Dolors Feliu (Roda de Ter, Osona, 1964) presidenta de l’ANC, afronta la seva segona Diada nacional de Catalunya al capdavant de l’entitat independentista enmig de les negociacions d’Esquerra, que enguany torna a participar en la manifestació de l’11 de setembre, i Junts per Catalunya amb el PSOE per intentar assolir un acord per facilitar la investidura Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’entrevista es fa pocs dies abans de la manifestació i després d’assistir a la conferència en què el president a l’exili, Carles Puigdemont, va fixar les condicions prèvies per assolir un “acord històric” incloent-hi l’amnistia i el referèndum acordat, sense renunciar a la unilateralitat. Feliu té bones sensacions de cara a la mobilització, reclama una estratègia conjunta que fixi un full de ruta per la independència i alerta que un pacte que només inclogui l’amnistia pot “tancar en fals” la carpeta independentista. Tanmateix, creu que l’amnistia, si no es permet el referèndum acordat, ha de servir per recuperar la iniciativa a Catalunya i “tirar pel dret” per assolir la plena sobirania.
Estem a pocs dies de la Diada. Quines sensacions té?
Bones sensacions. És una oportunitat perquè la gent surti al carrer a dir que vol la independència i és un moment en què la gent és escoltada, visibilitzada i ensenyar al món aquesta voluntat. És un moment per expressar lliurement la seva opinió i per fer-la visible i expressiva.
L’independentisme està mobilitzat per a aquesta Diada?
Ho veurem. Jo crec que sí, és conscient que és un moment que cal reivindicar amb força aquesta idea d’independència i que es poden moure escenaris amb aquesta reivindicació. Jo crec que està mobilitzat i que es mobilitzarà.
Tenen alguna previsió d’assistència?
No. Realment, anem com l’any passat. Sempre els últims dies tot es comença a moure més i esperem, evidentment, que la gent respongui perquè creiem que hi ha aquest sentiment encara molt fort al país i més perquè encara no hem fet la independència i està pendent de fer.
I en aquest escenari l’independentisme està unit?
Està unit en una idea què és la independència, fer-la efectiva. De vegades parlem molt de la unitat dels partits, però, en realitat, el tema és la gent, el missatge que hi ha darrere, que jo crec que aquest sí que és únic, que volem fer efectiva la independència. Aquest és el nexe d’unió, el fer efectiva la independència.
En aquest sentit, és una bona notícia que el president i ERC tornin a la manifestació?
Jo crec que està bé perquè també així es fan una idea del pols del país i del que és l’activisme en aquest moment.
Han mantingut alguna mena de contacte amb ells?
Vam tenir contacte abans de les eleccions perquè vam fer tota una ronda de contactes formals amb els partits. Tota la resta han estat contactes informals i converses esporàdiques. L’altre dia ens vam trobar a Brussel·les.
En efecte, l’altre dia a Brussel·les es van reunir amb el president Puigdemont i allà els va exposar el fil conductor de la seva conferència. Com va anar?
Va anar bé i, de forma unànime, li vam agrair que ens expliqués una mica per on anava la seva posició. Perquè sí que és veritat que hem tingut uns dies de molts silencis, que és normal, però fa que cadascú interpreti els escenaris una mica com pot, a redós de les notícies que van sortint. I vèiem que l’única veu que se sentia era la de Sumar. Per tant, està bé que se’ns expliqui de primera mà quins són els posicionaments.
També va donar una imatge d’unitat, com a mínim una fotografia, que feia molt temps que no es veia.
Vam anar a escoltar. Hi va haver una mica d’intercanvi, jo diria que l’Assemblea és el que més va exposar, sobretot per aclariments i repreguntes, però no hi va haver un debat de fons.
I què li va semblar el seu plantejament?
