El PP ha aconseguit retallar a menys de la meitat la distància que el separa del PSOE en el cas que se celebressin eleccions espanyoles, segons el baròmetre del maig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Els socialistes encara serien primera força amb el 32% dels vots, però perden sis dècimes respecte al sondeig de l’abril. En canvi, el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo ha aconseguit recuperar-se de la patacada de fa un mes i puja més tres punts, passant del 26,1% al 29,3%. Així, el PSOE ha dilapidat bona part del coixí de 6,5 punts que tenia amb el PP, que ara ha quedat reduït a 2,7 punts. És el primer baròmetre que es fa després de l’apagada general que durant 12 hores va deixar sense llum tota la península Ibèrica.
Els bons resultats del PP, que aconsegueix capitalitzar les crítiques al govern espanyol durant l’apagada, són a costa de Vox, que perd 1,5 punts i en l’últim mes ha passat del 15,2% al 13,7%. La formació d’ultradreta fa temps que s’han consolidat com a tercera força de l’estat espanyol, mentre que Sumar no remunta i continua amb una intenció de vot que ronda el 6%, pràcticament la meitat que a les eleccions del 2023. S’ha de tenir en compte que en aquests dos anys Podem, que obtindria el 4,3%, s’ha escindit de la plataforma de Yolanda Díaz. Però si sumant els resultats dels dos partits s’acosten a Vox. Pel que fa als partits independentistes, ERC (1,6%) perd una dècima i Junts (1,1%) es queda com està.
La situació contrasta molt amb els resultats de l’enquesta llampec que el mateix CIS va publicar a principis de maig. Amb l’apagada encara recent, el PSOE obtenia un 34,8% dels vots, 2,2 punts més, mentre que el PP ja començava la remuntada i creixia 1,4 punts per situar-se en una intenció de vot del 27,2%. Vox es disparava fins al 15,9%, mentre que tant Sumar (5,3%) com Podem (3,7%) queien amb força. Un parell de setmanes de després, la situació ha canviat i la distància entre els populars i els socialistes s’ha escurçat en gairebé quatre punts. En aquella enquesta, el 60% van reprovar la gestió que el govern espanyol va fer de l’apagada i consideren “insuficient” la política informativa de Pedro Sánchez. De fet, el 25% dels enquestats va reclamar “més compareixences oficials” en un moment de crisi com aquell.
Canvis al CIS?
El ple del Congrés ha aprovat la presa en consideració d’una proposició de llei del PP per “reforçar la independència” del CIS. La iniciativa ha quedat aprovada amb 178 vots a favor (PP, Vox i Junts) i 167 en contra (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i Podem). La iniciativa reclama que el president del CIS estigui ocupada per “catedràtics i professionals de prestigi reconegut” que en els cinc anys anteriors al nomenament no hagin tingut un càrrec electe ni hagin estat alts càrrecs del govern estatal o d’alguna comunitat autònoma. Tampoc poden haver ostentat càrrecs en partits, sindicats o patronals. L’objectiu de la reforma és “recuperar el prestigi” de la institució “prescindint d’aquelles actuacions i decisions que han propiciat l’actual situació de controvèrsia sobre la seva obligada neutralitat i objectivitat”. Sota la presidència de Félix Tezanos, el CIS ha rebut nombroses crítiques per uns baròmetres que tendeixen a sobrerepresentar l’esquerra, i en especial el PSOE.
