Maria Vergés és síndica d’Aran i secretària general d’Unitat d’Aran, partit aranès vinculat al PSC. El pròxim 28 de maig, més enllà d’eleccions municipals, també hi haurà eleccions al Conselh Generau d’Aran en les quals Vergés es presenta per primer cop com a cap de llista. El 29 d’octubre del 2020 va assolir el lideratge aranès després que el seu predecessor, Francesc Boya, ocupés la secretaria general per al Repte Demogràfic del govern espanyol. Anteriorment, ja havia sigut directora de Cultura i Política Língüística durant el mandat de Boya, entre el 2007 i el 2011.
El Conselh Generau d’Aran és l’òrgan autònom de la Vall d’Aran i es va constituir oficialment després de les eleccions del 1991. El seu Parlament compta amb 13 consellers escollits democràticament. Fins ara, el poder se l’han repartit entre Unitat d’Aran i Convergència Democràtica Aranesa. Actualment, el primer té 9 consellers, mentre que el segon, quatre. Es tracta de la segona legislatura en què Unitat d’Aran governa.
Quina valoració fa d’aquest mandat?
Ha estat una legislatura molt complexa. No feia ni sis mesos que havia començat, que ja vam iniciar amb les setmanes prèvies a la pandèmia. Nosaltres tenim la competència de sanitat i atenció social transferida i ja hi va començar a haver una alerta interna. Fins a finals del 2021, els esforços han anat dedicats a tot aquest aspecte. Primer en l’àmbit sanitari i social, i després en l’econòmic. Quan un es presenta a unes eleccions té un programa al cap i unes idees i el que hem après aquests anys és que tot és molt incert. No hi ha res segur i la clau està a saber-se adaptar, reaccionar i gestionar la incertesa.
Ha faltat temps per impulsar els projectes que li hagués agradat emprendre?
Totalment. En els darrers mesos i any hem pogut impulsar qüestions que ja teníem en cartera i d’altres que hem anat treballant. Una legislatura de quatre anys ja és curta de per si -encara que hi hagi gent que pensi que és molt-, sobretot tenint en compte els nivells de burocratització de l’administració. Una legislatura com aquesta ha estat curta de forma efectiva, però intensa.
Amb la Covid-19 quina va ser la relació entre el Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran?
Va ser complicat perquè la situació ho era. Ningú tenia un manual d’instruccions de com gestionar això. El fet de tenir la competència traspassada ens va deixar durant un temps en una espècie d’espai paral·lel. També ens va ajudar a l’hora de tenir capacitat de decisió, com per exemple buscar material. Va ser una relació basada en la dificultat del moment. És cert que hi va haver moments de complexitat i de tensió, però no ho dic com un retret. A més, hi va haver un moment en el qual la situació epidemiològica de l’Aran i Catalunya estaven molt diferenciades. Nosaltres pujàvem i Catalunya baixava. Això feia que les decisions que es prenien des de la Generalitat ens podien perjudicar.
Haurien volgut més llibertat de decisió?
No. És un dels casos que et demostra que anar sol no serveix de gaire. Era una situació global i mundial. També és veritat que això ens ha permès començar a treballar per reajustar el nostre sistema sanitari, per tal de poder reaccionar a una situació com aquesta. El nostre sistema permet tenir molta cura del detall, però dubto que tenir més llibertat de decisió en un moment com aquest hagués ajudat en alguna cosa.
Durant aquests quatre anys de mandat, quins han estat els projectes que més il·lusió li han fet i que han impulsat?
En l’àmbit sanitari ha estat vital l’anunci de l’ampliació de l’hospital acordat amb el Govern de la Generalitat. És un hospital que té gairebé quaranta anys i necessita posar-se al dia. També l’adaptació del nostre model a l’atenció a la persona amb el suport de la Generalitat. Després de la Covid és una qüestió que està molt sobre la taula. Passem de centrar-nos en el servei a les necessitats de les persones. Serà un abans i un després.
