El paquet d’inversions per incrementar la despesa militar fins al 2% del PIB aprovat aquest dimarts per l’executiu de Pedro Sánchez ha obert una nova escletxa dins la Moncloa amb els seus socis de govern. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s’ha oposat frontalment al plantejament de Sánchez. En un document d’observacions que ha presentat al Consell de Ministres -on s’ha aprovat aquest paquet de mesures-, la líder de Sumar sosté que la despesa de 10.471 milions d’euros del pla “no respon de forma coherent” als desafiaments de l’Estat espanyol i titlla el compromís de despesa militar d'”exorbitat”. De fet, Díaz considera que aquest nou paquet d’inversions anunciat només busca complir amb les promeses que Sánchez va fer a l’OTAN: “El conjunt del pla suposa una dedicació ingent de recursos públics a la despesa militar que no respon a una visió que susciti consens a l’interior del govern”, manté la vicepresidenta segona del govern espanyol.
En aquesta línia, la líder dels socis de legislatura de Sánchez denuncia que aquest paquet de mesures requeria un “debat en profunditat” dins de l’executiu que, segons apunta, no s’ha acabat produint. Al document que ha lliurat al Consell de Ministres, Díaz reclamava la retirada del pla perquè considera que l’increment de la despesa en defensa no és “oportú ni convenient” i “no està motivat ni s’ajusta a una anàlisi exhaustiva de les necessitats” de l’estat espanyol. En detall, la líder dels socis de govern de Sánchez considera que el pla del govern espanyol no encaixa amb l’estratègia d’Acció Exterior 2025-2030, que el mateix executiu va aprovar el passat 1 d’abril.
Els arguments de Sumar contra el nou paquet d’inversions
Un dels aspectes que la líder de Sumar considera més preocupant és el tercer punt del paquet d’inversions, el qual el 18,75% dels recursos a la fabricació o compra de nous instruments de defensa i dissuasió. En aquest sentit, Yolanda Díaz argumenta que el plantejament del govern espanyol no es correspon amb les necessitats reals de l’estat, ja que, en aquests moments, “no es coneix amb la precisió necessària la destinació d’aquestes despeses, ni tampoc si s’ajusta a les necessitats” per a la garantia de l’autonomia estratègica que busca la Unió Europea (UE). De fet, Díaz apunta que aquest paquet de mesures s’ha tirat endavant abans que la UE hagi fixat les bases per a una “adequada coordinació dels exèrcits dels estats membres que eviti duplicitats i garanteixi una despesa eficient”.
Aquest mateix dimarts, però, poc després de l’anunci del multimilionari pla d’inversions en despesa militar, la Comissió Europea ha proposat introduir algunes modificacions en els programes de finançament dels estats membre per flexibilitzar i agilitzar les inversions en tecnologia i capacitats industrials de defensa. Aquesta és una de les iniciatives que recull el nou reglament que ha posat sobre la taula l’executiu d’Ursula von der Leyen, que busca, entre altres, aplanar el camí als 27 i reduir la burocràcia del sector de la defensa: “Incentivant les inversions relacionades amb la defensa i donant suport a la innovació en tecnologies de la defensa, estem assegurant que la indústria europea es mantingui competitiva, àgil i preparada per respondre als desafiaments de seguretat en constant evolució”, ha expressat el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius. Un plantejament de la Unió Europea, doncs, que també s’alinea amb les intencions de Sánchez, que, tot i el recel dels seus socis de govern, ha tirat endavant un conjunt d’inversions per arribar al 2% del PIB en despesa militar.
