Les dues ànimes de l’Assemblea Nacional Catalana poden xocar aquest cap de setmana si no pacten un candidat de consens per a la presidència. De fet, les últimes hores del compte enrere per al ple de constitució del nou Secretariat Nacional, que es fa aquest dissabte a Vilafranca del Penedès, estan sent especialment intenses a la recerca d’aquesta figura que eviti una nova crisi i que porti aires de renovació a l’entitat independentista, que surt d’un mandat convuls per la batalla que ha comportat la proposta d’impulsar una llista cívica per a les eleccions al Parlament. Es busca un perfil jove, allunyat dels noms més mediàtics i que neutralitzi l’empat que hi ha, amb els números a la mà, al nou Secretariat, una situació que encaixa amb el resultat de la consulta sobre la llista cívica, que es va tombar per només 98 vots.
Després de les eleccions de la setmana passada, els partidaris de la llista cívica i els que s’hi oposen arriben al ple constituent del nou Secretariat Nacional amb un empat tècnic. I en aquest acte s’han de triar els quatre càrrecs orgànics: la presidència, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria. Els 72 secretaris nacionals elegits pels afiliats en les votacions de la setmana passada han d’escollir ara quatre dels seus companys per a aquestes responsabilitats. I les opcions que tenen dependran de qui es postuli per a cada càrrec.
Pendents de qui es postula per a cadascun dels quatre càrrecs orgànics
Totes les mirades estan posades en la presidència, el càrrec més important i sense que hi hagi la possibilitat de pròrroga, ja que Dolors Feliu ha renunciat a presentar-se a les eleccions que li podien donar un segon mandat. El seu pinyol tampoc té la voluntat d’ocupar cap dels llocs més destacats. De manera que hi haurà una renovació notable en el Comitè Permanent, considerat la direcció de l’entitat en el dia a dia, tot i que l’òrgan sobirà, on s’han de prendre les decisions estructurals, és el Secretariat Nacional. I la d’aquest dissabte és una d’aquestes grans decisions.
Aquest ple podria ser, si no hi ha un candidat que trenqui l’empat perquè té el vistiplau dels dos sectors, una nova entrega de la batalla entre els partidaris d’impulsar una llista cívica i els que aposten per buscar la coordinació amb els partits. La discussió s’ha enverinat tant el darrer any, amb dimissions incloses, que durant els dies previs a la votació telemàtica –del 14 al 18 de maig– van córrer entre els socis de l’Assemblea dues llistes: la dels candidats que recomanaven els partidaris de la llista cívica i la dels patrocinats pels opositors.
Hi havia 77 places i es presentaven 107 candidats. Es posaven a votació 13 cadires pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial, 2 pel bloc jove i 57 pel bloc territorial. Finalment, han sortit elegits 72 secretaris nacionals perquè 5 candidatures del bloc territorial han quedat desertes per falta de candidat. Comparant les dues llistes de recomanacions d’un bàndol i l’altre, queda clar que cadascun té 26 representants més o menys assegurats, que n’hi ha 7 que estaven a les dues llistes –compten amb la simpatia d’uns i altres, però fa de mal dir cap on decantaran el seu vot per als càrrecs orgànics– i que encara n’hi ha 12 més que no sortien en cap llista. Si hi hagués un enfrontament entre un candidat de cada sector per a la presidència, encara que els 7 que surten a les dues llistes i els 12 indeterminats es decantessin pel mateix, només arribarien a 45 vots, tres per sota de la majoria de 2/3 que cal perquè els càrrecs orgànics siguin escollits.
Amb les tensions acumulades entre les dues ànimes i amb un sistema d’elecció que consisteix a anar repetint la votació fins que algun candidat arriba als 2/3 o l’altre es retira, moltes veus a l’ANC temen una jornada molt complicada per un bloqueig prolongat si no es troba una tercera via. No se sap qui seran els secretaris nacionals que es postularan com a candidats a la presidència, perquè és en el moment de començar el ple que ho anuncien i presenten el seu pla de treball, però els dos més votats són els que han centrat els rumors els últims dies: Lluís Llach, obertament contrari a la llista cívica, i el jurista Josep Costa, que mai s’ha mostrat entusiasta amb la llista cívica però que és molt escèptic respecte dels partits polítics, especialment des que va deixar de ser vicepresident del Parlament per Junts.
