La violència i la repressió exercides durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i en els anys de la postguerra van tenir una influència directa en els resultats de les primeres eleccions democràtiques del 1977, quaranta o trenta anys després. És el que determina un estudi del politòleg i professor del Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, qui sosté que l’efecte de la repressió viatja a través del temps quan les accions violentes són perpetrades per actors antagònics clarament identificables. “Els llocs on més violència i repressió hi va haver és on l’esquerra va obtenir millors resultats el 1977”, explica Rodon en declaracions a El Món.
El votant rebel
Per dur a terme aquesta recerca, el politòleg es va fer diverses preguntes, com ara si la violència durant una Guerra Civil i les seves conseqüències deixen empremta en el comportament polític a llarg termini o en quines condicions i en quina direcció la violència durant un conflicte civil, per part d’un bàndol concret, té posteriorment un efecte en el sentit del vot i la participació política. En les seves conclusions, publicades a la revista Conflict Management and Peace Science, determina que “la violència gira els votants contra el bàndol que l’ha comès, i la violència més intensa d’un bàndol o un altre inclina el comportament electoral contra l’autor més violent”. És a dir, si la dreta va exercir una ferotge violència en una població determinada, els seus ciutadans votaran l’esquerra com a rebuig a la violència emprada per la dreta.
Per això, el resultat de la recerca mostra que la repressió del franquisme durant i després del conflicte va tenir un efecte en el suport a l’esquerra el 1977. “Malgrat l’efecte potencialment paralitzador de la repressió, les persones afectades per fets repressius reaccionen quan sorgeix una finestra d’oportunitat, com les primeres eleccions democràtiques després de quatre dècades”, afirma Toni Rodon.
La violència de l’esquerra
Pel que fa a la violència de l’esquerra, l’anàlisi de Rodon determina que s’associa amb menys suport a les forces representatives d’aquest bàndol a les eleccions espanyoles del 1977. Tot i això, això es compensa per l’efecte que la repressió de la dictadura va exercir sobre el suport a les forces polítiques d’esquerra.
Quantitativament, als llocs on la repressió franquista (presó, execucions, etc.) va ser un 1% superior, el suport de l’esquerra a les eleccions del 1977 es va incrementar un 0,7%. “Les conclusions són coherents amb la idea que la repressió de la dreta va provocar en els comicis un major suport a les forces del bàndol ideològic contrari al règim autocràtic”, afirma Toni Rodon.
Sense afectació en la participació política
D’altra banda, la recerca no troba cap suport a la idea que la violència o la repressió afectessin la participació política. Per a l’autor, una explicació plausible d’aquest patró és que els comicis del 1977 van ser unes eleccions fundacionals, amb alts nivells de participació.
Segons l’autor, analitzar unes eleccions fundacionals comporta un clar avantatge: tant els ciutadans com els actors polítics generalment tenen poca informació i expectatives poc clares sobre el resultat. És menys probable que els partits es coordinin en coalicions preelectorals o que es presentin estratègicament en determinats districtes. En conseqüència, “en aquest tipus d’eleccions, els electors són més propensos a votar de manera expressiva i a ignorar les consideracions estratègiques dels partits”.
“Eleccions fundacionals”
En el cas de l’estat espanyol, les eleccions legislatives del 1977 “ofereixen un escenari ideal que pot aportar informació sobre què podria passar en les eleccions fundacionals en altres societats que surten d’una guerra i que passen d’un conflicte (violent) a un règim democràtic”, assegura l’autor.
Toni Rodon utilitza un conjunt de dades (entre les quals una llista original de víctimes que inclou un cens complet de les accions repressives de la dictadura) que recullen la intensitat i el tipus de violència que hi va haver a Catalunya. El disseny d’investigació desglossa una gran quantitat d’accions repressives perpetrades per l’esquerra (violència ‘vermella‘) i la dictadura franquista (repressió ‘blava’), com ara la violència en l’àmbit religiós, el nombre d’execucions, les sancions als professors o la proximitat a les fosses comunes, que utilitza com a indicadors.
1