Hi va haver alguns punts que compartim, com és la malfiança amb el govern de l’Estat espanyol, el PSOE i Pedro Sánchez de com es pot arribar a negociar perquè moltes vegades ells fan passar el contingut, però el relat mediàtic canvia completament. Això ha passat en aquesta última legislatura amb aquest fals diàleg, que uns era per anar a la independència i els altres per tancar el debat. Ens va semblar bé que s’ha d’aturar tot el tema de criminalització de l’independentisme i molt clarament de la nostra qualificació com a moviment terrorista, que això és molt alarmant perquè ens posa al món una etiqueta de violència que no és real i, fins i tot, amb totes les conseqüències jurídiques que això té. Ens va semblar bé que hi hagi aquesta condició prèvia del reconeixement de l’1 d’octubre, posar sobre la taula la repressió i, evidentment, establir que ha estat en exercici de drets fonamentals. Tot això ens va semblar bé.
Hi ha algun però?
Tot el tema de l’efectivitat d’aquestes negociacions o que realment hi hagi consciència que una vegada passada la investidura ja no hi ha res a fer, això no ens va semblar tan clar. S’ha de tenir clar que una vegada investeixes, ja està. Es veu a tot arreu, es va veure en l’anterior legislatura al govern espanyol i s’ha vist aquesta la legislatura en el Govern de la Generalitat, un cop investit ja està. Aquesta consciència hi és, en part. Però el tema de l’autodeterminació no va quedar clar. Va dir que es faria una negociació amb un tercer intervinent que no es va concretar. I tampoc no dona garanties que realment es posi sobre la taula el que s’hi ha de posar, la independència de Catalunya i el dret de secessió i d’autodeterminació per a la secessió.
I, amb l’amnistia, hi estan d’acord?
L’amnistia ens semblaria bé si fos real, que voldria dir que és una amnistia que reconeix que el dret a l’autodeterminació per la independència i el referèndum de l’1-O es podia fer i s’ha de poder fer, o es reconeix o es torna a fer, segons decideixi el Parlament, i, per tant, tots els fets que deriven d’això decauen. Això estaria bé, evidentment. Però ens fa la sensació, i tot el discurs de Sumar i de l’Estat va en aquesta direcció, que l’amnistia com un perdó sense abordar la causa. Fins i tot, Ahir vaig arribar a plantejar: per què amnistien? Perquè una cosa és amnistiar per perdonar, que això és el que han verbalitzat, i això és un indult. I una altra cosa és amnistiar perquè consideres que allò que va passar es pot fer. Per això es fan les amnisties, perquè s’acaben els conflictes i es considera que allò que es va fer es podia fer. Parlem clar, es pot fer un referèndum d’autodeterminació per la independència? Perquè, si es pot fer, llavors d’acord amb l’amnistia. Reconeixem l’1-O i es pot fer un referèndum d’autodeterminació? Llavors només queda que el Parlament, darrere d’aquesta amnistia, decideixi si vol declarar la independència amb aquest 52% revifant la declaració que va quedar suspesa o convocar un nou referèndum d’independència. Però si no és així, si estem parlant d’una amnistia que no reconeix això i aquest no reconeixement, a més, és acceptat pels partits d’aquí, estem davant d’un tancament en fals.
Sumar i Asens defensen que l’amnistia hauria d’afectar els policies processats per les càrregues policials…
No hi estem d’acord i, a més, hi ha un problema de reparació. Asens ho va esmentar ahir i reconeix que hi ha d’haver formes de reparació que poden ser administratives. Crec que mirant les imatges dels cops que van donar utilitzant el poder públic costa mot de dir que allò pot ser reparat. Amb aquella força, amb aquella contundència, aquella gent vestida d’aquella manera, contra gent gran; costa molt de justificar que allò és una falta administrativa. Nosaltres no hi veiem recorregut i, a més, això ens deixa indefensos a l’hora de reivindicar aquella repressió contra uns fets que eren perfectament democràtics i reconeixibles dins els marcs internacionals.
Puigdemont planteja un referèndum a través d’una negociació amb l’Estat a través de l’article 92, que estableix que és el Congrés qui l’ha d’aprovar.