Els contraris a la llista cívica consideren Llach el seu màxim representant, tot i que també compten amb Josep Cruanyes –que ja havia sigut vicepresident de l’entitat en l’etapa d’Elisenda Paluzie–, Jordi Pesarrodona –que va ser vicepresident amb Dolors Feliu però va formar part dels dimissionaris de l’any passat– i Julià de Jòdar. I els partidaris de la llista cívica, han demanat el vot per a Josep Costa i Uriel Bertran, entre altres noms.
El suport públic de Lluís Llach a Junts
La proactivitat de Lluís Llach en favor de Junts per Catalunya –va demanar el vot per a Carles Puigdemont en les eleccions al Parlament del 12-M i ara el demana per a Toni Comín en les europees– és un dels gestos que ha fet tornar encara més agres les relacions amb els partidaris de la llista cívica, que han arribat a advertir que l’ANC no pot convertir-se en “la sectorial de mobilització” de Junts. La felicitació pública de Puigdemont a Llach la setmana passada, quan es va saber que havia estat el candidat més votat dels 107 que es presentaven per a secretari nacional de l’Assemblea, només va accentuar encara més aquesta sensació.
L’afer Joan Puig, conseller nacional d’ERC
Paral·lelament, aquesta setmana ha esclatat un altre conflicte arran de les dues impugnacions contra el nomenament com a secretari nacional de Joan Puig, que és conseller nacional d’ERC. La Junta Electoral de l’ANC ha desestimat per segon cop les impugnacions aquest divendres al matí i ha ratificat Puig com a secretari nacional electe, de manera que aquest dissabte serà nomenat, com els altres 71, enmig d’un clima enrarit. I Puig és un dels 12 secretaris nacionals electes que no sortia en cap de les dues llistes de recomanacions de vot quan era candidat, de manera que no està clar amb quin sector quedaria enquadrat.
Comptar amb els partits o passar-hi per damunt
L’essència de la batalla entre els dos sectors de l’ANC, a banda de greuges personals, filies i fòbies, és la posició respecte dels partits polítics. Els defensors de la llista cívica han deixat de confiar en les formacions independentistes i discrepen de les seves actuals estratègies: reclamen que els partits “dits independentistes” encarin tota la seva acció a buscar mecanismes per fer efectiva la independència a curt termini i rebutgen tota mena de pactes amb formacions unionistes, inclòs el PSOE a Madrid. Consideren l’amnistia una rendició a canvi de solucions personals. El seu objectiu és obligar aquests partits a fer un gir radical i, si no, substituir-los amb una llista cívica quan sigui possible i amb la fórmula que sigui possible, segurament amb mecanismes diferents dels que s’han fet servir en el primer intent fracassat, que la distanciïn més de l’actuació de l’Assemblea.
L’altra ànima de l’ANC, en canvi, creu que s’han de buscar acords “transversals” en l’independentisme, que implica fer grans pactes amb els partits i amb altres entitats, en la línia de la candidatura de Junts x Sí del 2015, encara que es formulés, també, d’una altra manera. Aquesta filosofia de candidatura unitària és també la que reclama Carles Puigdemont. Per a Lluís Llach, si l’Assemblea s’implica en una candidatura, perd la transversalitat i deixa de tenir sentit. Ja ho va advertir el setembre del 2022, en una entrevista a El Món, quan el conflicte obert dins de l’ANC encara no havia esclatat. Per als defensors de la llista cívica, en canvi, la posició dels llachistes implica massa control dels partits sobre l’entitat.
Aquest dissabte al matí, totes les incògnites sobre com surt l’ANC d’aquest bucle quedaran desvelades. La primera pista serà quan se sàpiga quins dels secretaris nacionals es postulen per a la presidència. Ho pot fer qualsevol d’ells, independentment dels vots que hagués obtingut en les votacions dels associats: tot membre del Secretariat Nacional pot postular-se i només els vots dels seus companys electes decidiran. El ple comença a les 9 del matí al centre cívic l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, i està previst que duri fins a les 14 hores. Però no seria la primera vegada que les votacions s’allarguen.