També hi ha l’àmbit del desenvolupament territorial, que inclou l’equilibri, el medi ambient, el social i l’econòmic. Un dels elements també és la gestió forestal, que ens ha de permetre aquesta transició energètica amb la biomassa i preveure els efectes del canvi climàtic com són els incendis de sisena generació. Treballem amb una gestió sostenible del foc. Pel que fa a la innovació, hem pogut posar en marxa un hub d’innovació rural que s’està replicant a la resta de l’Estat de la mà del ministeri de Transició Ecològica. Això també ens permet retenir el talent jove que marxa a estudiar fora i no torna.
M’ha esmentat la gestió forestal. Creu que durant els últims anys ha faltat una planificació dels boscos?
En el cas de l’Aran, fins als anys 60 era un territori que depenia sobretot de l’economia rural. Aleshores, els boscos eren gestionats perquè s’aprofitava el màxim de terreny possible per a pastura o conreu. El pas al sector terciari [serveis] va provocar un abandonament d’això i, des de llavors, no s’hi ha intervingut de forma intensa. S’ha intervingut en moments puntuals, com ara projectes d’ordenació o tales sanitàries. També es va crear la idea que talar els arbres era dolent i ara ens adonem que la inversió en prevenció és molt més econòmica que quan s’ha de reaccionar. El que intentem és recuperar aquest coneixement de com es gestionava el territori, i amb la tecnologia i els nous instruments, mirem de plantejar com recuperar tot això. Ara els focs són més violents i ràpids, sobretot als llocs on no hi ha un mosaic paisatgístic.
D’altra banda, una de les particularitats que tenim és que els boscos de l’Aran són 100% públics. Propietats dels pobles. Amb alguns d’ells hem fet un conveni per acordar com fer aquesta gestió. Aquesta particularitat evita trobar-nos amb l’entrebanc que hi hagi propietaris privats dels boscos que no tenen prou recursos o eines per gestionar-los. Aquest estiu es preveu molt complicat i l’AEMET ja va dir que el passat estiu serà el més fred dels pròxims 50 anys. Estem patint temperatures de 24 graus al març… Els que s’adaptin sobreviuran.
El fet que siguin públics facilita la gestió d’aquests boscos?
Tal com està dissenyada la normativa i l’administració crec que ho facilita. Respon a la voluntat de preparar el futur, que ja és present. Els territoris de muntanya com el nostre necessitem crear recursos propis, transitar energèticament i també és molt important el que aportem als territoris urbans, com recursos d’aigua o la descarbonització.
Quina ha estat la relació entre el Govern de la Generalitat i el seu durant els últims quatre anys? Creu que Catalunya pateix de centralisme barceloní?
Crec que si li demanes a algú de Lleida també dirà que sí. Estem en un país centralista. És evident. La relació amb l’actual Govern és correcte. Ha millorat el to.
Ha millorat respecte als anteriors?
Sí. És veritat també que hi ha una qüestió de fons i és que tampoc ha fet els deures d’explicar-se o fer pedagogia del que és l’Aran. Això es nota amb els diferents governs que passen per la Generalitat. El nostre repte és fer-nos entendre i ser pedagògics, però també poder desenvolupar la nostra autonomia i autogovern, ja que és l’única garantia de poder gestionar i decidir allò que ens afecta. Tenim una història, una llengua i una voluntat de ser al llarg dels segles.
L’hi falta capacitat de decisió al seu autogovern? Més competències?
Totalment. El nostre àmbit especial ve definit per la llei del Règim Especial aprovada el 1990 i remodelada el 2015. La llei ens dona àmbit competencial en sanitat, atenció social, llengua, cultura, medi ambient, urbanisme, turisme, promoció econòmica… De tot això se n’ha desenvolupat un 30%, sobretot en l’àmbit sanitari, que és aproximadament un 50% del pressupost del Conselh.
