“… a por ellos, con la paz y la palabra. Porque somos infinitamente más y, sobre todo, porque somos infinitamente mejores, a por ellos, porque ¡basta ya!“… Un doble “a por ellos” davant milers de madrilenys. Era el 1997 i l’Estat organitzava la més gran operació de propaganda i autolegitimació des dels temps de la Transició, aprofitant la crueltat extrema d’un compte enrere per a l’execució de Miguel Ángel Blanco a les mans d’ETA. Victoria Prego és l’autora intel·lectual d’aquesta consigna originalment llançada contra ETA, però intercanviable -com es va comprovar al cap de no gaire temps- contra qualsevol qüestionament del règim polític espanyol.
Prego va començar la seva carrera professional a les pàgines del diari falangista El Alcázar i sempre es va moure compassadament amb les fluctuacions del poder madrileny. Tant és així que, en una recordada entrevista a Adolfo Suárez, l’any 2017, l’expresident espanyol no va tenir cap problema a reconèixer la maniobra que va haver de fer per col·locar l’aprovació de la monarquia camuflada entre l’articulat de la Constitució del 78. Ho va fer tapant-se el micròfon, mentre l’entrevistadora, lluny de repreguntar, assentia amb un llagoter “claaaro, claaaro“.
La posició de Prego contra el Procés: “El 155 és poca cosa”
Pocs mesos més tard, la periodista madrilenya va arrenglerar-se amb el nacionalisme espanyol més radical davant el referèndum de l’u d’octubre, arribant a dir que “cal actuar amb força, el 155 és poca cosa”. Més encara: “Ens estem jugant moltíssimes coses. Espanya quedarà destrossada. Cal guanyar com sigui. Quan la Transició vam ser massa tebis, molt innocents. Ens han pres el pèl. Cal guanyar-los. Em fa por que el govern no actuï amb força. Cal guanyar aquesta batalla“.
L’activisme cortesà de Victoria Prego va allargar-se tota la seva carrera, va obtenir bons programes a RTVE i, posteriorment, va ser protegida per la dreta mediàtica espanyola, amb columna diària a El Mundo i tertúlia a la COPE. Aquest mateix sector va aconseguir col·locar-la al capdavant de l’Associació de la Premsa de Madrid i des d’allà va actuar amb contundència per aturar qualsevol crítica a l’assetjament mediàtic i judicial que va patir la direcció de Podemos. Policia patriòtica i periodisme patriòtic.
Victoria Prego ha mort als 75 anys amb la biografia coberta per un munt de premis i reconeixements, sempre atorgats des del vèrtex del poder. I cal reconèixer que se’ls va guanyar amb esforç i dedicació.
