El nou discurs per reimpulsar la lluita per la independència davant l’actual escenari polític que ha d’impulsar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en aquesta nova etapa sota la presidència de Lluís Llach, ha propiciat un intercanvi de propostes de resolució i contrapropostes, a les quals ha tingut accés El Món, en el si del Secretariat Nacional de l’entitat. El primer a presentar-ne una va ser el secretariat nacional i exvicepresident del Parlament Josep Costa, que va presentar un text el passat 5 de juny per “establir unes mínimes directrius polítiques i estratègiques per començar a treballar”. L’endemà, el 6 de juny, la proposta de Costa va rebre una esmena del coordinador d’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, perquè considerava que les propostes no poden “quedar-se en denúncies del que han fet, fan o han de deixat de fer organitzacions polítiques i entitats”. I uns dies més tard, el 21 de juny, la comissió que controla el mateix Pinyol va presentar una nova proposta de resolució per contrarestar la proposta del jurista. Tot plegat, documents que es debatran al ple del Secretariat Nacional que se celebra aquest dissabte.
El posicionament de la Comissió d’Estratègia i Discurs estableix que el nou Secretariat de l’ANC es proposa “continuar la gesta de mobilitzar el poble català de 2012 i rellançar la lluita per la independència” i fa una crida als independentistes “a lluitar per fer efectiva la República Catalana”. La proposta de la comissió, d’altra banda, critica el cicle electoral “malbaratat” per Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP i assenyala els “principals errors” de l’independentisme institucional. Entre aquests, esmenta l’acatament de les interlocutòries del Tribunal Constitucional (TC) per a la investidura posterior a les eleccions de 21 desembre de 2017, la dinàmica de pactes amb el PSOE, l’abandonament “total” de la confrontació amb l’Estat espanyol malgrat comptar amb una majoria independentista al Parlament i les “permanents” batalles entre les formacions sobiranistes. També considera una “trampa” l’amnistia i afirma que la “submissió” a Espanya té “greus conseqüències” com la manca de democràcia, l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals, el risc de supervivència de la llengua catalana davant “la supremacia legal” del castellà, la dominació empresarial espanyola i una transició ecològica imposada.
Mobilitzacions per pressionar els partits
Davant aquesta situació, la comissió proposa dotar l’entitat d’un “pla de treball immediat” que abasta tres àmbits molt definits mentre s’elabora un nou full de ruta. El primer, conscienciar els catalans de les “greus conseqüències” de dependre de l’Estat espanyol amb campanyes de protesta, de renacionalització i creació d’estructures de país. També aposta per incrementar la incidència política de l’entitat amb “mobilitzacions massives” per obligar els partits independentistes a prioritzar la lluita per la independència i adverteix d’accions si es permet que el líder del PSC, Salvador Illa, sigui president. Finalment, es proposa intensificar la projecció internacional del conflicte Catalunya-Espanya combatent el relat del govern d’Espanya que el conflicte amb Catalunya està en vies de solució, mitjançant els indults, l’amnistia, els pactes polítics i les negociacions en curs.
Costa reclama desobediència civil
Aquesta resolució de la comissió, és la resposta a la proposta presentada per Costa. En el document, l‘exvicepresident del Parlament exposa un seguit d’arguments sobre l’actual situació política, entre els quals, inclou la pèrdua de la majoria independentista a la cambra catalana per “un cúmul d’errors estratègics” com la renúncia a la unilateralitat, la desmobilització del votant independentista arran de la “pèrdua de credibilitat” dels partits i la dinàmica de pactes que, segons exposa, “ha afavorit el PSOE-PSC”. També subratlla que la “desfeta” de l’independentisme coincideix en el temps amb l’aprovació de l’amnistia, que ell ha rebutjat, no només conceptualment, sinó que demana que no s’apliqui en el seu cas per l’efecte secundari que tindria. “No soluciona el problema de fons, que és la lluita de Catalunya pel seu alliberament nacional”, constata, i considera que l’objectiu de l’amnistia és “tancar en fals el conflicte polític”. Defensa que l’única “veritable” amnistia arribarà quan s’assoleixi la independència de Catalunya.
Per tot això, l’exvicepresident del Parlament creu que l’acció política de l’ANC en els dos pròxims anys s’ha de centrar a elaborar un nou full de ruta basat en la “defensa de la via unilateral com a única estratègia viable per assolir la independència” i el rebuig a un referèndum pactat i a qualsevol pacte polític amb l’executiu espanyol perquè aquests, diu, afebleixen i desmobilitzen l’independentisme. També fa una clara aposta per la resistència davant l’Estat espanyol i proposa dissenyar i desplegar “una àmplia campanya de desobediència civil per desactivar els efectes de la repressió i tornar a posar la independència al centre de l’agenda política”. Així mateix, reclama que l’ANC adopti un rol de “lideratge” social amb l’objectiu d’articular un nou discurs per recuperar la “credibilitat i la coherència” i la promoció de “nous lideratges” en el projecte i les organitzacions del moviment independentista.
Pinyol esmena la proposta de Costa
Per la seva banda, Josep Pinyol va presentar una esmena a l’escrit de Costa i remarca que la tasca d’articular un nou discurs correspon a la Comissió d’Estratègia i Discurs, que ell mateix coordina. Considera que la proposta de Costa se centra a denunciar “el que han fet, fan o han de deixat de fer organitzacions polítiques i entitats” i reclama “propostes concretes i operatives, un pla de treball per als dos anys vinents”. En l’esmena, ell mateix proposava que els documents es debatessin a la Comissió d’Estratègia i Discurs abans del plenari del Secretariat Nacional per estudiar si era possible consensuar-los i presentar una única resolució al pròxim plenari. En aquest sentit, assegura que retirarà aquesta esmena si hi ha acord amb la resta de proposants.
L’esmena en qüestió, molt similar a la proposta de resolució de la comissió, constata les denúncies que fa Costa, però també remarca que continuen conflictes amb l’Estat espanyol com el polític i constitucional, la persecució judicial, l’econòmic, el lingüístic i cultural i l’ecològic. “Davant d’aquesta agudització del conflicte, el Secretariat Nacional de l’Assemblea i tots els seus activistes continuaran lluitant per la independència”, afirma, i assegura que l’entitat independentista “mantindrà els seus principis fundacionals, entre els quals sobresurt la defensa de la via unilateral com a única estratègia viable per assolir la independència, el rebuig de noves propostes de referèndums pactats, i la denúncia dels pactes polítics amb el govern espanyol que desmobilitzen l’independentisme”.
En aquest sentit, l’esmena de Pinyol recomana que l’ANC se centri en tres punts concrets durant els dos pròxims anys. Per una banda, campanyes de mobilització destinades a la “renacionalització del nostre país” i per denunciar tots els conflictes actuals amb l’Estat espanyol i, per l’altra, vol “increment de la seva incidència política” per deixar clar a Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP que la investidura del líder del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat és “una línia vermella”. A més, rebutja un govern en minoria entre republicans i juntaires perquè dependria de l’abstenció dels socialistes i insta les tres formacions a recuperar “un programa unitari d’acció independentista” per fer efectiva la República Catalana.
