El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va enviar el passat divendres una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè els eurodiputats puguin utilitzar el català, el basc i el gallec a l’Europarlament. Aquesta missiva, segons ha detallat Albares aquest dilluns a la comissió mixta per a la Unió Europea, la va enviar a petició de la mateixa Metsola, amb qui va mantenir una trobada la setmana passada en el marc de la visita de la política maltesa a Madrid.
Albares, que ja havia enviat una carta en aquest sentit a la presidenta de l’Eurocambra el setembre del 2022, li ha demanat que es formalitzi “un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l’ús del català, el basc i el gallec”. És per això, que el ministre ha demanat als diputats i senadors de “tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques al Parlament Europeu i els demanin el suport a la taula” de l’Eurocambra “per materialitzar aquest objectiu que està al nostre abast si treballem tots junts i coordinadament”.
Així mateix, el ministre espanyol d’Exteriors que perquè el català, l’euskera i el gallec es puguin utilitzar al Parlament Europeu n’hi hauria prou amb un acord de la Mesa d’aquesta cambra. Ara per ara, ha afegit, la família política socialdemòcrata hi és favorable, i “falta el Partit Popular europeu”. Per aquest motiu, José Manuel Albares ha reclamat al PP que “se sumi” a aquesta petició, “perquè és la nostra identitat nacional”, i si els eurodiputats del PP ho volen “demà es podria començar a utilitzar” aquestes llengües al Parlament Europeu.
Al marge d’aquesta petició concreta al Parlament Europeu, José Manuel Albares ha assegurat que l’executiu espanyol continua treballant perquè el català, l’euskera i el gallec passin a ser part del règim multilingüístic de la UE, ara amb la Presidència de torn que ostenta Bèlgica que, segons ha ressaltat, és un “país plenament compromès amb el multilingüisme”. En aquest sentit, ha reiterat que les llengües cooficials formen part de “la nostra identitat nacional, no requereixen modificació dels tractats” i que el cas espanyol “és únic” i per això “no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre Estat”, i, a més, ha recordat que l’executiu de Pedro Sánchez “està disposat a finançar” el cost d’aquesta iniciativa.
ERC avisa el govern espanyol: “Anem malament”
Per part seva, el portaveu d’Esquerra Republicana, Jordi Gaseni Blanch, ha deixat clar que el seu grup ajudarà en tot el que pugui al govern espanyol, però també reclamarà que compleixen el pactat. En aquest sentit, no ha amagat la seva sorpresa perquè el que era un acord amb el Govern “ara dependrà de la voluntat del PP”. “Anem malament”, ha subratllat, subratllant que si l’oficialitat del català a Europa depèn del PP “em sembla que no es podrà fer”. Albares, per la seva banda, ha insistit en “el compromís” de l’executiu de Sánchez amb les llengües oficials i s’ha compromés a continuar treballant “independentment de l’ajuda que tinguem o no” per part dels populars.
