla el deteriorament constant de l’estatus del català a l’ensenyament, sobretot arran de la sentència del Suprem de 2015, que deia que el 25% de les assignatures que s’imparteixen a les escoles catalanes s’han d’impartir en castellà i que “va representar un gran obstacle institucional per a la implantació del sistema del model d’immersió a les escoles catalanes”. En aquest sentit, recorda que això també va alertar el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, que recentment va assenyalar que diversos procediments judicials confirmats pel Suprem “no són compatibles amb els compromisos ratificats per Espanya en virtut de la Carta”.
