La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha presentat aquest dimarts la proposta de finançament singular davant el Consell Executiu. Després d’entregar-lo al president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui li va fer l’encàrrec a finals de novembre d’elaborar un projecte per posar fi al dèficit històric de l’Estat amb Catalunya. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha manifestat que és una proposta “molt completa i molt treballada” amb l’objectiu que “el benestar de la Catalunya sencera millori”. “No hi ha autonomia real sense autonomia financera”, ha subratllat en la presentació de la proposta per a un finançament a l’estil del País Basc per a la “sobirania fiscal plena” que, d’altra banda, també inclou mecanismes de solidaritat amb altres comunitats autònomes.
La proposta inclou, en essència, el projecte inclou la gestió de tots els impostos per part de la Generalitat per posar fi a un “dèficit fiscal desmesurat i persistent”, ja que, segons ha detallat la consellera, “en els últims 40 anys, la quantitat de recursos que l’economia catalana ha aportat a les arques de l’Estat i no ha retornat se situa de mitjana al 8,1% del PIB”. El document es basa en “un model de sobirania fiscal plena”, que implicaria que la Generalitat assumís la gestió i recaptació de tots els impostos que es paguen a Catalunya al marge dels tributs locals. Això inclouria les grans figures tributàries com l’IVA, l’IRPF, l’impost sobre societats o els impostos especials.
Així ho ha detallat la titular d’Economia en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts, on ha presentat la proposta amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Demà serà el torn de Pere Aragonès, que defensarà la proposta en un esmorzar informatiu a Madrid per “interpel·lar” l’estat espanyol que és “urgent acabar amb aquest infrafinançament crònic”. De fet, el president vol convertir aquesta proposta en un dels pilars fonamentals del seu projecte polític i també de la precampanya i campanya electoral d’Esquerra Republicana per a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig.
El Govern subratlla que amb l’aplicació d’aquesta proposta, la Generalitat passaria de gestionar el 9% al 100% dels impostos generats a Catalunya, i gaudiria de plena capacitat normativa per regular-los. En xifres econòmiques, la proposta es traduiria en un ingrés potencial proper als 52.000 milions d’euros anuals, el doble que amb el model de finançament actual (25.616 milions a partir de dades del 2021, últim any liquidat). D’altra banda, la proposta també contempla un instrument per retornar una part d’aquesta recaptació a l’estat espanyol com a “contraprestació pels serveis que aquest presta a Catalunya” i un fons de reequilibri territorial que es destinaria a aquelles comunitats autònomes amb “menor capacitat econòmica, per tal de contribuir a l’equitat entre territoris”, però la proposta no detalla quin percentatge es destinaria. “En el model basc aquest segon element gairebé no existeix”, ha ressaltat la consellera.
El Govern defensa la constitucionalitat de la proposta
D’altra banda, el document presentat avui inclou un apartat jurídic, elaborat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que conclou que la proposta és constitucional perquè el marc espanyol “permet implementar opcions polítiques diferenciades sobre el finançament autonòmic” si no incorren en l’arbitrarietat ni introdueixen desigualtats injustificades i deixa clar que la carta magna no exigeix en cap cas que el sistema de finançament autonòmic establert per l’estat espanyol hagi de ser només un i igual per totes les comunitats. I en aquest sentit, recorda que el concert basc i el conveni navarrès.
A més, remarca que la proposta “no contravé el principi de solidaritat”, ja que la proposta de finançament singular habilita mecanismes per contribuir a la “cohesió territorial”. Així mateix, remarca que aquesta proposta es pot fer efectiva a través d’una llei orgànica de modificació de la LOFCA, que s’hauria de complementar amb canvis a la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i a la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya.
Una proposta per a la bilateral Estat-Generalitat
La consellera Natàlia Mas Guix ha recordat que l’acord de legislatura signat entre ERC i el PSOE, a banda de la cancel·lació del deute de 15.000 milions del FLA, també fa constar per escrit que les dues parts, en una comissió bilateral Estat-Generalitat, hauran de negociar durant el primer trimestre del 2024 una reforma de finançament per a Catalunya. És a dir, aquest termini finalitza la setmana que ve, quan s’hauria d’haver reunit la taula de negociació entre governs, i a hores d’ara no hi ha concertada cap trobada. Tot i això, la portaveu del Govern ha deixat clar que, malgrat la convocatòria d’eleccions, “aquí no s’aparca res” perquè el Govern està “plenament operatiu”.
De fet, la consellera Mas Guix ha confirmat que traslladarà la proposta de finançament singular a l’executiu espanyol, també a partits i agents econòmics, per “acabar amb aquest infrafinançament crònic” i ha defensat que la proposta presentada en precampanya compleix amb la feina que s’havien marcat i el posen a “disposició” del govern que sorgeixi de les urnes. Tanmateix, com ha fet la portaveu, la titular d’Economia ha reclamat a l’estat espanyol que “doni resposta” a la proposta i convoqui la bilateral. “No serà per nosaltres que l’apartem o quedi fora d’agenda”, ha reblat, i ha deixat clar que l’executiu no participarà d’una negociació multilateral perquè “no porta enlloc”.