Aquest article 92 és una via de referèndum, però el tema és que el Tribunal Constitucional actual té totalment tancada aquesta via per un referèndum d’autodeterminació per la independència encabit en aquest article. La qüestió és que aquesta voluntat de l’Estat espanyol està totalment tancada. Veiem que ells parlen de possibilitat d’amnistia, però que ja han dit clarament que tenen totalment tancada aquesta via. I ho verbalitzen. La qüestió és, si això és així, aquesta amnistia per què es dona? Es dona per perdó? I si és així que només es dona per perdó, s’acceptarà per part dels partits catalans? I si s’accepta, s’acceptarà que és un perdó? O es dirà que s’accepta perquè nosaltres donem per bo que es pot fer la independència de Catalunya, hi ha un reconeixement de l’1-O i el Parlament decideix quines de les vies utilitza, ara ja sí, per fer la independència perquè ja no temin un impediment. L’Estat ens ha amnistiat i, per tant, donem per bo que hi pot haver referèndums d’autodeterminació, ens digui el que ens digui l’Estat, no tenim per què seguir el seu ritme; nosaltres sí que ens agafem als nostres drets d’interpretació internacional i democràtica i tirem endavant.
I si ofereixen l’amnistia, però no el referèndum?
Hi ha l’opció d’agafar-se’l.
Com?
Hi ha l’opció de dir que el Parlament de Catalunya entén que, efectivament, això és un reconeixement del dret a l’autodeterminació per la independència, digui el que digui l’Estat espanyol, nosaltres tirem pel dret a aconseguir la independència. Una mica aquesta idea.
És a dir, si ofereixen l’amnistia, però el referèndum; l’estratègia que plantegeu és que el Parlament recuperi el mandat de l’1-O.
Sí.
I això com s’aplica?
Que faci estratègia per fer independència. La manera democràtica per assolir la independència, una vegada fet l’1-O, en podrien ser tres. Una és amb aquesta majoria del 52% del Parlament, que és una majoria per la independència com va dir en la seva investidura el president de la Generalitat, efectivament fer-ho. Ara ja tenim una amnistia que reconeix que no va passar res, ho recuperem i ho fem. L’opció dos seria que, set anys després del referèndum de l’1-O, el Parlament digui que necessitem un altre referèndum per reforçar el nostre capteniment democràtic, i com que ja no passar res si ferm un referèndum; en fem un de ratificació de l’1 d’octubre i per la independència. Número tres, no ens veiem amb cor de fer res, però com que veiem que ara ja es pot fer la independència; convoquem unes eleccions i aquestes eleccions seran refrendaries per la independència. Per tant, que la iniciativa torni al Parlament de Catalunya. Si passen coses a Madrid, encara que ho reconegui o no l’Estat espanyol, pot ser l’oportunitat per fer coses aquí. Evidentment, hi ha l’opció que ara està sobre la taula, que l’Estat espanyol dona l’amnistia, no reconeix el dret a l’autodeterminació i ens estem quiets i callat, que sembla que és el que és ara; parlant, parlant, si un dia ens el donen. O hi ha l’opció de dir, no passa res? Ho reconeixen? Es pot fer? Doncs fem-ho.
Veu l’amnistia com el punt de partida per fer la independència?
Pot ser. Podria ser. Per què no?
I això podria provocar un altre 155?
Per què? Si no va ser delicte! Si l’amnistia vol dir que no va ser delicte, vol dir que esborra que allò fos delicte. Aleshores, per què? Evidentment, ells podrien engegar una sèrie de mecanismes i nosaltres hauríem de resistir. Amb això es fa la independència. Alguna oposició, de vegades, tens. En la mateixa sentència del 2019 sobre el Procés es posa de manifest la facilitat amb la qual van aturar la independència i es remarca que amb una sola resolució del Senat es va tancar el Parlament i no va passar res perquè encara es reconeixia aquesta legalitat espanyola a tots nivells. Es tracta de no reconèixer la legalitat espanyola i de tirar endavant. I si un dels mecanismes no va, utilitzar un altre, i, evidentment, tenir clar que això és una oportunitat. En aquests moments, el que ens preocupa és que el que està sobre la taula no és això. Sembla que el que està sobre la taula és que treballem per aquesta amnistia encara que l’estat digui que és simplement un perdó i no ens reconegui. L’amnistia té el perill de tancar en fals la carpeta del Procés. Internacionalment, ja hi ha hagut una amnistia i està tot tancat, i nosaltres aquí no tenim un reconeixement per fer la independència a menys que entenguem que sí.
