La reforma parcial d’estatuts i del reglament de règim Intern de l’ANC que els socis van aprovar en l’última assemblea general ordinària (AGO), celebrada entre els dies 25 i 30 de juny de forma telemàtica, ha provocat, segons ha pogut saber El Món, un degoteig de dimissions de secretaris nacionals crítics amb els postulats oficialistes de l’entitat independentista. A més, també s’ha produït la dimissió en bloc de la sectorial d’Empresaris per la Independència i ha plegat tota la junta de la territorial de Tarragona.
Pel que fa només als secretaris nacionals, han dimitit, de cop, onze membres: Albert Llorenç, Roser Campi, Àngels Digón, Chus Castillo, Joan Mollà, David Castillo, Joan Freixanet, Núria Macià, Francesc Sabater, Neus Alsina, Anton Dunyó. L’entitat presidida per Lluís Llach, de fet, ja ha esborrat les imatges d’aquestes persones de la web, i ja no figuren entre els integrants del Secretariat Nacional. Aquestes dimissions se sumen a les de Josep Punga i la Mariana Muchnik, que van plegar abans de l’AGO per sumar-se al projecte de Dempeus, on fan de portaveus.
Les fonts consultades per aquest diari també remarquen que aquestes dimissions segurament no seran les últimes que es produiran en el si de l’entitat independentista i, a més, recorden que, abans d’aquesta allau de dimissions posteriors a l’AG, ja havien plegat mitja dotzena més de representants. Aquest diari ha tingut accés a diverses cartes de dimissió que han presentat els secretaris sortints, que es mostren crítics amb la reforma de les normes de l’ANC i amb la direcció que ha pres l’entitat independentista sota la presidència de Llach.
Fonts oficials de l’ANC, per la seva banda, consideren que els secretaris nacionals que estan dimitint van adoptar un posicionament públic “molt bel·ligerant i absolutament contrari” als acords del Secretariat, i també consideren que van fer una campanya “molt intransigent” per demanar de forma “molt enèrgica” el vot en contra de la reforma dels Estatuts, que ha estat avalada “àmpliament” pels socis. “Entenem que aquest rebuig per part dels socis forma part del context en el qual presenten la seva dimissió”, remarquen les fonts, i defensen que amb la reforma “hem blocat que l’Assemblea sigui utilitzada per promocionar opcions electorals”, un fet que, segons subratllen, “no ha estat ben rebut per una part minoritària del Secretariat Nacional”.
Els dimissionaris pleguen amb dures crítiques cap al sector oficialista
Per exemple, Albert Llorenç carrega, en una extensa carta de tres pàgines, contra les “polítiques de seguidisme als actuals actors polítics i socials que ja han renunciat a fer la independència de Catalunya” i subratlla que l’ANC “està deixant de ser una eina útil per a la consecució de la independència de Catalunya i es va convertint cada cop més en una comparsa dels partits que ja controlen l’entitat”. A més, lamenta “l’actitud de menysteniment que la majoria d’aquest Secretariat ha practicat amb els qui no pensen de la mateixa forma (tot i que representen un espai molt important dintre de l’entitat)” i considera que el sector oficialista liderat per Llach ha “oblidat” el mandat de treballar per la independència.
Joan Mollà exposa, en la seva renúncia per escrit, que no vol formar part de cap òrgan de direcció d’una entitat que, després de modificar la normativa que la regeix, “canvia la seva naturalesa i tarannà” i considera que deixa de ser “aquella que tan decisivament va impulsar l’independentisme”. A més, lamenta que s’ha sentit com “un intrús” des del primer dia d’aquest mandat. “He notat una tàctica de prepotència i manca d’empatia”, diu, i deixa clar que “a ningú se li escapa que una actitud com aquesta només podia conduir, inevitablement a un trencament”. “Ja el tenim. I ningú es pot sorprendre que això acabi debilitant l’Assemblea i, possiblement, portar-la a la irrellevància i fins i tot a la seva lànguida desaparició”, sentencia.
Dunyó explica que ha pres la decisió de plegar per “una gran discrepància amb el rumb que s’ha imposat a l’entitat i l’insuportable ambient que hi ha dins del mateix Secretariat” i després de constatar que el camí del consens i la unitat “no és la visió de l’actual direcció”, que, segons denuncia en la carta, “prefereix el pensament únic, l’autoritat, la disciplina i aquell ‘qui no pensa com jo és un enemic i l’haig de tractar com a tal'”. Mentre que Digón exposa que la reforma parcial dels estatuts i del reglament intern “han desvirtuat els valors fundacionals de transversalitat, democràcia interna, consens i compromís col·lectiu amb la independència del país”. “No em sento representada per les decisions del CP [Comitè Permanent, l’òrgan de direcció que pren les decisions entre ple i ple del Secretariat] i el Secretariat Nacional ni per la manera com han gestionat l’entitat“, defensa. I, com a conseqüència, ha decidit fer un pas al costat com la resta dels seus companys.
“El Llach polític no m’ha convençut”
Finalment, Roser Campi lamenta el “clima” dins el Secretariat i critica que “la influència de Junts i Poble Lliure dins el Secretariat és absoluta”, juntament amb el “seguidisme del Moviment per la Independència de Pere Pugès”. En aquest sentit, creu que la reforma dels estatuts i el reglament “facilita les interferències” polítiques. Finalment, Chus Castillo ha estat molt contundent amb els seus arguments per plegar i remarca que l‘ANC “no va néixer per fer d’apèndix dels partits, sinó per empènyer-los, fiscalitzar-los i, si cal, desbordar-los”. “Quan renunciem a aquest paper, perdem la raó de ser. Quan callem davant la desmobilització, l’autonomisme disfressat de gesticulació i el pactisme buit, ens fem còmplices de la rendició”, sentencia.
Francesc Sabater se sent “especialment” dolgut amb el paper de Lluís Llach al capdavant de l’entitat independentista. “És un dels meus artistes de capçalera”, lamenta. “Estava convençut que aprofitaria el seu prestigi i la presidència de l’entitat per esdevenir un àrbitre neutral i fer encaixar les diferents sensibilitats”, apunta, i manifesta que “només així haguera liderat la setantena de secretaris nacionals en una mateixa direcció i esdevingut el president de tothom”. “Lamentablement, no ha estat així. Seguiré fidel al Llach músic i poeta, però el Llach polític no m’ha convençut”, conclou.
