El pols entre el PSOE i Junts ha pujat de to aquests últims dies arran del sonat fracàs de la regulació dels lloguers de temporada, que va decaure a l’últim moment pel canvi de vot dels de Carles Puigdemont. Tot i no ser una llei vital en l’agenda legislativa dels socialistes, el fracàs de la tramitació els ha descol·locat. “Crec que Junts ha de repensar el que fa”, assegurava el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López. La Moncloa atribueix el “canvi d’actitud” dels juntaires a la investidura d’Illa i confien que amb el pas del temps tornaran al diàleg, però a la sala de màquines del govern espanyol creix la preocupació per la dependència d’un partit que consideren imprevisible.
L’anàlisi que fan a la bancada de Junts és totalment oposat. Critiquen les formes del govern espanyol, a qui acusen de voler imposar les seves lleis sense negociar-les abans, i recorden a Pedro Sánchez que hi ha molts acords anteriors pendents d’executar, com l’oficialitat del català a Europa, la millora de l’execució pressupostària a Catalunya o el traspàs a la Generalitat de les competències en immigració. També l’aplicació de la llei d’amnistia, que de moment no ha facilitat el retorn de Puigdemont. “O compleixen els acords, o derrotes parlamentàries. O els nostres acords, o les seves derrotes”, els va etzibar el diputat Josep Maria Cruset l’endemà de l’enèsima derrota del PSOE al Congrés. Hores més tard el mateix Puigdemont recordava a Sánchez que està “en minoria” i que és el govern espanyol qui ha de buscar els suports per aprovar les lleis.
Relacions distants i sense avenços en les carpetes pendents
El refredament de les relacions entre ambdós partits, que no es reuneixen al més alt nivell des de fa temps, segons Ferraz, amenaça de paralitzar el Congrés. La passada legislatura es van aprovar unes 200 lleis. En el primer any d’aquesta només n’han aprovat 12 —entre elles, la de l’amnistia— i el govern espanyol ja ha patit 35 derrotes parlamentàries. Una mostra clara de la fragilitat de la majoria d’investidura de Pedro Sánchez, que depèn de fins a set partits per tirar endavant la seva agenda legislativa. El que més amoïna a la Moncloa és la dificultat per tancar acords amb Junts.
El grup que lidera Míriam Nogueras ha optat per allargar al màxim totes les negociacions, fins al punt d’arribar a decidir el sentit del vot minuts abans de la votació. Va passar amb els dos decrets anticrisi aprovats al gener que es van salvar a l’últim moment a canvi de competències en immigració i ha tornat a passar aquesta setmana amb el lloguer de temporada. En veure que el PNB i Coalició Canària permetrien la tramitació de la llei, Junts va optar per alinear-se amb el PP i Vox i votar-hi en contra. Fonts del PSOE asseguren que en cap moment els de Puigdemont van mostrar el seu rebuig frontal a la tramitació i lamenten la dificultat d’entendre’s amb ells.
Les competències en immigració i l’amnistia tensen la relació
De totes les carpetes pendents, les que tensen més la relació de Junts i el PSOE són l’aplicació de la llei d’amnistia i el traspàs de les competències en immigració. La negativa del Tribunal Suprem d’aplicar l’amnistia a Puigdemont i la resta d’exiliats no ha agafat per sorpresa a Junts, que, en canvi, sí que ha trobat a faltar una resposta més contundent per part del govern espanyol. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reclamat aquesta mateixa setmana a Pedro Sánchez que no deixi impune la “prevaricació” dels jutges espanyols i que, si cal, vagi als tribunals per forçar-los a aplicar l’amnistia.
Molt diferent és la qüestió del traspàs de les competències en immigració. Els dos partits fa setmanes que treballen per redactar una llei i presentar-la de manera conjunta al Congrés, però les línies vermelles dels socialistes impedeixen arribar a un consens. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, insistia aquests dies que el control de fronteres i la gestió dels fluxos migratoris es quedaran en mans de l’Estat perquè són “competència exclusiva” seva. “Hi ha molts altres aspectes relacionats amb la immigració que sí que poden ser competències de les comunitats autònomes, i en els que podem treballar sempre en el marc de la legislació espanyola i el dret europeu”.
Per a Junts, en canvi, tot el que no sigui un traspàs “integral” de les competències ho consideraran un incompliment de l’acord i amenacen de continuar tombant lleis. “Si vostès no compleixen amb Junts, vostès no tenen el que necessiten, els nostres set vots. De fet, aquest primer any han pogut aprovar poques coses, perquè això del peça a peça i els acords veiem que els costa”.