És a dir, consideren que una amnistia sense referèndum serviria per fer una rentada de cara a l’Estat.
Evindentment. Sí, sí, sí.
En aquest escenari, és clau recuperar el carrer?
El carrer es recupera amb un projecte per la independència. El carrer, els vots, tot. Els vots es perden i no hi ha pulsió perquè la gent no veu l’horitzó. L’1-O es va veure la massa social que hi havia. Ja no hi és? El que li passa a aquella massa és que veu que portem set anys sense projecte. Qui fa un projecte? Com es fa això? Oh, és que hem fet els indults… Els indults per anar-se’n a casa a fer autonomisme! El dia de la investidura el president va dir “culminaré”. Al cap de poc, ja va dir “potser el 2030”. En què quedem? Aquests anys no s’acaben mai. Per tant, jo crec que s’ha de ser acurat amb el que volem i amb el que proposem, i també amb els discursos, perquè ens deixem menjar amb els discursos de l’Estat. És veritat que es defensa la unilateralitat i que tenim aquest dret, però aquest esperar-nos que ens ho reconeguin és el que nosaltres no veiem clar.
I aleshores com es pot recosir aquesta unitat?
Aquesta unitat existeix i és la unitat per la independència, i és la unitat per la independència i és la que es mostra cada any l’11 de setembre.
Em referia a entitats i partits.
Les entitats hem signat el Pacte Nacional pel Moviment Civil i, per tant, aquesta unitat hi és. I, per tant, entenem que els partits, el dia que realment facin un projecte per fer la independència i ho tinguin clar, s’ajuntaran en aquest riu d’unitat que hi ha per fer la independència i aturaran la seva sagnia de vots que, precisament, és perquè realment els votants-activistes no veuen estratègia. Cal el coratge per fer-ho.
I un dels objectius d’aquest 11 de setembre és sacsejar la negociació per a la investidura?
El missatge per a la investidura i per a tot és aquest: volem la independència i volem fer-la efectiva. Tot el que passi ha de poder ser utilitzat en clau que hi hagi la independència a Catalunya, que passin coses al Parlament i que la independència es faci efectiva. I efectivament la investidura és el moment en què Espanya necessita aquesta governabilitat i que li podem donar, perquè la demana aquí. Si la demana aquí i hi ha una ocasió, evidentment s’ha d’aprofitar i s’ha de ser conscient que el que et donin serà per a la investidura i que després no hi haurà res, res. I això totes les tàctiques negociadores t’ho diuen molt clar perquè quan negocies hi ha un moment en el qual dones el que l’altre vol i a partir d’aleshores no s’aconsegueix res. El que no t’hagin donat abans de la investidura, ja no ho tindràs.
Això, a banda dels indults, és el que li ha passat a ERC els últims anys?
Evidentment. I el que li ha passat al Govern aquí. El mateix. Investidura i després, al cap de poc, pacte amb els socialistes. Els pressupostos es pacten d’una altra manera, la geometria variable. Podrem pactar amb qui vulguem i és un canvi de cromos que es pot gestionar d’una altra manera.
Esquerra defensa que el plantejament de Puigdemont és el mateix que el seu.
No acaba d’estar clar. El president Puigdemont no descarta el no a la investidura, però a mesura que es van assolint totes aquestes fites que es posen sobre la taula, i que ja van començar amb la negociació de la Mesa del Congrés, fan que costi més dir no a la investidura. Si ja et diuen que hi haurà una comissió d’investigació, si ja et diuen que tens grup al Congrés, si et diuen que promouran el català a la Unió Europea… després costa més dir que no per tal de fer seguir tot allò que has aconseguit. Hi ha aquesta part positiva que ell verbalitzava que estan disposats a dir que no si no es compleix tot això, però també hi ha aquesta part de fins a quin punt aquestes condicions es poden complir d’una manera més vaga o començar a parlar de com es pot rebaixar el tot, i sempre amb aquesta línia vermella de fons de no al referèndum, que no sé fins a quin punt es pot esquivar.
