El president del govern espanyol, Pedro Sánchez ha assegurat que accepta fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont. Així ho ha dit el mateix Sánchez en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial al Brasil i Xile, tal com publiquen diversos mitjans. La llei d’amnistia és una de les qüestions que més cua està portant els últims mesos. D’ençà que Junts hi va votar en contra per no acostar-se suficient el que ells imaginaven, tot ha sigut una cursa a contrarellotge per la seva aprovació. Les últimes informacions que s’havien rebut per part de les fonts més properes a aquesta llei era que s’aprovaria en qüestió “de dies o hores”, així ho definia Jaume Asens, dirigent dels comuns i sembla que ara Sánchez li dona la raó.
La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes. El partit de Puigdemont demana que no quedin fora de l’amnistia tots els casos de terrorisme. I és que el Tribunal Suprem investiga diversos independentistes, entre ells Puigdemont, per terrorisme pel cas de Tsunami Democràtic. En aquest sentit, Sánchez s’ha adreçat directament a aquesta qüestió i ha explicat que podria donar garanties al president català a l’exili, tot i que els jutges encara l’investiguin com a terrorista.
La Moncloa veu molt a prop l’acord
Paral·lelament a les declaracions de Sánchez, el seu executiu també ha comentat que estem a la recta final de l’aprovació d’aquesta llei. Així ho explicava el passat dimarts la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, qui assegurava que l’acord entre el PSOE i Junts per a l’aprovació de la llei d’amnistia “estava a prop”, i insistia que la llei “va entrar impecable al Congrés, i en sortirà impecable, constitucional, d’acord amb el dret europeu i amb un objectiu clar de millorar la convivència”. En aquest sentit, la Moncloa es mostrava convençuda que no només hi hauria majoria per a l’amnistia, sinó després per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2024.