I per què no s’ha desenvolupat prou?
Potser l’Aran no ha tingut aquesta reflexió de dir cap a on volem anar. En el fons sí que és cert que compartim la idea de l’autonomia política. Tot això també ha de tenir la complicitat de l’altra banda i això no sempre ha estat així. Per això parlava del tema pedagògic. Per a nosaltres hi ha la qüestió essencial del respecte i la lleialtat institucional que mantenim i volem mantenir amb tots els governs de la Generalitat. El fet que hi hagi autonomia política ens permet gestionar la proximitat.
Els falta finançament?
És evident. Aquest 20223 caduca l’acord de finançament que es fa signar el 2019. És veritat que hi ha hagut discrepàncies en la seva aplicació amb el Govern de la Generalitat, però ha millorat els recursos que té el Conselh. Ja estem començant a treballar en la negociació del pròxim acord.
Estan en converses?
Sí. Per a nosaltres ha de tenir dos o tres pilars bàsics. El primer és consolidar l’autogovern. Això vol dir que es millorin i s’actualitzin els traspassos. Que vagin venint els traspassos que la llei ens permet. També hi ha d’haver la capacitat de decisió. Si només reps finançament per gestionar els traspassos, el que estaríem fent és de gestor de la Generalitat. Hi ha d’haver un àmbit de polítiques pròpies, en el qual el Conselh ha de tenir la capacitat de decidir on volem invertir i com fer-ho. D’altra banda, l’Aran tampoc vol ser el Pepito Grillo que sempre s’està queixant i reclamant. Volem ser corresponsables. Això té a veure amb participar en alguns tributs de la Generalitat, que permetria rebre finançament sense haver de tocar traspassos. Aquests són els nous eixos bàsics per l’acord de finançament.
Veu voluntat de millorar tots aquests aspectes a l’altra banda?
De moment, sí. Tot i això, sí que és veritat que quan es posen els números sobre la taula és quan comença el ball i la discussió. Això és lògic i saludable i som conscients que no tot pot arribar d’avui per demà. A ningú se li escapa que Catalunya també ho fa respecte a l’Estat. Sense recursos és molt difícil gestionar el territori.
Un dels grans problemes de l’Aran és la despoblació?
No exactament. El sistema socioeconòmic de l’Aran ha permès que es mantingui. L’Aran ha pogut mantenir la població i fins i tot ha anat creixent de mica en mica. Un dels reptes és poder fer créixer en població, perquè si no tot aquest debat no pot acabar sempre només en la nostra singularitat, sinó també com Catalunya respon al debat del desenvolupament territorial. Com el Pirineu pot tenir les mateixes oportunitats que els territoris més urbans. També cal veure com la gent de l’Aran reparteix el PIB alt que té entre tota la població. Amb el hub d’innovació, l’impuls de l’agroalimentació o l’emprenedoria de la gent jove en àrees com la llengua volem diversificar-ho.
L’any passat també hi va haver l’aprovació de la nova llei del català. Es van sentir apartats de la negociació?
Sense mala voluntat, no apareixia que l’aranès fos una llengua vehicular i d’escola. N’és des de fa més de quaranta anys i amb un alt nivell d’èxit. El model lingüista és únic. Els nostres nanos surten amb cinc llengües i no hi ha problemes socials ni crispacions. Ho vam sentir com un atac a la nostra identitat i a la nostra escola. La llengua és un element de cohesió social. Per això vam presentar una iniciativa legislativa, i per això en les setmanes vinents s’ha d’aprovar. Tampoc volem condicionar la resta de la llei, ja que sabem que està en un debat jurídic important i ideològic. Però la vehicularitat de l’aranès era una cosa a la qual no podíem renunciar.
Què li sembla l’obligació del 25% de castellà a les aules que dicta el TSJC?
