Junts per Catalunya, la formació de Carles Puigdemont, ja va advertir al mes de novembre que el seu vot a favor de la investidura de Pedro Sánchez no era un “xec en blanc” per a la legislatura i només s’ha hagut d’esperar a la primera gran votació al Congrés per constatar-ho. Davant la negativa de Junts i també la de Podem, que després de sortir de Sumar cap al Grup Mixt ha anunciat que votaran en contra dels tres decrets amb mesures anticrisi, la reforma parcial de l’atur i un decret jurídic, el govern espanyol ha picat a la porta del PP per driblar aquestes negatives i intentar garantir l’aprovació, aquest dimecres, de diversos decrets al Congrés. Tot i això, a hores d’ara, Pedro Sánchez té difícil superar aquesta primera prova de foc al Congrés, ja que no compta amb el suport de la majoria de la investidura i, a més, el PP ja li ha traslladat el seu “no” al·legant que no sortirà al “rescat” del govern de PSOE i Sumar. Així, la coalició del govern espanyol s’enfronta a una primera votació agònica pendent de negociacions a diverses bandes que, amb tota probabilitat, s’allargaran fins a l’últim minut. Però, a hores d’ara, Junts veu molt lluny l’acord.
La formació que lidera Puigdemont s’ha posicionat en contra dels tres decrets perquè l’executiu espanyol no va tenir en compte les seves peticions a l’hora de redactar-los, però el gran punt de fricció és en un dels textos. Un article del reial decret llei de mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va aprovar el Consell de Ministres del dia 19 de desembre no ha agradat gens el juntaires perquè és un decret òmnibus que incorpora mesures en diversos camps, entre els quals en matèria de justícia. Aquesta norma modifica, en l’article 103, la llei d’enjudiciament civil i li afegeix un nou article, el 43 bis, que regula les qüestions prejudicials i que té incidència en el terreny de les qüestions prejudicials que es poden elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tot això amb la llei d’amnistia en plena tramitació parlamentària.
Des de Junts, a través de dirigents de la formació com Jordi Turull o Josep Rius, reclamen al govern espanyol que retiri els tres decrets i es negociïn amb ells per “refer-los temàtica per temàtica”. En aquest sentit, Turull ha deixat clar en les darreres hores que no votaran “una cosa que, no és que sigui a cambio de nada, sinó que és a canvi de menys alguna cosa. I, a tall d’exemple, ha remarcat que el PSOE ha rebutjat fins i tot incloure l’oli en la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics, que és una mesura contemplada en un dels decrets. També ha criticat el sí d’Esquerra Republicana als decrets perquè, segons ell, “resta capacitat negociadora” a l’independentisme. A més, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha estat taxatiu en un comentari a la xarxa social X i ha advertit que el “pressig” de l’executiu espanyol i també del Govern de la Generalitat, que accepta les mesures de Sánchez, “no funcionarà”. “Ni pastanagues, ni xantatges. De ningú. No és el primer cop que ho advertim, però sembla que la pausa nadalenca ha estovat la memòria d’alguns i cal reforçar-la”, ha etzibat per deixar clar que no cediran si no es refan els decrets. Els juntaires veuen a hores d’ara molt difícil que els seus set diputats acabin votant a favor o abstenint-se a algun dels tres decrets que l’executiu espanyol pretén convalidar aquest dimecres al Congrés.
Podem també es desmarca dels decrets socials
La secretària general de Podem, Ione Belarra, ha insistit aquest dimarts que els cinc diputats de la seva formació no votarà a favor de dos dels decrets que es voten aquest dimecres, el de l’escut social i el de la reforma del subsidi de desocupació, si el PSOE no s’avé a introduir-hi canvis. “No podem votar a favor de retallades” ha afirmat aquest mateix dimarts en roda de premsa al Congrés, abans de recordar que la reforma del subsidi de desocupació implicarà que els qui hagin cotitzat 15 anys amb salari mitjà perdin prop de 1.900 euros a l’any en la seva pensió.
Pel que fa al decret de l’escut social, Belarra ha acusat l’executiu d’anar “al ralentí” i “vivint el que ja es va fer a passada legislatura”. Per això ha proposat al PSOE que inclogui al decret la congelació dels lloguers i que es torni a recuperar la limitació de l’augment al 2%. Així mateix, també ha reclamat que es posi un topall als marges de benefici de les empreses que comercialitzen aliments. En qualsevol cas, ha afirmat que la seva formació “no té notícies” del govern espanyol i que, per ara, no està negociant un canvi de posició. “Nosaltres volem votar a favor, però és fonamental que no hi hagi retallades”, ha apuntat.
