La negociació de la investidura de Pedro Sánchez per renovar el seu mandat a la Moncloa ha suposat que l‘amnistia sigui l’epicentre de la política espanyola i catalana. Debats, pressions mediàtiques, declaracions polítiques o opinions de juristes són algun dels elements que han entrat en el tauler de joc per situar contraris i partidaris de l’aquesta mesura de gràcia. Entremig d’aquest garbuix, un dels debats de fons és si una amnistia és una particularitat o no dels canvis de règim o del pas d’una dictadura a una democràcia, com va passar en el cas d’Espanya l’any 1977. Dos exemples ben recents neguen aquest supòsit.
L’Europa occidental ha viscut dos episodis prou recents i en democràcies molt consolidades que avalen l’amnistia com una eina jurídica absolutament vigent i legítima. Es tracta dels casos de Portugal i del Regne Unit. En el primer cas, l’estat portuguès va aprovar una llei per tal que els joves d’entre 16 i 30 anys poguessin fer net els seus expedients penals. En el cas del Regne Unit, la darrera va ser el setembre d’aquest 2023, per tancar les ferides del conflicte d’Irlanda del Nord. Però, el Regne Unit ja n’havia aprovat una altra l’any 2017, per exonerar de responsabilitat penal els acusats d’homosexualitat. Totes dues són amnisties amb diferents objectius, que tant serveixen per rescabalar sectors de la població especialment castigada o per protegir l’Estat dels seus actes criminals en el passat.
Portugal, el papa Francesc i un hacker
Va ser el passat 19 de juny quan l’assemblea legislativa de Portugal va aprovar l’anomenat Decreto da Assembleia da República 76/XV. Una llei d’amnistia per a joves d’entre 16 i 30 anys pels delictes comesos fins a la data de l’aprovació del text. La llei, però, no eximia del delictes que es consideraven greus. La norma permetia l’anul·lació de totes les penes amb el límit de vuit anys de presó. La iniciativa també liquidava les infraccions penals que no excedien d’un any de presó o dels 120 dies de multa. La llei d’amnistia va arribar gràcies a la confluència de dues circumstàncies. En primer terme, una quantitat ingent de penes registrades entre la població jove de Portugal, arran de la duresa del Codi Penal. Per altra banda, la visita que el papa Francesc feia al país, amb motiu de les Jornades Mundials de la Joventut, que es van celebrar entre l’1 i el 6 d’agost.
L’amnistia no era general, però sí generosa, i va tenir en compte els delictes comuns. D’aquí que en quedessin exclosos delictes contra el tràfic d’òrgans, els robatoris, els delictes contra la sobirania nacional i contra l’aplicació de l’estat de dret, els motins de presos, la corrupció en el sector privat i en el comerç internacional, contra la veritat esportiva, el frau en l’obtenció de subsidis, els delictes contra nens, joves o altres persones vulnerables, els homicidis, la violència domèstica, els maltractaments, les ofenses a la integritat física, els segrestos, la incitació a l’odi i la corrupció.
El símbol d’aquesta amnistia va ser el famós hacker Rui Pinto, conegut com el “Robin Hood del futbol”. Pinto va protagonitzar un dels casos més mediàtics del país batejat com a Football Leaks. Un cas que li va comportar una allau de causes obertes. Segons la premsa portuguesa, 82 de les causes que tenia es podien veure afectades pel perdó: 68 per accés indegut i 14 de violació de correspondència. Les més greus, com ara la temptativa d’extorsió, sí que seguiran el seu camí processal. Els fets van passar entre els anys 2015 i 2019, quan el hacker no havia complert encara els 30 anys. Pinto s’ha transformat en el símbol de la llei d’amnistia.
El Regne Unit,
Es tracta d’una de les democràcies més antigues del món. Una democràcia sense Constitució, però amb una carta de drets de l’any 1869. És el Regne Unit, país al qual no va tremolar el pols el passat 4 de setembre, quan la cambra dels Comuns va aprovar la Llei del Llegat i la Reconciliació dels Problemes a Irlanda del Nord. Una llei polèmica perquè afecta els delictes comesos durant 30 anys -del 1968 al 1998-, durant els conflictes coneguts com The Troubles. Un dels conflictes més sagnants d’Europa els darrers anys.
Un conflicte en què es van deixar la pell més de 3.500 persones i en què l’exèrcit britànic es va implicar a fons en la batalla entre l’IRA i les organitzacions paramilitars unionistes i protestants. La llei està encaminada a exonerar els veterans perseguits penalment per actes de guerra bruta perpetrats per les forces unionistes. Un text que ha comptat amb una dura oposició per part de les víctimes amb el suport dels partits d’Irlanda del Nord, l’oposició del partit laborista britànic, el mateix govern de Dublín i fins i tot, la secretaria d’Estat dels Estats Units o el Consell d’Europa. La polèmica ha sorgit perquè, segons els opositors a la llei, s’ha desplaçat les víctimes del centre del debat i ha estat un text imposat i sense negociacions. Cal destacar que hi ha més d’un miler d’assassinats sense resoldre.
D’aquí que aquesta llei, signada pel monarca britànic el passat 18 de setembre, hagi aixecat una forta indignació amb el benentès que és el govern conservador que dirigeix el primer ministre Rishi Sunak qui intenta posar fi als processos relacionats amb el període de The Troubles i atorgar una mena d’immunitat “condicional” als episodis de guerra bruta contra els independentistes nord-irlandesos. A més, s’hi afegeix que el text suposa un cop de peu a la investigació que s’emmarca en la Comissió per a la Reconciliació i la Recuperació, una mena de comissió del perdó, on s’haurien de discernir les causes encara obertes pel llarg conflicte entre Irlanda i el Regne Unit.
Una amnistia “correctiva”
Segons el govern britànic, aquesta llei s’enquadra en la categoria d’amnistia “correctiva”. Un concepte definit per Ronald Slye, de la Universitat de Seatle, que, en síntesi, està orientada a “evitar l’aplicació d’una llei que malgrat que sigui vigent i legítima, ja no és útil per al que va ser ideada”. En concret, la justificació d’aquest tipus d’amnistia només es pot donar “després d’un canvi dramàtic en l’entorn social i polític i s’aplica a delictes contra l’Estat, com són la traïció, la sedició i la rebel·lió”. Amb aquesta premissa, Downing Street s’ha afanyat a aprovar una llei aprofitant l’escàndol del cas batejat com a “Soldat F”, sobre un acusat d’assassinar dos manifestants del Bloody Sunday, el 1972, quan 13 manifestants van morir sota el foc d’un regiment de paracaigudistes de l’exèrcit britànic a la ciutat de Derry. La intenció del govern és evitar que els militars que van protagonitzar un dels capítols més sinistres de la guerra bruta passin pel jutjat.
No és la primera vegada que el Regne Unit, en aquest segle XXI, aprova una amnistia. El 2008, el 2009 i el 2017 en va aprovar una per regularitzar immigrants il·legals que es trobessin en processos judicials. I una de ben simbòlica va ser la Llei de Vigilància Policial i Delinqüència del 2017, coneguda com a Llei Turing, en homenatge al savi que va descobrir com desxifrar els missatges secrets dels nazis i que va morir en el més absolut dels ostracismes per la seva condició d’homosexual. El 2017, el Regne Unit va amnistiar tots els condemnats en dècades anteriors per actes d’homosexualitat. Aquesta amnistia ha afectat prop de 50.000 persones.