Aquests pactes i l’amnistia són suficients per a la investidura?
Nosaltres entenem que no perquè la governabilitat d’Espanya ha de passar perquè ells també entenguin que això ha de ser a canvi que hi hagi un alliberament de Catalunya d’aquesta unió forçada. Catalunya ha de poder decidir si es queda o no dintre d’Espanya. I això ja va sorgir amb el referèndum de l’1 d’octubre, però ve d’aquell desencís de no deixar-nos fer l’Estatut d’Autonomia que s’havia rebaixat i pactat. Aquesta manca de respecte de la governabilitat ja no pot anar a pantalles passades perquè tampoc no ens en podem refiar i ha d’haver-hi aquesta opció de sortir d’Espanya.
Si l’Assemblea veu que no s’avança, activarà la llista cívica?
Sí. Si tot això que estem parlant no passa i tot va en la línia que ens perdonen i que ens hem d’esperar, hi haurà el plantejament d’impulsar la llista cívica, tal com diu el nostre full de ruta.
La tenen preparada?
Fa un any que ho preparem i darrerament més. A finals de maig hi va haver l’aprovació del segon full de ruta amb aquestes previsions, que ara va una mica més enllà. Pel que fa a discurs portem tot aquest temps preparant-ho i anant per tots els pobles i recollint el sentiment de tothom sobre aquesta opció. És molt positiu i està sobre la taula. Si hi ha opcions i oportunitats abans, no descartem mai aprofitar tot el moment perquè estem en un moviment viu i ric que només amb la nostra opció de proposar la llista cívica també movem.
La llista cívica pot ser una eina de pressió per als partits independentistes?
Ja ho ha estat. Jo crec que ha estat d’un protagonisme important durant aquest temps i aquesta idea que hi ha un espai electoral que no té a qui votar perquè no hi ha projecte polític per la independència és una realitat visible i tangible amb tots aquests vots que es perden per manca de confiança amb els partits independentistes.
Això pot dividir encara més el vot independentista a les urnes?
El vot independentista que vol fer efectiva la independència no està representat. No està dividit perquè no està representat.
ERC i Junts són independentistes?
Són independentistes, però no posen un projecte amb horitzó concret per a la independència.
És a dir, reclameu és que fixin un full de ruta concret per assolir la independència?
No ho diem només aquí, ho diem cada cop que ens reunim amb ells. Parlem d’estratègia, quina estratègia és, què fem? Ara l’estratègia és un referèndum acordat, va verbalitzar Puigdemont, sense descartar la via unilateral. Un referèndum acordat, però l’Estat espanyol està tancat a això. És més, planteja una amnistia sense referèndum acordat. Per tant, potser hem de començar a concretar ja si això serveix per a la via unilateral.
I vostè veu el 52% en aquesta via?
No els veig decidits, però potser es podrien decidir per alguna d’aquestes tres opcions i hi hauria un projecte efectiu per fer la independència. Pensem que ja s’ha fet aquest exercici d’autodeterminació amb l’1 d’octubre, però també és veritat que això s’ha d’entomar per les forces democràtiques actuals perquè no es va acabar de fer efectiu. Per això diem que necessitem al Parlament, en el moment que dius que el necessites també fas que ells facin propostes per fer aquesta estratègia per fer la independència, i per això sempre estem empenyent en aquest sentit. Nosaltres no som negatius. Sempre volem ser positius, sí que es pot fer la independència, sí que es pot fer amb els mitjans que tenim, sí que tenim finestres d’oportunitat i sí que les hem d’aprofitar. Tot, sí.
O sigui, no perdre el temps.
Exacte. El no és no perdre el temps.
