Les converses del Govern amb les diferents formacions polítiques per tirar endavant els pressupostos del 2024 avancen lentament i la seva aprovació, si al final es tiren endavant, no complirà el termini que va establir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que a inicis d’any va fixar la seva aprovació entre finals de gener i principis de febrer. L’informe que ha presentat aquesta setmana la Generalitat sobre el compliment dels comptes de l’any 2023 no ha tingut l’efecte desitjat a Palau, ja que PSC i comuns l’han qüestionat i ambdues formacions deixen clar que hi ha compromisos rellevants pendents d’executar. A més, aquesta setmana la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha pressionat les formacions i les ha instat a “no dilatar” més les negociacions que, segons considera, estan “obertes i avançades” malgrat que socialistes i comuns asseguren que només hi ha converses i que no s’ha entrat en una negociació a fons.
També cal tenir en compte que el PSC posa qüestions com el Hard Rock sobre la taula de negociació que xoquen directament amb els interessos dels comuns, i això encara dificulta més l’acord. Això sí, l’executiu de Pere Aragonès no està en cap cas disposat a portar els comptes al Parlament sense tenir un acord tancat, i fonts de Palau admeten que la feina avança amb “ritmes diferents” amb els diversos actors implicats, però volen gestionar-ho amb “prudència” per portar la negociació a bon port amb l’objectiu d’assolir a un “acord beneficiós per a tothom”.
Executiu abocat a “fer equilibris”
Experts consultats per El Món consideren que el govern d’ERC, amb 33 diputats, està abocat a fer “equilibris” amb les diferents sensibilitats de les formacions amb les quals ha de negociar, i les negociacions a tres bandes, amb els comptes de l’Estat espanyol i la negociació a l’Ajuntament de Barcelona pel mig, poden dificultar encara més l’acord.
El professor de ciències polítiques de la UAB Marc Guinjoan admet que “no són negociacions fàcils i perverteixen moltíssim l’acció de govern”, perquè l’executiu té un programa al qual no pot arribar sense el suport d’altres formacions. “Això és el joc de la dinàmica parlamentària”, resumeix. El politòleg de la UPF Toni Rodon, per la seva banda, assenyala que “no hi ha res més polític” que una negociació de pressupostos que depengui de tantes formacions i, sobretot, “amb un Govern que ha de fer quadrar tants acords”. “Si es perverteixen o no va en funció de cadascú, però trobo normal que hi hagi més o menys dificultats de pacte al Parlament perquè és una de les lleis més importants”, reflexiona. Ressalta que “el que complica més la negociació és que Esquerra no tingui un soci estable”, i avisa que el PSC i els comuns es poden fer “vetos creuats”.
En un sentit similar es pronuncia el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera, que considera que “quan has de negociar amb més partits és més difícil arribar a un acord” i això fa que “hi hagi més probabilitats” d’haver de prorrogar els pressupostos del 2023. “Especialment, si has d’aconseguir el suport de partits que tenen models de pressupostos diferents com poden ser els comuns i els socialistes”, però ell no parlaria de si es perverteixen els projectes, perquè “és un sistema parlamentari” i si el Govern aconsegueix la majoria els comptes tiren endavant.
El paper de les pròximes eleccions al Parlament i la negociació vertical
Un altre aspecte que juga un paper clau en aquesta negociació són les eleccions al Parlament que, si Aragonès no les avança, se celebraran d’aquí a un any. Guinjoan considera clau el paper de les eleccions perquè el PSC és “l’actor principal de la negociació” i, a més, “són els que tenen més probabilitats de guanyar les eleccions” i tenen el mateix nombre de diputats que el partit del Govern. “Això ho complica tot”, sentencia. D’altra banda, Rodon remarca que això “pot anar en contra” del Govern i que els grups “venguin més cara la seva pell”, fins al punt que PSC i comuns poden estar temptats de no donar aprovar els comptes a Aragonès i “fer-lo patir”.
