El Departament de Drets Socials ha culpat les “debilitats estructurals” del sistema de prestacions com a causa dels pagaments indeguts detectats per la Sindicatura de Comptes en el seu informe del 2022. La conselleria assegura que treballa per revertir aquests problemes, que han suposat el pagament d’almenys 167,5 milions en prestacions socials indegudes entre el 2016 i el 2024, i que té en marxa una “transformació profunda i rigorosa” del sistema.
“Les recomanacions de l’informe confirmen una diagnosi compartida: el sistema de prestacions presentava debilitats estructurals l’any 2022”, expliquen fonts del departament que dirigeix Mònica Martínez. La conselleria defensa que s’ha “accelerat” el “gir estratègic” iniciat per l’anterior equip, en l’època de Pere Aragonès, per “impulsar els canvis estructurals que el sistema necessita”. Per això s’ha desplegat un pla de xoc contra els pagaments indeguts que inclou la condonació de deutes a famílies vulnerables o un sistema de detecció preventiva més robust.
Les explicacions de la consellera
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha negat que els pagaments indeguts estiguin relacionats amb la malversació i ha assegurat que és un problema de digitalització i recursos, ja que el model de gestió “no s’ha dimensionat correctament” i per això té tantes ineficiències. “Si no tens les eines digitals adients i fas una gestió basada en manualitats, doncs molt ràpidament pots tenir un volum de sol·licituds que no pots gestionar de manera àgil amb el personal que tens, i això fa que moltes vegades que es generin els pagaments indeguts”, ha explicat la consellera en declaracions a la premsa.
“El gruix de les incidències no és per una malversació ni molt menys, és per no tenir prou mans per fer actualitzar amb l’agilitat necessària les prestacions, i no tenir la informació per ajustar aquella prestació a quan el fet es produeix”, ha insistit. La solució és canviar el sistema de gestió i tenir equips “ben tecnificats i ben compassats perquè puguin reaccionar”. Un bon exemple són les pensions no contributives, que el 2021 el departament trigava 400 dies a tramitar-les i ara en triga 18.
Quines són les prestacions més afectades?
En el seu informe, la Sindicatura de Comptes denuncia la “manca de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions”, que ha provocat “l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts”. A més, alerta que una part dels casos ja ha prescrit i, per tant, no es pot reclamar el reintegrament. De totes les prestacions, un 43% són de la renda garantida i un 40% de la Llei de Dependència. Uns 4,7 milions corresponen prestacions de la DGAIA a extutelats que no s’haurien d’haver abonat entre 2019 i 2022.
Des del Departament de Drets Socials destaquen que la gestió de les prestacions a joves extutelats, que també ha aixecat molta polseguera en la investigació separada per les irregularitats a la DGAIA, s’ha traspassat a la Direcció General de Prestacions per millorar-ne la gestió. La idea a partir d’ara és dotar-se d’un sistema integrat, simplificat i coordinat que redueixi la paperassa i faciliti la tasca tant als treballadors que gestionen les ajudes com a les famílies que les demanen. Es vol reforma la Renda Garantida per fer-la compatible amb altres prestacions i s’està assumint la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) pactat entre ERC i el PSOE.
