La Generalitat ha començat a “fer contactes” amb Bèlgica per mantenir “viva” la proposta d’oficialitat del català a la Unió Europea un cop acabi la presidència de torn del Consell de la UE que Espanya ha ostentat en els últims sis mesos. A partir de l’1 de gener, el govern belga assumirà la presidència del consell i el Govern vol obrir vies de diàleg amb Brussel·les per evitar que la carpeta de l’oficialitat del català caigui en l’oblit. El Consell d’Afers Generals de la UE es reuneix aquest dimarts per última vegada sota la presidència espanyola i, tot i disposar ja de l’informe dels costs de les traduccions, no es preveu que hi hagi novetats significatives.
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha assegurat en una entrevista RTVE que, per “responsabilitat”, la Generalitat ha de contemplar “tots els escenaris” per materialitzar el procés d’oficialitzar el català iniciat aquest estiu. En els últims mesos, els estats membres han mostrat la seva predisposició a negociar l’oficialitat del català, el basc i el gallec, però també han plantejat dubtes importants. El que més reocupa és el cost de la mesura i la possibilitat que el cas espanyol pugui ser utilitzat per altres llengües minoritàries —com el rus als països bàltics— per intentar fer-se un lloc entre les llengües oficials de la UE.
Fa un parell de setmanes, el Govern ja va avançar que aviat fet les primeres “aproximacions” amb Bèlgica i va reclamar al govern espanyol que treballi per “generar confiança”. La Generalitat manté canals de comunicació oberts amb tots els estats de la UE i hi parla amb “la màxima ambició i exigència”.
Temor per si l’oficialitat del català cau en l’oblit
El govern espanyol ha fet gestions diplomàtiques sense precedents per intentar resoldre tots els dubtes i suavitzar la postura dels països més bel·ligerants, però de moment només ha aconseguit posar el debat sobre la taula, però no hi ha una votació en l’horitzó. Als despatxos de Palau existeix el temor que, una vegada Espanya deixi la presidència de torn de la UE, la carpeta quedi relegada per la pressió d’altres assumptes més urgents. A més, la Comissió Europea ha xifrat en uns 132 milions el cost d’oficialitzar les tres llengües cooficials, una quantitat que assumiria l’estat espanyol, però que pot generar molta polèmica per l’elevada despesa que suposaria.
Serret ha explicat que la Generalitat ha fet “molta feina” de passadissos a Brussel·les per fer pedagogia del cas català i intentar respondre les preguntes dels estats, però ha lamentat que algunes delegacions s’han queixat perquè la informació d’algunes propostes arriba “tard i malament”. El cas més flagrant es va produir just abans de la reunió del Consell d’Afers General de la UE del passat mes de novembre. La delegació espanyola va enviar a última hora i sense traduir el document amb diversos condicionants per evitar un efecte contagi a altres països. Com a protesta, els estats membres van descartar debatre la qüestió durant la reunió i en cinc minuts van liquidar el punt de l’ordre del dia.