Com a rèplica que dona poques possibilitats a la idea que es facin els canvis que vol Podem, s’ha de tenir en compte que la portaveu de Sumar al Congrés, Marta Lois, ha negat que els decrets incloguin retallades: “Assumim que no és una retallada, ja que resulta certament incongruent que hàgim de negociar deixar fora una retallada”, i s’ha limitat a demanar “responsabilitat” a Junts i Podem per tirar els decrets endavant perquè, segons ella, “ningú entendria que es posi en risc per interessos polítics diversos ajuts tan necessaris per al nostre país”.
Negociacions fins al final
El govern espanyol ha recalcat aquest dimarts que vol “parlar amb tots els partits” excepte Vox per aprovar els tres decrets. La portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, ha refermat la “disposició a parlar”, però ha criticat que el PP s’hi oposi “per pur caprici”. “Confiem a tenir el suport dels diferents grups per poder aprovar aquests decrets. El que és veritablement important és el contingut”, ha destacat la portaveu del Govern, Pilar Alegría, a l’habitual roda de premsa celebrada després del Consell de Ministres, on no ha volgut donar detalls sobre les negociacions d’última hora.
Davant la negativa de Junts, el govern espanyol ha posat el focus en el PP, ja que amb una abstenció dels d’Alberto Núñez Feijóo, els decrets podrien tirar endavant. “El PP s’hauria d’acostumar una mica més al diàleg. Aquest govern sempre ha tingut predisposició per parlar, sobretot quan es tracti de mesures que beneficien la ciutadania d’aquest país”, ha afegit Alegría després de ser preguntada sobre el paper que podria tenir el partit que lidera Alberto Núñez Feijóo.
El PP aprofita la fragilitat de la majoria de la investidura
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat aquesta primera mostra de debilitat del govern espanyol per avançar durant el Comitè Executiu Nacional del PP, amb presència de gairebé tots els barons territorials del seu partit, que, si aquest dimecres “cauen” al ple del Congrés els decrets que va aprovar el govern de Pedro Sánchez, el seu grup presentarà iniciatives al Congrés per “salvar” aquelles mesures que “millorin la qualitat dels ciutadans”, “enforteixin l’economia i els serveis públics”, i “redundin en la salut de les institucions democràtiques”, sense precisar en quins temes versarien aquestes propostes.
“No aniré al rescat de Sánchez, però sí que estaré per afavorir la majoria dels espanyols en els seus problemes, en les seves necessitats i en la defensa dels seus interessos”, ha sentenciat Feijóo. Els populars donen suport a mesures com les ajudes al transport o la baixada de l’IVA dels aliments, si bé exigeixen que s’estengui a la carn, el peix i les conserves. A més, el PP ha demanat al govern que es mantingui l’IVA de la llum i el gas al 5%, en comptes del 10% que recull el decret anticrisi.
Què inclouen els decrets?
A banda del decret jurídic, que és el que ha provocat el rebuig més gran de Junts perquè pot paralitzar l’aplicació de l’amnistia, els altres dos que se sotmetran a votació inclouen mesures anticrisi la reforma parcial de l’atur. El decret llei pel qual s’adopten mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera, inclou, entre molts altres punts, la prorroga l’IVA reduït en aliments bàsics i es modifica aquest mateix impost en les factures de llum i gas natural, que passen d’un 5% a un 10%, davant del 21% original d’abans de la crisi energètica. També s’hi inclou la gratuïtat dels trens de Rodalies i la rebaixa del 50% en el transport autonòmic. Dins d’aquest decret també s’hi inclou la pròrroga de la suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables fins al 2025.
D’altra banda, el decret llei de la reforma de subsidi per desocupació, que és l’ajuda destinada a les persones que han esgotat o que no tenen dret a la prestació contributiva d’atur, introdueix nous col·lectius que poden percebre-la i augmenta la seva prestació de 480 a 570 euros. Aquests col·lectius són els menors de 45 anys sense càrregues familiars que han esgotat com a mínim 12 mesos de prestació contributiva, els eventuals agraris residents fora d’Andalusia i Extremadura i els treballadors transfronterers de Ceuta i Melilla. Per ajustar els comptes se suprimeixen alhora la Renda Activa d’Inserció (RAI), el subsidi extraordinari per desocupació (SED) i els subsidis d’alliberats de presó, emigrants retornats i revisió d’invalidesa.