A més, la negociació dels pressupostos de l’Estat i, fins i tot un eventual pacte entre les tres formacions a l’Ajuntament de Barcelona també poden estar sobre la taula. Així ho assenyala Toni Rodon, que contempla la possibilitat que hi hagi una “negociació vertical o multinivell” entre ERC, PSC i comuns. “És a dir, un intercanvi de votar uns pressupostos pels altres” i, en aquest sentit, deixa clar que és una opció que pot ser molt més qüestionada “des d’un punt de vista de legitimitat democràtica”, perquè no es té en compte la correlació de forces de la cambra. Malgrat que fonts de la Generalitat reconeixen que hi ha actors coincidents en la negociació dels comptes catalans i els de l’Estat, també remarquen que tenen “ritmes diferents”. I, pel que fa a Barcelona, deixen clar que aquesta carpeta “va a part”.
Els problemes de l’executiu de Pere Aragonès per assolir un acord amb PSC i comuns
El PSC manté la pressió sobre l’executiu de Pere Aragonès amb macroprojectes polèmics com la B-40, l’ampliació del Prat i el Hard Rock. De fet, els socialistes compten amb els alcaldes socialistes de les principals ciutats del Camp de Tarragona per pressionar perquè la Generalitat doni l'”impuls definitiu” al macroprojecte que s’ubicaria entre Vila-Seca i Salou. A més a més, hi han inclòs unes peticions de caràcter més social en àmbits com educació, polítiques d’habitatge públic i un replantejament del model de seguretat del país.
Guinjoan assenyala que el Govern pot arribar a un acord amb els socialistes i després ser “més diligent o menys diligent” en fomentar l’aprovació d’una nova pista a l’aeroport del Prat, donar els permisos al Hard Rock o demanar que hi hagi més informes mediambientals. Un aspecte que comparteix Rodon, que opina que el Govern sempre pot recórrer a “figures retòriques” i encarregar un estudi per veure la viabilitat del projecte i allargar en el temps la decisió. A més, considera que Esquerra pot fer servir la carta de Madrid i jugar al “xantatge”, però opina que “el PSC ha interpretat que mostrar una cara més de dretes no els penalitza”.
Tanmateix, fonts dels socialistes s’han mostrat contundents i reiteren que el compliment dels acords assolits el 2023 “és una condició fonamental” per poder engegar una negociació per als comptes del 2024 i “superar la fase actual de converses” que mantenen amb l’executiu. Així mateix, han mostrat la seva decepció davant l’informe de la Generalitat perquè “permet concloure que hi ha compromisos rellevants adquirits pel Govern que queden pendents”.
D’altra banda, En Comú Podem rebutja frontalment el macroprojecte del Hard Rock i ja han avisat els republicans que el pla de director urbanístic (PDU) és una línia vermella per al seu grup parlamentari i que no donaran suport als comptes si el tira endavant, alhora que han deixat clar que no donaran cap xec en blanc als republicans. En aquest sentit, creu que Esquerra prefereix pactar primer amb el grup que lidera Jéssica Albiach per una mera qüestió “d’afinitat política” i ambdues formacions poden arribar a pactar un acord de “màxims”, però el problema ve quan els republicans entren a negociar amb els socialistes i aquests “reverteixen bona part dels acords als quals s’ha arribat”, com ja va passar l’any passat. Una equació que situa els comuns entre l’espasa i la paret a l’hora de decidir si donen suport o no als comptes. “Estan molt desubicats a Catalunya i s’han de situar”, remata.
La dificultat de governar amb pressupostos prorrogats
Tampoc es descarta que el Govern hagi d’afrontar l’últim any de legislatura amb pressupostos prorrogats, que servirien per ajudar a mantenir el funcionament de l’administració però complicarien l’execució dels acords assolits pel Govern, com poden ser els subscrits amb el sector el sanitari i l’educatiu. Albert Noguera recorda que els pressupostos prorrogats “tenen certs límits” en polítiques de despesa i ingressos perquè, per exemple, determinades inversions ja realitzades no es prorroguen i crèdits per a despeses que ja has fet, tampoc. Així, mateix subratlla, com Toni Rodon, que tot plegat “dificulta” l’acció de govern perquè l’única opció que té l’executiu per anar modificant o ampliant determinades despeses és a través de decrets llei que haurà de validar el Parlament. “Això dificulta enormement l’execució dels pressupostos”, conclou.
