La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han arribat a un primer acord per establir les bases per resoldre el conflicte polític i concretar les pròximes trobades de la taula de diàleg. El principal punt del document de dues pàgines que s’ha fet públic aquest divendres després d’una nova reunió entre el ministre espanyol de Presidència i la seva homòloga Laura Vilagrà, és la desjudicialització del conflicte. “Tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicionaments i dificulta la cerca de solucions”, diu el primer punt del document.
En el text, de fet, es reconeix la “plena legitimitat política” de les diferents ideologies i dels projectes polítics democràtics que se’n deriven “sigui com sigui la seva visió sobre el futur polític de Catalunya i la seva relació amb l’Estat. En aquest sentit, es comprometen “amb els drets fonamentals de les persones identificades amb cada projecte” i rebutgen la “persecució o criminalització de les diferents opcions polítiques”.
Dues reunions més de la taula de diàleg aquest 2022
El document concreta el que ha dit Félix Bolaños en roda de premsa aquest migdia, una aposta del diàleg per les dues parts i un reconeixement per a tots els moviments polítics democràtics per part del govern espanyol. La principal aposta continua sent la taula de diàleg i les dues parts asseguren que es comprometen amb aquesta via i la “cerca de solucions pactades” per resoldre el conflicte polític. Amb aquest objectiu, han pactat que la taula de diàleg es reuneixi almenys dues vegades en el que queda de 2022 de forma alternativa entre Barcelona i Madrid.
Els dos governs també han acordat que els acords a què s’arribi a la taula reconeguin les diferents visions polítiques i contribueixin a superar les diferències. Perquè això es compleixi, remarca el document, cal que aquests acords siguin representatius per una majoria social àmplia i transversal. “Han de contribuir a la solució del conflicte polític, al reforç dels principis democràtics i a la cooperació i lleialtat institucional”, consta al document que s’ha fet públic a les 15 hores d’aquest divendres.
L’acord inclou el compromís de no utilitzar Pegasus
La paraula Pegasus no apareix literalment al text, però és fàcilment reconeixible entre línies. L’últim punt de l’acord, de fet, és la promesa de garantir que l’actuació de les institucions “garantirà en tot moment els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica” de tothom qui s’identifica amb les “posicions polítiques i democràtiques presents a Catalunya”. En aquest sentit, es rebutjaran els “actes, decisions o mecanismes il·legítims” que vulnerin els drets d’aquestes persones per la “mera adscripció a una ideologia o visió territorial”.
La reunió amb Aragonès, el pròxim 15 de juliol
Tots aquests punts del document que s’ha pactat aquest divendres els discutiran el president del Govern, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la pròxima trobada que mantinguin. Serà el 15 de juliol segons s’ha anunciat aquest divendres, tot i que el govern espanyol emmarca la reunió en un conjunt de trobades amb els diferents presidents autonòmics. Així, Sánchez també es reunirà amb el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i amb el de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Sánchez encara no s’ha trobat amb aquests dos presidents des que van guanyar les seves respectives eleccions quedant molt per sobre dels socialistes. En el cas d’Andalusia la victòria va ser tan evident que el PP no va haver ni de pactar amb Vox per arribar a la presidència, com sí que va passar a Castella i Lleó.
10 
1 