Jurídicament, s’interpreta que hi ha una dissonància i els jutges ho dictaminen. Sí que és veritat que hi ha la tendència d’utilitzar la llengua com un element polític i crec que és un gran error. La llengua ha de ser un element de cohesió social, identitari, i per això les polítiques han d’anar a fer-la sentir quelcom de tothom. Sense l’aranès no hi hauria proximitat.
D’altra banda, el fet que no se celebrin els Jocs Olímpics d’hivern, creu que és una oportunitat perduda?
Sense cap mena de dubte. Nosaltres defensàvem el projecte. Era una forma d’unir tot el Pirineu i permetia inversions que haurien posat al mapa el Pirineu. Això no vol dir que no tinguem cap i que no siguem conscients que el territori s’ha de cuidar. No hauríem acceptat inversions faraòniques.
Cada cop queda menys neu. Com s’hauria afrontat aquest problema?
En aquests moments l’estació d’esquí Baqueira-Beret, que és de les poques privades que queden a Catalunya, ha fet inversions molt potents perquè aquesta neu es pugui fer de forma sostenible. L’aigua és un circuit tancat i no hi ha productes químics. Està molt ben treballat. Hi ha un debat, que ja no té sentit tenir-lo perquè l’oportunitat està perduda. No sabem com evolucionarà els anys vinents, de la mateixa manera que ens diuen els experts és que ens apropem a episodis extrems. Molta neu o molta calor. Jo no nego que d’aquí a uns anys no hi pugui haver neu, i per això treballem en la diversificació econòmica. Que el territori no quedi desmarxat.
Què li semblaria una candidatura en solitari de Catalunya?
Crec que ja és tard per fer aquest debat i no sé si el Govern de la Generalitat s’ho està plantejant.
Ho va proposar el Govern al Comitè Olímpic Espanyol…
Nosaltres sempre hem estat a disposició. Si així fos estaríem encantats de parlar-ne. És veritat que hi ha projectes que tenen un lloc, un moment i un dia, i després les conjuncions canvien. El Pirineu mai havia tingut a l’abast uns jocs d’aquest tipus. L’impuls del territori estava molt ben valorat pel COE. Parlem de supòsits i no en tenim notícia.
Des de l’Aran com s’ha vist tot el Procés independentista de Catalunya?
Llunyania no. Només cal veure els resultats electorals per dir que l’Aran no té un sentiment independentista català. Ho dic des del meu escrupolós respecte a les formacions polítiques que ho defensen. S’ha viscut amb certa preocupació perquè el paper de l’Aran no quedava gens definit en tot això. Nosaltres sempre dèiem que, si això avançava, l’Aran havia de decidir què volia ser.
A través d’un referèndum?
Si s’acabava fent un referèndum… Jo també entenc que hi ha qüestions que tenen a veure amb qüestions emocionals i aquí hem de ser molt curosos. Hi va haver errors per part de tothom que després s’han vist. Sempre hem defensat que l’Aran no vol trencar amb ningú, ni amb Catalunya, ni amb Espanya ni Europa. Sempre hem estat un territori molt disputat en l’àmbit de frontera perquè fèiem de clau amb l’Aragó, Catalunya i França. Volem ser un territori acollidor i amb la voluntat de cooperar amb els territoris veïns. El fet de crear fronteres creiem que a la gent de l’Aran no li pot convenir.
Els va faltar veu i vot? No es van sentir escoltats pel Govern de la Generalitat?
Durant aquella època nosaltres no governàvem la institució. Creiem que no va tenir un paper gaire clarificador en tot això. El nostre partit ho va dir clarament i no ens sentíem concernits d’aquest Procés. Es va parlar molt del dret a decidir, que l’Aran té dret a decidir, però quan es consulta simplement vol dir que tu cada quatre anys pots anar a votar. El debat és molt profund i emocional, que necessita tranquil·litat i serenor. És evident que hi ha un problema polític que s’ha d’abordar i resoldre. Hi ha unes lleis que hem de complir i el debat polític hi ha de ser per torbar una solució.
7 
3 