Fa poc més d’un any, el 26 de març de 2024, el ple de la Sindicatura de Comptes obria la caixa dels trons. Els síndics aprovaven un duríssim informe sobre la gestió econòmica i contractual d’una de les àrees més sensibles del Govern, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Des de l’aleshores, el debat sobre l’opacitat i les irregularitats en la seva gestió durant els darrers anys ha guanyat posicions i ha provocat que el funcionament d’aquesta direcció general sigui més discutit que mai.
La crisi ha anat creixent fins al punt que va obrir una dura batalla entre ERC i Junts a la Comissió de la Sindicatura de Comptes, i el passat 23 de març el Govern de Salvador Illa va cessar dos dels màxims dirigents de l’organisme, que forma part del Departament de Drets Socials i Inclusió, en mans de la consellera Mónica Martínez Bravo. En concret, es van destituir la directora de la DGAIA, Isabel Carrasco, nomenada el passat mes de setembre –ja en l’etapa d’Illa–, i el seu subdirector, Joan Mayoral. Un cessament opac que el Govern va justificar amb una feble referència a la “falta d’entesa”.
Ara, una resposta parlamentària de la consellera i documents aportats pel departament a la cambra catalana delaten els motius del desori d’aquesta direcció general. De fet, la consellera recupera part dels informes jurídics que la DGAIA va aportar a la Sindicatura de Comptes per justificar les possibles irregularitats, però també admet un increment de la despesa, sense concretar a quins centres ni a què es destinen els diners addicionals, al·legant la legislació de protecció de dades. Documents que insisteixen en el “desbordament” que suposa la demanda i els canvis normatius per fer les adjudicacions i les renovacions contractuals. La consellera ha anunciat una auditoria perquè, segons ha dit en resposta a les preguntes parlamentàries de la CUP, són “conscients que s’han trobat coses que s’han de canviar” i que “han tingut informacions o indicis d’algunes incidències que s’estan abordant”.
“Desbordament” i “pressió dels municipis”
En la resposta parlamentària, presentada el passat 6 de març al Parlament i a la qual ha tingut accés El Món, la consellera aporta les al·legacions i els informes jurídics presentats a la Sindicatura per a l’informe 3/2024 sobre la situació dels centres gestionats per la DGAIA. En aquest sentit, els documents contextualitzen com a motiu del desgavell “l’arribada massiva de joves” a partir del 2016 -que va tenir el seu punt àlgid el 2018-, que “va provocar, no només un desbordament del sistema de protecció de la infància i l’adolescència de l’administració, sinó també una pressió important dels municipis receptors dels nous recursos per acollir aquests joves migrats sols i una pressió mediàtica, de mitjans de premsa oral i escrita”.
En aquest paquet, la DGAIA també va incloure, com a motius del desgavell comptable, l‘aplicació del 155 sobre l’administració de la Generalitat, que a finals del 2017 va “paralitzar en gran manera el funcionament de l’administració de la Generalitat de Catalunya i va provocar l’endarreriment o l’aturada dels procediments administratius de tota índole”. Així mateix, hi afegeixen “la manca de disponibilitat de crèdit a causa de la situació continuada de pròrroga pressupostària durant els exercicis 2018 i 2019”. I en darrer terme, “la situació d’emergència sanitària global motivada per la pandèmia de la Covid-19, durant l’any 2020, que va requerir l’establiment i aplicació de noves mesures organitzatives en el sistema de protecció de la infància per minorar o evitar els contagis”.
Pròrrogues poc clares de contractes amb els centres
La resposta també intenta anar punt per punt sobre les pròrrogues contractuals i l’increment de la despesa. Així, detalla que l’any 2017 les pròrrogues dels contractes per gestionar els centres d’acollida i residencials es van portar a terme per “interès públic”. La DGAIA s’havia d’adaptar els nous requeriments legals i no requerien noves adjudicacions, “ja que les modificacions s’aplicaven per igual a tots els serveis contractats i podia perjudicar l’estabilitat dels infants i adolescents acollits en els centres”. A més, ressalta que les “modificacions” dels contractes i les adjudicacions “no es feien en perjudici d’altres entitats que no haguessin participat en els contractes”, perquè “un dels problemes que s’havia d’afrontar en aquest període era que no hi havia altres entitats amb la capacitat i la voluntat d’assumir la gestió d’aquests serveis”. És a dir, que, segons la DGAIA, no hi havia possibilitat de competència en el mercat perquè no hi havia entitats que poguessin assumir ni nous contractes ni nous serveis. La DGAIA era captiva dels seus proveïdors, segons al·lega en els documents.
Per altra banda, els informes aportats per la consellera també esgrimeixen una al·legació ja presentada a la Sindicatura sobre la pròrroga de 181 contractes l’any 2018. A més, en 112 d’aquestes pròrrogues no es va signar cap document. Segons el departament, aquesta irregularitat va ser causa de l’aplicació del 155, que va paralitzar i endarrerir els procediments a tramitar fins al mes de juny de 2018. Seguint aquest fil, el departament remarca que les pròrrogues, finalment, no van ser formalitzades fins als mesos de juliol i setembre, perquè qui llavors actuava com a òrgan de contractació, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, no se’n va fer càrrec. Ara bé, la DGAIA admet que només va formalitzar 43 pròrrogues.
Deutes addicionals i processos d’emergència
Per altra banda, la consellera també respon al reconeixement d’un deute “addicional” de 86,62 milions d’euros per a 153 centres que va autoritzar Dolors Bassa quan era la titular del departament. En aquest sentit, defensa que l’ampliació d’aquest deute li permetia un acord de Govern previ que autoritzava a regular “amb posterioritat, expedients i imports que no figuraven en el mateix acord de Govern” que establia les despeses. Així mateix, la conselleria també defensa que els anys 2018, 2019 i 2020 el llavors conseller, Chakir El Homrari, va contractar pel procediment d’emergència de manera generosa.
Per als serveis jurídics del departament, l’emergència estava justificada pel “perill greu” que suposava la “situació de desemparament” de molts menors i l’allau de nois que van arribar aquells anys, que s’afegien als arribats els anys anteriors. Fins i tot, recorda que durant algun exercici es va haver de tibar dels “fons de contingència” de la Generalitat, és a dir, recursos previstos per a catàstrofes o situacions de màxima urgència. Com a exemple, Drets Socials recorda que l’any 2019 el pressupost inicial era de 221.946.438,52 euros i el definitiu es va enfilar a 331.521.814,31 euros, 110 milions d’increment.
Més despesa, sense especificar on
Pel que fa als centres que han vist incrementat el seu cost anual per poder atendre les necessitats urgents, el departament admet són 16 centres d’acollida; dos centres terapèutics; 39 Centres Residencials d’Acció Educativa; un pis de protecció individual i un Centre Residencial d’Educació Intensiva. Un creixement de despesa similar des de l’any 2018. De l’any 2017, el departament reconeix que no pot obtenir aquestes dades.
Ara bé, el departament no explica ni detalla la quantitat de recursos destinats a cada centre, ni tan sols dona una llista de quins centres es tracta. El motiu arguït és que són “dades reservades”. Segons l’administració, les denominacions dels recursos destinats i la seva localització són matèria reservada i és informació “no sotmesa a les normes de transparència”.
